Com ens ha canviat aquest 2020 a peu de carrer

La crisi sanitària ha fet reflexionar a alguns urbanites barcelonins si residir en una ciutat és el lloc més idoni per viure. Però el cert és que Barcelona ha fet un esforç per adaptar-se al nou escenari que ha deixat la pandèmia, accelerant alguns canvis que ja s’estaven fent a la via pública i la manera de desplaçar-nos. En alguns carrers, per exemple, s’ha guanyat espai per a vianants, bicicletes i terrasses de bars sobretot a costa del cotxe, si bé al mateix temps el vehicle privat s’ha vist reforçat en els darrers mesos en detriment del transport públic per la por al virus. Vegem quines són les noves realitats que ens deixa la pandèmia a peu de carrer.

1. Ens desplacem més en cotxe i en bici

Un dels primers efectes de la pandèmia s’ha fet notar en la manera de desplaçar-nos. Malgrat les polítiques municipals que procuren reduir cotxes (com la posada en marxa aquesta tardor, amb la tornada a l’escola, de la Zona de Baixes Emissions, també coneguda com a ZBE Rondes de Barcelona), el cert és que el vehicle privat ha estat un dels mitjans de transport que menys està acusant la irrupció del virus, a jutjar per les dades municipals sobre el trànsit. A la setmana prèvia a la de Nadal, la darrera laborable completa i encara sense vacances escolars, la circulació va reduir-se un 11% de mitjana en comparació amb dies tipus del febrer, just abans de la pandèmia.

Capítol a banda són les matriculacions. A l’espera de tancar l’any, ja es pot concloure que han fluctuat molt en funció del mes, tendint a la baixa, però que han viscut repunts també, com ara dels ciclomotors abans de la posada en marxa de la ZBE, a la qual d’entrada se li pressuposa un efecte molt limitat per rebaixar la contaminació. Fins i tot podria quedar en poca cosa si el trànsit rodat s’incrementa en els pròxims mesos. En el cas de la bicicleta, el comportament diari és més desigual, ja que està més subjecte al temps atmosfèric. Malgrat que ja fa més fred, la setmana prenadalenca la circulació de bicis es va reduir només entre un inapreciable 0,2% i un 15,7%; la resta de dies de la mateixa setmana la disminució es va quedar en el 2%.

Per comprendre millor l’abast d’aquestes dades, cal recórrer a les de l’ús del transport públic. Malgrat que funciona a ple rendiment (exceptuant, per exemple, franges nocturnes en el cas del metro, que els divendres i dissabtes ja no allarga l’horari), la demanda segueix estant molt per sota que a principis d’any, i diàriament arriba a ser entre el 50% i el 60% de la de llavors. A més de la por al virus en les aglomeracions, també hi tenen a veure l’auge del teletreball i l’increment de l’atur. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) estima que el 2021 la demanda encara estarà entre el 68% i el 80% dels valors previs a la pandèmia, i alhora avisa que es pot acabar el 2021 amb un dèficit en el sistema de 750 milions d’euros. Les administracions s’han compromès a abordar-ho, però no han concretat el com, i han decidit congelar les tarifes de transport per als usuaris de cara al nou any.

2. Hem guanyat espai per al gaudi ciutadà (i encara en volem més)

Durant el 2020 s’han omplert els carrers de Barcelona de marques de pintura i d’elements de color groc que delimiten espais guanyats per al vianant (per passejar o per facilitar l’entrada i sortida de les escoles) o terrasses que sovint ocupen l’espai que era del cotxe. També es tanquen al trànsit alguns carrers en dies puntuals, com Gran de Gràcia i l’eix dels carrers de Sants i Creu Coberta. Una de les principals motivacions d’aquestes iniciatives ha estat garantir les distàncies físiques per frenar els contagis de coronavirus, així com ajudar la restauració en temps difícils. Entre les actuacions més simbòliques figuren la conversió de part del carrer Consell de Cent per als vianants (l’Ajuntament té en els seus plans aprofundir en aquesta actuació per estendre les superilles) o la multiplicació dels carrils bici. Alguns d’ells podien semblar impensables no fa tant, com ara en un carrer tan transitat com Aragó (direcció Llobregat), el qual s’ha estrenat aquests darrers dies de l’any.

En el cas de les terrasses, l’alcaldessa, Ada Colau, i el seu equip de Barcelona en Comú al govern havia mantingut un pols amb el Gremi de Restauració per posar límits a la seva proliferació, però la incorporació del PSC al govern d’aquest mandat, i sobretot la covid, han significat un gir. Ara l’Ajuntament ja ha expressat la seva voluntat que les ampliacions de terrasses dels darrers mesos siguin permanents. Segons detallen fonts municipals a The New Barcelona Post, els bars i restaurants han sol·licitat formalment 4.380 terrasses extraordinàries, de les quals finalment se n’han atorgat 3.129 i s’han denegat 1.074. De les aprovades, 1.299 s’han col·locat en calçada, cosa que ha implicat eliminar 4.122 places d’aparcament (entre les de cotxe, moto i càrrega i descàrrega) de les 190.000 aproximadament que fa uns mesos que hi havia a la via pública.

Totes aquestes iniciatives no han estat exemptes de polèmica. Algunes entitats veïnals han expressat la seva preocupació perquè s’incrementa l’espai públic utilitzat per a terrasses, mentre que també hi ha hagut crítiques per part dels conductors. Alguns han carregat contra la proliferació dels blocs de formigó per separar la calçada dels cotxes de la dels vianants a Consell de Cent, o les barreres new jersey que protegeixen algunes terrasses que ara ocupen la calçada. Especialment després de la mort d’un motorista que va ser envestit per un cotxe i que va acabar impactant contra una barrera de formigó col·locada per protegir la terrassa d’un bar del carrer Balmes. L’accident segueix sota investigació.

En tot cas, a mesura que han proliferat les iniciatives municipals postpandèmia per treure espai al cotxe també han aparegut o han pres força de nou reivindicacions per perseverar en la reconquesta de l’espai públic per als vianants i les bicicletes. D’una banda, a les escoles es mobilitzen per demanar “entorns segurs”, sense cotxes ni contaminació al voltant. El 15 de gener han convocat una nova protesta en una vintena d’escoles per exigir-ho amb el suport d’iniciatives ciutadanes com Eixample Respira i Sant Martí Respira. D’altra banda, hi ha els col·lectius que reclamen nous carrils bici (a la Via Augusta i en el túnel de Vallvidrera, o al Passeig Maragall) i els que volen més carrers pacificats (a Milà i Fontanals, a Gràcia, o a l’Avinguda Madrid i el carrer Berlín, a Sants-Les Corts). A l’Avinguda Meridiana també demanen accelerar els plans per reduir els carrils de cotxes.

3. Del turisme de masses al visitant local que redescobreix el seu voltant

Feia anys que a Barcelona es debatia sobre la massificació turística i si calia posar sostre al creixement de visitants. Alguns dels aspectes més polèmics havien estat l’expansió sense aturador dels pisos turístics, sovint molestos per als veïns, cosa que havia motivat la resposta municipal amb un pla per limitar el creixement dels allotjaments turístics (PEUAT), especialment en les zones més saturades. Ara la pandèmia ha provocat quelcom que ningú s’imaginava: una frenada turística sense precedents. Això s’ha fet notar especialment en el centre de la ciutat, on segueixen sent molt visibles les persianes baixades en indrets com el carrer Ferran o el fet que hi hagi establiments de restauració del Gòtic que mantenen els treballadors en ERTO des del març, tot i que també és visible en altres espais. En el Park Güell, on els barcelonins a vegades semblava que havien d’obrir-se pas entre els turistes per arribar fins als bancs modernistes, ara en poden gaudir còmodament, sense aglomeracions i gratuïtament només amb el carnet de les biblioteques municipals. De fet, els parcs i Collserola s’han demostrat com un antídot en temps de restriccions de la mobilitat.

L’evolució del turisme d’enguany dona compte de com és de delicada la situació. En són un bon indicador les pernoctacions hoteleres. Fins a l’octubre han dormit en hotels 1.749.771 turistes, que s’hi han estat una mitjana de 2,37 dies. Només en el primer trimestre del 2019 ja es va superar la xifra que s’ha registrat en gairebé tot el 2020, concentrada sobretot en els dos primers mesos prepandèmia. Un altre indicador rellevant, el dels passatgers a l’Aeroport del Prat: fins al novembre s’han registrat 12,2 milions de passatgers; en tot el 2019 es va arribar als 52,6 milions i es va fer un rècord històric que ara queda molt lluny.

La manca de visitants ha repercutit en el centre, però no es dona per vençut.  A finals d’aquest any s’ha presentat la campanya Baixa a la Rambla, amb la qual es vol fomentar que els barcelonins es retrobin amb l’emblemàtic passeig, però és probable que costi temps tornar a guanyar la confiança dels veïns. Hi ha veïns i entitats que demanen un pla per repensar el centre, sobretot perquè consideren que amb la patacada de la pandèmia s’ha constatat allò que algunes veus ja avisaven feia temps: que el monocultiu turístic és molt possible que no sigui el millor camí per a una ciutat.

4. Procurar que ningú quedi enrere malgrat les dificultats que venen

Ningú amaga la seva preocupació per les conseqüències que pugui tenir la crisi econòmica que deixarà la pandèmia. D’elements que l’anuncien no en falten. El novembre va tancar amb 92.401 barcelonins a les llistes de l’atur, cosa que significa que han crescut gairebé un 33% respecte a fa un any i es retorna així a la situació de finals del 2009, en ple apogeu de la darrera crisi econòmica. A la resta de l’àmbit metropolità en són 210.000 més els aturats. La capital catalana i voltants es veuen més afectats que altres indrets de Catalunya a causa de la composició del seu teixit productiu, molt encarat als serveis. En les seves anàlisis de conjectura, el mateix Ajuntament avisa fins i tot que les xifres actuals no reflecteixen la totalitat de l’impacte en el mercat de treball de la covid-19, que s’ha vist mitigat per mesures com els ERTO.

La qüestió és què succeirà quan s’acabin aquestes mesures extraordinàries, a més de com quedaran totes aquelles persones que treballaven sense contracte o que ja eren vulnerables i que ja es poden estar veient en dificultats. Una de les claus serà el comportament del mercat immobiliari: els desnonaments no han cessat, però el govern espanyol ha aprovat la prohibició de desnonar famílies vulnerables i sense habitatge alternatiu fins a almenys el 9 de maig. Per ara enmig de tota aquesta situació han sorgit iniciatives d’entitats i d’autogestió ciutadana que miren de pal·liar-ho (a la parròquia de Santa Anna, les xarxes veïnals autogestionades que entreguen menjar en diversos barris o la tasca incansable de múltiples entitats i organitzacions, com Caritas), si bé demanen a les administracions que tinguin més implicació.

Segurament el 2021 no es pugui revertir encara la pandèmia malgrat que ja hi ha vacuna per al coronavirus, però possiblement encara hi ha marge per intentar mitigar les dificultats econòmiques que venen. Malgrat tot el que ha passat el 2020, Barcelona manté intactes la majoria dels seus grans actius i està ben posicionada per treure partit de la reactivació econòmica gràcies a la seva creativitat, al seu talent, al seu potencial turístic i cultural, a l’aposta per la ciència i la investigació i al seu potent ecosistema emprenedor, entre molts altres aspectes.