Ara fa una mica més d’un any, el 7 de març del 2023, la Llotja de Mar de Barcelona acollia un acte institucional que va passar molt desapercebut. Tant, com la repercussió, ara per ara, del que en ell es va fer. Aquell dia, representants del comerç emblemàtic de les ciutats de Roma, París i Lisboa van signar la Declaració de Barcelona sobre la preservació i la promoció dels establiments comercials emblemàtics. Va ser en un acte presentat com a I Jornada Internacional de Comerç Emblemàtic en Ciutats Europees.
Montserrat Ballarín, de l’Ajuntament de Barcelona, Diogo Moura, regidor d’Economia, Innovació i Cultura de Lisboa, Olivia Polski, tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de París, amb competències amb comerç i artesania, i Monica Lucarelli, assessora en Activitats Productives de Roma acordaven a Barcelona articular una xarxa internacional per afavorir l’intercanvi d’experiències, construint una aliança entre les quatre ciutats per compartir solucions, coneixements i bones pràctiques. Reconeixien així el paper cabdal del govern local en el lideratge de la valorització i protecció d’aquests establiments i la idoneïtat d’una estratègia de suport comuna en l’àmbit europeu i internacional.
Afavorir la viabilitat econòmica, la conservació patrimonial del comerç històric i el paper comercial de la botiga de tota la vida vol dir preservar la identitat més singular de cada ciutat, una manera de relacionar-se les persones i una contribució a la sostenibilitat, amb la compra de proximitat. Per això, la declaració signada a Barcelona parla també d’instar al Parlament Europeu a reconèixer el valor d’aquests establiments per a la identitat d’Europa.
De moment, qui ja ha mogut fitxa per mirar de blindar la singularitat de les botigues centenàries de Barcelona ha estat l’Associació d’Establiments Emblemàtics que, segons explica l’advocat i secretari d’aquesta entitat, l’historiador Josep Cruanyes, va presentar als responsables de Cultura de la Generalitat al·legacions perquè s’incloguin en la revisió de l’actual Llei de Patrimoni. En elles, els botiguers demanen que aquesta llei abasti, a banda del patrimoni cultural de la primera versió, el patrimoni immaterial dins dels béns culturals d’interès nacional amb la categoria d’històrics. “Volem que s’inclogui el mateix concepte amb el qual la UNESCO va passar també a protegir, a escala mundial, les formes immaterials que configuren la història i idiosincràsia dels pobles, tradicions i maneres de treballar i viure, com és per exemple la festa de les falles, al Pirineu, que recorda com es feia el transport de la fusta des dels boscos”, precisa Josep Cruanyes.
Els establiments històrics més singulars de Barcelona reivindiquen així, no només la protecció dels espais d’aquest comerç ancestral urbà, sinó també, i sobretot, l’activitat que diverses generacions d’una mateixa família han anat heretant, al servei de successives generacions de clients. Protegir l’activitat com una manera de relacionar-se, de viure i treballar, en obradors i tallers artesanals, i amb una atenció especialitzada des de darrere de cada taulell és el que es persegueix aspirant a aconseguir el reconeixement institucional com a béns del patrimoni immaterial col·lectiu.
Tal com apunta l’advocat de l’associació que aplega una cinquantena de comerços històrics i singulars de Barcelona —d’una seixantena en total que estan oberts—, “el patrimoni immaterial no només és un element de tradició. En el cas de les botigues, aquestes són part de la fesomia de les nostres ciutats i del nostre país, de la seva identitat com a poble i, en definitiva, de la qualitat de vida dels nostres conciutadans, ja que també forma part dels costums i de les formes de vida que ens caracteritzen i singularitzen davant del món”.
Llocs de memòria
Les parets de la Ganiveteria Roca, a la plaça del Pi, no només mostren, com ho han fet durant dècades, un univers complet d’estris per a tallar, navalles, tisores i ganivets per a ús professional i domèstic. Tot l’espai guarda un gran bocí de la història de la ciutat i de la gent que havia viscut al barri. També de molts clients que tenien carnisseries, peixateries i altres negocis en els altres barris de Barcelona i en altres poblacions d’arreu. Saber que allà ho trobes tot i t’assessora una persona que coneix els oficis, els materials que ven i que sap fer diana en el producte com a solució, és el que dignifica, dona sentit i fa necessària la continuïtat de l’activitat en els establiments històrics de la ciutat.
Els comerços centenaris o són part de cap museu a l’aire lliure, encara que per alguns, aquesta funció també la puguin representar. Aquests comerços són la vida que s’engega cada matí al carrer, un servei a les persones, de prop i de més lluny, la manera de viure dels seus propietaris, però, sobretot, la perpetuació d’una dedicació centenària traspassada de generació en generació, un ofici que perdura, i un vincle relacional de la ciutat amb les persones, a peu de carrer.
Afavorir la viabilitat econòmica, la conservació patrimonial del comerç històric i el paper comercial de la botiga de tota la vida vol dir preservar la identitat més singular de cada ciutat, una manera de relacionar-se les persones i una contribució a la sostenibilitat, amb la compra de proximitat.
De les màquines de cosir a casa on es feien els primers barrets de la Sombrereria Mil, al taller del carrer Moles, 31-33, en el qual avui la cinquena generació d’aquesta família dissenya i fabrica gorres, capells, boines, barrets i barretines, han passat més de cent seixanta anys. I la botiga d’aquesta saga de barreters, al número 20 del carrer de Fontanella, va obrir al públic l’any 1917. La Núria Arnau Roldós és al capdavant del negoci. Clama al cel perquè pugui continuar negociant un lloguer assolible per a la seva botiga centenària, perquè ja ha vist com altres comerços tan històrics com el seu havien d’abaixar la persiana per aquest motiu.
El reconeixement municipal com a comerços emblemàtics no fa res en aquest aspecte, aquesta és una lluita de cada propietari, encara que, cada cop que un tanca, qui hi perd, també, sigui la ciutat. Barcelona hi perd en essència, en caràcter i personalitat, que és el que els comerços de tota la vida fan aflorar en els seus carrers. “Em preocupa moltíssim que quan es tanca una botiga de tota la vida, s’obrin franquícies que són iguals a tot arreu, en aquesta i en altres ciutats. El lloguer dels locals més cèntrics al millor postor ens deixa sense protecció”, lamenta la Núria Arnau.
A la Drogueria Rovira, és la quarta generació ja la que atén al darrere del taulell. Despatxen productes de neteja, alguns amb fórmules pròpies que envasen saviesa i experiència de molts anys ajudant a desfer taques, olors i a fer perdurar la vida dels mobles i estris de casa. Van ser pioners en el reciclatge domèstic i tenen solucions i consells per a cada necessitat. Fent barri i ciutat, la gran varietat d’articles que tenen a la venda dona vida a aquest comerç centenari que l’any passat va rebre el Premi Nacional de Comerç per part de la Generalitat de Catalunya.
Per a tots aquests establiments, des de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, que presideix Josep Maria Roig, es demana protecció més enllà de les seves façanes com a atractiu turístic. “És la nostra activitat a dins d’aquests establiments allò que els dona sentit, i és la viabilitat d’aquesta activitat la que necessita la protecció, però per això cal que sigui valorada per la mateixa administració pública, pel govern de la ciutat i de Catalunya”, expressa. Roig és propietari de la pastisseria La Colmena, a la plaça de l’Àngel, elaborant dolços des de l’any 1849.
Josep Maria Roig va ser un dels botiguers presents a l’acte que aplegava les millors voluntats dels representants del comerç emblemàtic de Roma, París i Lisboa, fa un any a la Llotja de Mar. De totes les associacions representades, afirma Roig, “Barcelona és la ciutat del sud d’Europa que més establiments centenaris i singulars conserva”. I precisa: “Una altra cosa són els bars i ‘bistros’ que pugui tenir per exemple París, però de botiga amb taulell i producte artesanal, Barcelona és la ciutat que té més comerços històrics encara oberts al públic”. La Granja Viader, on va néixer el Cacaolat, les farmàcies Galup, Franquesa, Puigoriol, el bar Quimet d’Horta, els elaboradors de pasta fresca des de l’any 1904 de La Italiana, els herbolaris Llobet i Llansà i gairebé una seixantena més són part de la Ruta dels Emblemàtics del comerç de Catalunya.
Una gran contradicció, com planteja el secretari dels establiments emblemàtics, Josep Cruanyes, és que tinguem “una ciutat amb molt de turisme, que el que cerca és aquell tret diferencial, però Barcelona perdent el comerç històric i singular va perdent aquest tret diferencial. Allò que marca la personalitat de la ciutat no s’hauria de destruir i, per això, cal posar-hi les eines necessàries”.
El comerç de proximitat i les associacions de comerciants són considerades en l’àmbit europeu prescriptores de sostenibilitat, que poden ajudar a divulgar la consciència i el compromís amb l’Agenda 2030 que estableix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) apuntats per Nacions Unides. Per a conscienciar sobre la importància d’aquest comerç de proximitat, com a activitat clau per a reforçar comunitats i economies locals, Europa va designar el 9 de maig del 2019 el primer Dia Europeu del Comerç de Proximitat. I en la mateixa línia s’ha treballat des de diferents administracions, europees, estatals, catalanes i barcelonines el projecte de Capital Europea del Comerç de Proximitat, que preveu implementar-se d’aquí a l’any vinent, amb la candidatura de la ciutat de Barcelona per a estrenar-la.
