En la joia gòtica que és la capella de Santa Àgata, annexa a la plaça del Rei, se celebraran la majoria dels concerts que l’Auditori ha organitzat en ocasió de la tercera edició del seu festival Llums d’Antiga. Prossegueix la tendència consistent en aprofitar els espais històrics de la ciutat per contextualitzar millor o permetre una vivència més intensa del fenomen musical, com ja succeí en edicions anteriors, en enclavaments tan emblemàtics com l’Església del Pi o la Basílica dels Sants Just i Pastor.
Per descomptat, no sempre coincideixen les edats dels edificis i les dates de les composicions, però no menys cert és que, immersos com estem en la moda de les experiències o exposicions “immersives”, resultarà summament gratificant impregnar-se —entre murs centenaris, arcbotants, vidrieres i arcs— de la música de Francesca Caccini, Isabella Leonarda, Claudia Sessa, Barbara Strozzi, Hildegard von Bingen o Élisabeth Jacquet de la Guerre. A més de col·laborar amb l’anhelat retorn a la normalitat, la programació d’aquest festival escenifica la rellevància de les veus femenines —en general silenciada, tot i que per motius diversos i en circumstàncies canviants— al llarg de la història.
Als noms esmentats se’ls sumarà el d’algun compositor de la tradició, com Jean-Baptiste Quentin o —sobretot— François Couperin, així com a mestres de l’Escolania de Montserrat, de Cererols a Ferrer. Però el pes específic —i aquest és, sens dubte, un dels punts forts del festival— recau en el protagonisme de les compositores, que descobrirà al gran públic obres de confecció excel·lent i una expressivitat notòria. La primera de les sessions, el 12 de maig, va comptar amb la intervenció de l’Hathor Consort, la soprano Hana Blažíková, i Romina Lischka a la viola de gamba i la direcció musical. Es va oferir un representatiu panorama de la producció de segle XVII, amb obres de dones que van poder desenvolupar la seva creativitat en un marc més o menys privilegiat. Ja sigui per pertànyer a una família de músics —com Francesca Caccini o Barbara Strozzi— o per haver viscut bona part de les seves vides en una institució religiosa —els casos de Claudia Sessa i Isabella Leonarda— en què la tasca compositiva era acceptada i fins i tot promoguda.
Un dels noms més notoris del Festival és el d’Isabella Leonarda, el 400 aniversari del seu naixement es va celebrar el passat mes de setembre i que alguns mitjans van recollir. Autora d’un gran nombre de composicions, entre les quals sonates per a diversos instruments o música coral d’altura, com el seu Magnificat, els organitzadors de l’esdeveniment expliquen, a propòsit d’ella, que es tracta “d’una de les poques compositores del Seicento italià de qui ens ha arribat una producció de magnitud, en quantitat i qualitat. Nascuda en el si d’una família noble i prestigiosa —on pogué educar-se sòlidament en l’humanisme, i això comprèn també la música—, passà gran part de la seva vida entre els murs d’un convent, on entrà als setze anys, encara que prou deslliurada d’altres obligacions com per centrar-se gairebé del tot en l’escriptura musical”. Precisament en el tercer dels concerts, el 19 de maig, s’han programat motets i salms per a soprano d’Isabella Leonarda.
Protagonitzat pel conjunt Cinquena Essència i la soprano Roberta Invernizzi, a l’elenc vocal se li uniran eventualment arpes històriques, per part Manuel Vilas, responsable així mateix de la direcció artística. Tot això en un marc realment espectacular, per la seva sobrietat majestuosa: l’església romànica del Monestir de Sant Pau de Camp. Una obra arquitectònica d’obligada visita.
No són pocs els barcelonins que, acostumats a caminar entre carrerons que recorden el passat gòtic o a tenir imprès en l’imaginari la petjada d’un modernisme icònic, no contemplen el fet que es conserven, així mateix, restes del romànic, i de manera monumental en aquesta meravellosa construcció, summament representativa del període. Erigida al segle X, l’església d’aquell monestir benedictí s’ha considerat la més antiga de Barcelona. Però més enllà de la seva antiguitat, i fins i tot de les seves generoses dimensions, impressiona per l’atmosfera de recolliment que habilita la llum difusa, baixant de la volta central i travessant subtilment els arcs de mig punt.
De tornada a la capella reial de Santa Àgata tindran lloc tres esdeveniments més, de gran rellevància d’acord amb les obres interpretades i dels conjunts convidats. Començant per l’internacionalment reconegut Ensemble Gilles Binchois, que afrontarà una partitura especialment oportuna en l’ocasió: “la Missa de Barcelona —expliquen els organitzadors— d’autor anònim i datada cap a mitjan segle XIV, és una de les primeres composicions d’una missa completa que figuren en el patrimoni europeu. Escrita per a tres veus i quatre veus, trobem les cinc parts habituals de la missa: kírie, glòria, credo, sanctus i agnus dei”. Una obra probablement confeccionada per diferents mans, però que demostra una poderosa consistència, i que serà interpretada costat d’una altra missa de segle XIV, com és la Missa del còdex d’Apt.
La compositora i clavecinista Elisabeth Jacquet de la Guerre va ser sobrenomenada la petite Merveille (la petita meravella) per la sorpresa que va generar a la cort del rei Louis XIV
Finalment, també els dos últims dies ofereixen al·licients d’interès incontestable. Així, per exemple, la proposta del conjunt Nevermind. Un ensemble “jove i prometedor —assenyalen des de L’Auditori— dedicat sobretot a l’exploració de tots els racons de la música de cambra escrita en el Barroc francès, una música fresca, vital i plena a vessar de llum i riquesa, d’aires de dansa i de sumptuosos ornaments, però on també sobrevola, a voltes, una tendra, dolça i lírica malenconia”. En aquest sentit cal entendre la programació de la compositora i clavecinista Elisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729), anomenada la petite Merveille per l’admiració que va generar a la cort del rei Louis XIV. Dues de les seves sonates per a diversos instruments seran interpretades en diàleg amb obres del cèlebre, i estrictament contemporani, François Couperin (1668-1733).
L’èxit de convocatòria d’aquest recorregut per alguns dels racons musicals i arquitectònics més memorables —i no sempre coneguts— de la ciutat de Barcelona, que en aquesta edició posa el focus en la producció de compositores renaixentistes i barroques, és un fet que certifica l’afluència de públic, any rere any, i el consegüent esgotament de les entrades. Per a l’últim dels concerts, protagonitzat pel Cor Cererols sota la direcció de l’organista Marc Díaz, i allotjat així mateix a la Capella de Santa Àgata, totes les localitats han estat ja venudes.
