Tan temptador com sempre en una confluència privilegiada de l’Eixample de Barcelona, l’històric Queviures Múrria porta uns quants mesos de vida nova però ja ha calat fort amb la seva proposta gastronòmica. De la fascinant botiga d’embotits, fumats, formatges, olis, vins, conserves i ‘delicatessen’ diverses de tota la vida, el restaurant on gaudir en un espai amb carisma de la màgia del xef Jordi Vilà.
El local del 1898 –que el 1943 va adquirir Josep Múrria, el pare del qual fins l’any passat va ser l’únic titular, Joan Múrria– va tancar uns mesos el 2022 per preparar la seva nova etapa. Hi va haver una gran expectació perquè l’establiment modernista Queviures Múrria forma part del Catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Els seus aparadors han estat sempre una icona local, sumament fotografiats.
Per a la nova singladura de Queviures Múrria el comerciant es va associar amb Ernest Pérez-Mas (propietari també del celler Heretat Mascorrubí) i Vilà al timó de la cuina per reinventar l’establiment. Ara es pot fer la compra, degustar algun platet o sopar íntimament. Fins i tot hi ha un petit reservat per a grups de fins a 10 persones on abans hi havia un magatzem de vins.
Experiències gastronòmiques
A Queviures Múrria prometen (i compleixen) “experiències gastronòmiques”. El taulell fins i tot ha ampliat fins a les 200 referències l’apartat de formatges, per posar-ne un exemple. Mentre que El Murri és una barra amb taules altes més informal i de tapes, i La sala 1898 és la part més noble, amb capacitat només per a vuit comensals i possibilitat de menús degustació.
Inicialment, aquests dos espais oferien propostes diferents, la segona més formal i elaborada, però per facilitar el servei i donar abast a la demanda, les darreres setmanes estan unificant la carta per als dos espais i incorporant alguns canvis.
Per sucar-hi pa
Jordi Vilà, amb una estrella Michelin pel seu restaurant Alkimia, desplega el seu segell personal potenciant la identitat local i de proximitat, i immortalitzant molts plats de xup xup pels quals cal recórrer al pa. Però sempre amb el punt de reinterpretació, i on hi ha cabuda a la sorpresa o l’aplaudiment.
El repertori abasta des de tastets ràpids (com Matrimoni de salmó i papada ibèrica, Eclaire de rillet de pollastre…) a altres plats compartibles, entre els quals destaquen la truita Florentina de la Marga (homenatge que elaborava el restaurant del mateix nom al carrer de Saragossa, fins al tancament per jubilació). S’elabora amb el pa amb tomàquet entre l’ou i coronat per pernil ibèric i el resultat fa justícia a l’original. En canvi, la croqueta desconstruïda sorprèn, tot i que no seria un plat per repetir en una nova visita.
També la ensaladilla Múrria (amb brandada de bacallà, entre altres versions, i que se sol esgotar), la terrina casolana de Campagne, el calamar encebat, els canelons de tres carns de rostit amb tòfona fresca, el fricandó de vedella amb trompetes de la mort, o el més original fricandó de tonyina (un intens mos de mar, melós i extraordinàriament executat) o el ‘cap i pota’ a la mantega negra i tàperes… Plats poderosos que no deixen indiferent.
Formatges al plat
I tot i que la solvència de les postres està garantida, resulta gairebé obligat fer una incursió en els formatges (siguin com a plat principal o com a cirereta del pastís), a la vista del repertori tant de proximitat com internacional que anomenen des de la zona dels queviures. Es poden triar diverses referències i deixar-se guiar per la casa, en funció de la intensitat que un demani.
Òbviament, si alguna cosa ja brillava a la botiga de Múrria eren les begudes, així que hi ha l’oportunitat de maridar o optar per descobrir algun vi entre les seves 250 referències, o bé entre una trentena en el cas dels escumosos.
