El conseller Bernat Solé impulsa un debat de país sobre l’ús, la gestió i l’accés a l’aigua

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha emplaçat el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) a abordar un debat sobre l’ús, la gestió i l’accés a l’aigua a Catalunya. Solé ha posat en relleu que es tracta d’un recurs “bàsic, preuat i transformador de l’entorn i l’economia” i un dels temes “més importants que tenim com a societat”, del qual “no se n’ha fet cap gran debat a nivell de país que ens permeti abordar-lo en la seva total dimensió”.

El primer pas serà impulsar un cicle de debats sobre el futur de l’aigua a Catalunya, amb experts i actors socials rellevants d’arreu del territori. D’aquest procés de reflexió en sortirà un document de conclusions i propostes que s’elevarà al Govern. Solé espera obtenir-ne un estudi global que “permeti fer un balanç hídric sense fugues” i a partir del qual poder “projectar, preveure i legislar basant-se en uns criteris treballats, i, a ser possible, consensuats”. Per al conseller, es tracta de “l’inici d’un plantejament global”, que pot arribar a ser “l’embrió d’un pacte nacional per l’aigua”.

Solé ha incidit en la necessitat d’impulsar “un debat honest, sense l’encotillament dels interessos sectorials i que permeti arribar a un acord de país al voltant d’un dels elements que més condicionen les nostres vides i que determinaran sens dubte el present i futur del territori”. Per això, el conseller ha esperonat el CADS a abordar “amb amplitud i profunditat” la qüestió “complexa i transversal” de l’aigua, amb una reflexió que en contempli tots els vessants possibles: el sociològic, l’econòmic, l’ambiental, el jurídic o el tècnic.

Garantir l’accés a l’aigua, una qüestió social

Actualment, a Catalunya, el preu de l’aigua pot variar fins a un 748% d’un municipi a un altre. A més, un 44% dels municipis —que comprenen un 77% del total de població— té un model de gestió indirecta en el subministrament.

A Catalunya, el preu de l’aigua pot variar fins a un 748% d’un municipi a un altre

Malgrat que el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament indica que el cost de l’aigua no hauria de superar el 3% dels ingressos familiars, l’any 2016, un 8,9% de les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona superava aquest llindar, i un 3,3% va rebre avisos per impagament. Pel que fa a l’aigua potable, es calcula que consumir-la filtrada o envasada pot suposar una diferència d’estalvi de 442 euros a l’any en una llar.

La urgència de mitigar els efectes del canvi climàtic

Les projeccions climàtiques mostren que, en un escenari de no mitigació, l’any 2050 la precipitació anual podria reduir-se en un 40% a Catalunya, arribant al 75% a l’estiu. A aquest fet, cal afegir-hi un augment de la irregularitat de les pluges. Es calcula que l’impacte econòmic d’episodis de manca d’aigua —com els que es poden produir a conseqüència del canvi climàtic— pot arribar a ser del 7,7% del PIB.

Es calcula que l’impacte econòmic d’episodis de manca d’aigua pot arribar a ser del 7,7% del PIB

“Sovint hem presenciat debats sectorials sobre si el destí de l’aigua ha de prioritzar el sector agroalimentari o preservar la bona salut dels nostres rius i deltes. De fet, hem reduït molt el debat de l’aigua en aquesta dicotomia, quan hauria de ser molt més global”, reflexiona Solé.

Un full de ruta per gestionar l’aigua amb visió de futur i en clau sostenible

El conseller defensa la necessitat de “projectar les polítiques públiques amb mirada de futur, amb una visió global i sobre un model basat en la sostenibilitat en tots els sentits” i posa en valor que el CADS “permet tenir una visió i un diagnòstic més enllà de la immediatesa del moment sobre grans temes que determinaran el nostre futur”.

Solé remarca la coincidència de moltes de les qüestions plantejades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que han fixat les Nacions Unides per a l’any 2030. En aquest sentit, el president del CADS, Ramon Roca, concorda que el repte encomanat pel conseller “encaixa perfectament amb la missió del CADS i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”.

El CADS és un òrgan col·legiat creat l’any 1998, adscrit al Departament d’Acció Exterior, que té com a funció assessorar el Govern de Catalunya en la integració de la sostenibilitat en les seves principals polítiques i actuacions. L’integren el seu president i catorze membres, entre els quals hi ha persones de prestigi reconegut i representatives dels diferents sectors econòmics i socials. El consell formula recomanacions sobre realitats complexes, amb visió sistèmica i tenint present la diversitat d’actors que integren la societat catalana.