Quan era petit i vivia al poble, una de les coses que més m’agradava de les festes nadalenques era baixar a Barcelona a veure l’aparador d’El Corte Inglés. Cada any, per aquestes dates, hi instal·laven un gran retaule amb figures animades que ocupava bona part de la façana d’aquests grans magatzems de plaça de Catalunya. N’hi deien Cortylandia i deixava bocabadats a grans i petits.
La iniciativa havia nascut a Madrid el Nadal de 1979 quan El Corte Inglés va organitzar un primer Cortylandia per promocionar el seu centre de Preciados, acabat de reformar. Com que va ser un èxit, els anys següents la idea va replicar-se a Barcelona i altres ciutats. Vist en perspectiva, els responsables de màrqueting la van encertar de ple amb Cortylandia perquè va aconseguir convertir una iniciativa essencialment comercial en una tradició nadalenca i un espectacle de masses. Durant una colla d’anys, les festes de Nadal començaven quan s’inaugurava Cortylandia. Centenars de persones es congregaven cada dia a plaça Catalunya per contemplar l’espectacle musical de les figures animades i això, per força, devia repercutir a caixa. Recordo especialment l’any que Cortylandia girava al voltant d’Els viatges de Gulliver, amb una impressionant figura 18 metres d’alçada que et feia sentir realment lil·liputenc. La instal·lació, inspirada en la cèlebre obra de Jonathan Swift, es va estrenar a Madrid el 1985 i l’any següent es va poder veure a Barcelona.
Suposo que tinc tan bon record d’aquells aparadors d’El Corte Inglés perquè als anys 80 i 90 era el més semblant que hi havia al món de fantasia de Disney World. Eurodisney no es va inaugurar fins al 1992 i Port Aventura no va obrir portes fins al 1995. Per tant, en aquella Barcelona dels anys previs al miracle olímpic, l’aparador d’El Corte Inglés ens semblava molt més espectacular del que segurament era.
En aquella Barcelona dels anys previs al miracle olímpic, l’aparador d’El Corte Inglés ens semblava molt més espectacular del que segurament era
L’aparador de Nadal d’El Corte Inglés potser és el més impressionant que s’ha vist mai a la ciutat, però el petit comerç també se les ha empescat sempre per vestir de Nadal els seus aparadors. Sovint, suplint amb enginy i imaginació la migradesa de recursos. Hi ha botiguers que són autèntics genis a l’hora de crear espais de fantasia que facin lluir el gènero amb pressupostos irrisoris: una tira de llums, cartolines de colors, pintura en esprai i poc més. En alguns barris fins i tot es donen premis als aparadors més ben guarnits.
Hi ha botiguers que són autèntics genis a l’hora de crear espais de fantasia que facin lluir el gènero amb pressupostos irrisoris
Els aparadors dels comerços són part de Nadal. Contribueixen a vestir de festa els carrers i ens recorden que el teixit comercial juga un paper importantíssim a Barcelona. Deixem-nos d’històries, navegar per Internet a la recerca de regals de Nadal no serà mai com anar de botigues ni la pantalla d’inici d’una pàgina web serà mai tan bonica i efectiva com un bon aparador. Bones festes!
