La creació d’habitatge a Catalunya assoleix el seu màxim des de 2008 amb 17.400 pisos

Catalunya encara els pròxims anys amb la millor xifra d’habitatge nou prevista de l’última dècada. Així ho constaten les dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac), que durant 2024 han autoritzat projectes que sumen 17.429 habitatges, un 10% més que l’any anterior i la xifra més alta des del 2008, quan la crisi va fer caure els habitatges de 34.500 a 12.500 anuals.

Tot i aquest augment, la xifra segueix molt per sota dels 25.000 habitatges que l’Agència Catalana de l’Habitatge considera que són necessaris pel període 2020-2024, com ha recordat el degà del Coac, Guillem Costa, amb la directora general del Col·legi, Sònia Oliveras, i el responsable de la seva àrea tècnica, Gerard Miquel.

D’aquests 17.429 nous habitatges que es construiran a Catalunya a partir dels projectes visats pel Coac, 2.883 seran de protecció oficial, com ha destacat Oliveras. No obstant, les administracions no tenen l’obligació de tramitar a través del Col·legi els projectes d’habitatge públic, per la qual cosa podria haver-hi més previstos sense que constin en les dades del Coac.

En el cas de Barcelona, el Coac ha visat 1.966 habitatges de nova creació durant 2024, 600 més que l’any anterior, quan van ser 1.340. D’aquests pisos, que estaran acabats previsiblement en un termini d’entre un any i mig i dos anys, 525 estan promoguts per l’Ajuntament a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (Imhab), en sis promocions en zones com Glòries i la Marina del Prat Vermell.

A més, dins dels projectes visats s’inclouen 385 habitatges de protecció oficial més a la ciutat dins de promocions privades, fet que suma 910 habitatges protegits a la capital catalana. D’aquests, 12 es deriven de la mesura de reservar el 30% de noves promocions a habitatge protegit, que està avaluant el Govern municipal. Sense aquests 900 habitatges, a Barcelona s’han visat 1.066 habitatges lliures el 2024, per sobre dels 859 de 2023, i la mateixa xifra de 2022.

Més enllà de la ciutat, en el cas de la demarcació de Barcelona s’han projectat aquest any 11.853 habitatges, un 9,5% més que l’any anterior. Sense tenir en compte la capital catalana, els municipis barcelonins guanyaran durant els pròxims anys 9.887 habitatges. Entre ells, destaquen municipis com Terrassa, Sant Pere de Ribes i Sabadell, on s’estan impulsant grans promocions, que sumen 1.171 habitatges a Terrassa, i més de 700 tant a Sant Pere de Ribes com a Sabadell. A més, aquest increment de la projecció d’habitatge nou no es registra només a Barcelona i les seves comarques, sinó en la majoria de les demarcacions catalanes, amb Lleida amb un destacat increment del 48%, per 855 habitatges.

No obstant això, els municipis barcelonins concentren la major part de la nova obra d’habitatge visat pel Coac, i també la gran majoria de l’habitatge protegit. Del total de 2.883 pisos de protecció oficial tramitats enguany, 2.318 se situen en la demarcació de Barcelona, incloent-hi els 910 de la capital catalana. Les xifres s’han registrat durant un 2024 en el qual el Govern de Salvador Illa ha anunciat una inversió de 4.400 milions d’euros per construir 50.000 habitatges públics a Catalunya fins a 2030, objectiu que Costa ha qualificat de “repte”, sobretot per la falta de suficient sòl llest per construir. “No serà fàcil, però la voluntat és col·laborar al màxim”, ha garantit Costa, encara que aquest pla impliqui un “canvi de marxa” d’un sector que opera encara a un altre ritme arran de la crisi de 2008 i de la covid.

En defensa de la rehabilitació

A més de visar projectes de nova construcció, també han de passar pel Coac els grans projectes de rehabilitació, que enguany han sumat una superfície visada de 1,2 milions de metres quadrats. La xifra se situa un 13% per sota de la de 2023, que va ser un any de grans projectes de rehabilitació, inclòs el del Camp Nou. Tenint en compte l’excepcionalitat de 2023 i comparant 2024 amb 2022, la superfície de rehabilitació va créixer un 12,4%.

No obstant, com ha destacat Costa, la rehabilitació està estancada a Catalunya, per sota del 30% de la superfície total visada pel Coac. Cal tenir en compte, però, que la major part de les intervencions de rehabilitació no tenen l’obligació d’obtenir aquest visat, per la qual cosa les dades de les quals disposa el Col·legi no reflecteixen la totalitat dels projectes a Catalunya.

“La saturació del sòl a la capital catalana posa en evidència que el repte del parc d’habitatge envellit passa per la rehabilitació”, ha destacat Costa, que ha apuntat a les ajudes dels fons Next Generation com una oportunitat per avançar en aquest àmbit. Tot i això, “s’està produint un retard en les sol·licituds, i és essencial treballar per facilitar que arribin a més ciutadans i reactivar el sector de la construcció”.

La burocràcia com a fre

Tenint en compte no només l’habitatge, sinó tots els àmbits de la construcció, el Coac ha visat durant 2024 projectes que sumen 4,7 milions de metres quadrats, un 1,2% menys respecte a 2023, encara que un 4% més que en 2022. Aquesta superfície total s’ha distribuït en 8.453 projectes, un 3% menys que l’any anterior, per la qual cosa s’han impulsat promocions més grans durant 2024.

A Barcelona, la superfície visada ha caigut un 39% respecte a 2023, a causa sobretot de la tramitació de grans projectes l’any anterior, com el del Camp Nou i l’Edifici Estel, per transformar-lo en un complex d’oficines. Malgat això, la xifra de 2024 s’ha quedat per sota també de la de 2022, amb un 9% menys.

En aquest sentit, la creació d’habitatge nou és l’àmbit que està mantenint el sector de l’edificació a Catalunya. Per contribuir a la seva dinamització, Oliveras ha fet una crida a agilitzar els processos burocràtics per tramitar els projectes, objectiu en el qual el Coac ja treballa en una comissió amb l’Ajuntament i amb altres actors vinculats a la construcció, com ha detallat Miquel.

“El retard en les llicències frena molt el sector”, ha emfatitzat Costa, que ha destacat també la dificultat de complir simultàniament amb totes les normatives existents i fer-les compatibles. Com ha subratllat, encara que per llei el termini per obtenir una llicència és de tres mesos, en la pràctica els temps es dilaten als set o vuit mesos: “Hem de trobar les fórmules per a agilitzar els tempos”.