[dropcap letter=”Q”]
uan pensem en bacteris, pensem en organismes que ens posen malalts i ens fan prendre antibiòtics, però hem descobert que també tenen una influència molt positiva en la nostra salut”, ens explica Vidal Ribeiro, el director d’aquesta investigació sobre la microbiota intestinal. “Quan al laboratori vam criar ratolins sense bacteris a base de donar-los molts antibiòtics, vam veure que eren més ansiosos, més depressius i amb més tendència a posar-se malalts que els altres, cosa que sembla indicar que els bacteris de l’intestí són molt importants per al bon funcionament físic i cerebral”, assenyala.
De fet, aquests bacteris són tan importants per al cervell que fins i tot poden decidir què menjarem! “Estudiant les mosques de la fruita, hem vist que hi ha dos bacteris clau en la presa de decisions sobre nutrició. Quan l’animal els té a l’intestí, no mostra cap necessitat d’ingerir proteïnes. I quan no els té, decideix prendre’n”, assegura Vidal. Aleshores, com ho fan els microbis de l’intestí per comunicar-se amb el cervell? “Sabem que els bacteris produeixen substàncies que van al cervell i hi tenen influència. Però encara no sabem quines són aquestes substàncies. Això és el que ens permetrà estudiar l’ajut de l’Obra Social ”la Caixa”. Quan ho descobrim, podrem fer servir els bacteris per optimar la nostra nutrició, per tal de prevenir i tractar malalties com ara l’obesitat i la depressió”.
Per si això no fos prou, el doctor també afirma que, tenint en compte que la microbiota té influència en el que és nutricional, també la té en decisions no nutricionals. “Per exemple, prenem decisions molt diferents en funció de si tenim gana o no en tenim. Amb gana estem ansiosos, tenim menys paciència. I de cervell només n’hi ha un; no en tenim un per menjar i un altre de diferent per jugar, totes les decisions surten del mateix. Per tant, aquests factors acaben influint en moltes de les decisions que prenem cada dia”.
Tot i que encara hi ha molt per investigar, sobretot en humans, cada vegada més experts coincideixen en el fet que seria possible millorar la nostra salut i benestar ingerint els bacteris correctes. Per això, ja existeixen teràpies que tenen com a base la modificació de la microbiota del pacient. “Estic convençut que una part molt important de les teràpies del futur seran teràpies personalitzades que tindran molt en compte la microbiota i la nutrició”, afirma l’investigador, qui també creu que aquestes teràpies arribaran a ser “molt potents combinades amb la quimioteràpia en el tractament contra el càncer”.
De moment, per mantenir sana la macrobiota i per tant la nostra salut, Vidal Ribeiro recomana “tenir una nutrició equilibrada i variada, rica en fibra (perquè la microbiota fa servir fibres), no excessivament alta en greixos i sucres, i amb poca carn i menjar processat. O com diu un amic meu, no hauríem de menjar els aliments que els nostres avis no fossin capaços de reconèixer”, bromeja. Però l’expert reconeix que a més del què, hem de cuidar el com mengem: “Ser higiènic, però no excessivament (no vivim pas en un món estèril!), menjar amb moderació i fer-ho envoltats de gent que ens agradi també ajudarà el nostre cervell”.
Ara només li queda avançar, juntament amb el seu equip de recerca del qual se sent tan orgullós, fins a aconseguir que els diaris escriguin el titular dels seus somnis: “Els científics han descobert la fórmula de la nutrició òptima per al cervell humà”.
Pots llegir més històries com aquestes a ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.
