Barcelona encara des de fa anys una reflexió per repensar el seu model turístic, inclòs el paper dels creuers i la seva presència a la ciutat. L’estratègia municipal ha passat per impulsar el trasllat de les terminals de creuers a molls més allunyats de la ciutat i per gravar l’activitat, també la d’aquells visitants que desembarquen a la capital catalana i tornen a pujar-se a bord del creuer poques hores després.
Amb aquest impost, sumat al de la taxa turística per allotjar-se a la ciutat, els creueristes que van passar per Barcelona el 2023 van deixar 12,8 milions d’euros en les arques públiques. La seva aportació va representar un 9,7% del total del que va recaptar la ciutat amb aquestes taxes, que va ascendir a un total de 135 milions d’euros. D’aquests, l’Ajuntament va gestionar-ne més de 100, mentre que la resta va correspondre de la Generalitat, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) desenvolupat a petició de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (Clia).
De cara a 2024, que es perfila com un any de rècord en creuers a Barcelona, s’estima que la recaptació total obtinguda pels moviments de creueristes s’elevi fins als 14,5 milions d’euros, tenint en compte tant els vaixells que fan servir Barcelona com a base com aquells que la tenen d’escala, com ha detallat el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona Jordi Suriñach, amb el director de Clia a Espanya, Alfredo Serrano.
El també director del Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la UB ha destacat que, en proporció, els creueristes generen més per a la ciutat que la resta de visitants quant a impostos. Amb dades de 2019, els creueristes van representar el 4,1% dels visitants de la ciutat, mentre que la seva aportació amb la taxa va representar el 7,5% del que es va recaptar.
I és que els creueristes no han deixat de créixer en els últims anys, des dels 1,9 milions que van passar per Barcelona el 2012 fins als 2,6 milions el 2023, segons l’estudi les dades de la UB. De fet, la ciutat ja ha superat amb escreix la xifra prèvia a la pandèmia, de 2,2 milions de creueristes el 2019, i espera tancar un 2024 de màxims. Dins d’aquest creixement, destaquen especialment l’augment dels creuers que utilitzen Barcelona com a port base: si el 2012 representaven el 40% del total, ara se situen en el 53%.
Els creueristes que viatgen en aquests de creuers que comencen i acaben a la ciutat generen una despesa superior a la dels creueristes de trànsit, ja que acostumen a dormir en els seus allotjaments. “Aquest és el visitant de perfil idoni, ja que té a més interès en la cultura i en les compres”, ha destacat Suriñach. Precisament per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona prioritza l’atracció de creuers que utilitzen la ciutat com a base, per sobre dels de trànsit.
Actualment, els creueristes que fan escala a la ciutat paguen entre sis i set euros per persona i dia, en funció de si l’estada del creuer és o no superior a les 12 hores. Pel seu costat, els creueristes de port base que pernocten a la ciutat contribueixen amb una taxa turística que oscil·la entre els cinc euros i els 7,5, depenent del tipus d’establiment. Aquesta taxa per allotjar-se es divideix en dues parts: una que liquida la Generalitat —de la qual transfereix el 50% a l’Ajuntament—, i un recàrrec municipal que gestiona directament la ciutat, i que ara se situa en els quatre euros per persona i nit, el màxim legal que permet la normativa.
Davant el debat obert sobre la possibilitat de continuar incrementant el recàrrec municipal, la UB ha analitzat el seu impacte en la recaptació: per cada euro d’increment, podrien recaptar-se 2,5 milions més anuals, segons un càlcul que té en compte les variants quantitatives però no analitza si un eventual augment podria desincentivar o no l’arribada de turistes.
La ciutat que més cobra als creueristes
Davant aquest debat, l’estudi també s’ha fixat en com altres ciutats europees graven als seus visitants, i conclou que el port en el qual més es paga és Barcelona, i amb distància respecte a la resta. Dels 780 ports amb activitat creuerista a la UE, 16 disposen d’un impost específic per a creueristes. D’aquestes 16 ciutats que cobren, quatre se situen a Catalunya, i tres, a Balears. A més de Barcelona, Palma i Hamburg són els únics ports europeus de més d’un milió de moviments a l’any que cobren als creueristes: a Palma, són dos euros i, a Hamburg, entre 0,5 i cinc euros, en funció del tipus del vaixell i només en el cas que inclogui pernoctació.
El creuerista de trànsit, més impostos que despesa
En aquest context, l’estudi ha volgut posar el focus també en aquell visitant que ha estat diana de crítiques els últims anys: el creuerista que arriba a la ciutat a bord del vaixell, la visita en poques hores de manera intensiva i torna a salpar, col·lectiu que representa un 2,8% dels visitants de la ciutat. Analitzant la seva contribució amb els impostos i la despesa municipal que implica en serveis com la neteja i la seguretat, l’estudi arriba a una conclusió: els creueristes de trànsit són els únics visitants de la ciutat que no pernocten en ella i que tenen un saldo positiu per a les arques municipals.
En concret, els creueristes que passen per la ciutat fent escala generen un impacte per persona i dia de 3,3 euros en impostos per a l’Ajuntament, mentre que la UB calcula que generen una despesa en serveis de 3,1 euros, en àmbits com la neteja i la seguretat. Així, el creuerista de trànsit és l’únic visitant sense pernoctació amb un saldo positiu a nivell contributiu —de 0,2 euros diaris—, pel fet que la seva activitat està gravada, cosa que no passa amb la resta de visitants que venen a passar unes hores a la ciutat.
L’estudi, que no contempla l’impacte extra que aquests visitants generen en serveis com la neteja i la seguretat, es basa en dades de 2023, abans que el recàrrec municipal pugés dels 3,25 euros als quatre actuals, per la qual cosa la diferència podria ser major el 2024. “Els ingressos per persona i dia solen ser inferiors que la despesa que impliquen per a l’Ajuntament; en el cas dels creueristes de trànsit, l’ingrés és superior”, ha subratllat Suriñach.
Com ha destacat Serrano, “els creueristes són els únics visitants que estan contribuint per passar unes hores a la ciutat”, a través d’aquesta taxa. Per ampliar els ingressos provinents del col·lectiu, el directiu de Clia ha rebutjat la possibilitat d’incrementar la taxa: si es vol recaptar més, en lloc de pujar-la, defensa “incrementar la base” i anar a buscar més creueristes que recalin a Barcelona, mentre la ciutat continua immersa en la redefinició del seu model de turisme i el paper que han de jugar els seus visitants.
