Espanya és un dels 10 països del món que més llibres exporta i un terç de les vendes internacionals d’aquest sector es generen a la Fira Internacional del Llibre (Liber), un saló professional que se celebra cada any, repartint-se entre Barcelona i Madrid. Aquesta setmana torna a la capital catalana, on preveu reunir uns 7.000 professionals, dels quals el 40% seran internacionals, i facilitar més de 3.500 partits de negoci. Per primera vegada, coincidirà amb Graphispag, fira de la indústria gràfica i la comunicació visual, tenint en compte que el llibre de paper representa el 95% del negoci i qualsevol millora en les tècniques d’impressió interessa els seus assistents, que podran moure’s lliurement entre totes dues cites.
Editorials, llibreters, distribuïdors, agents literaris i institucions ompliran durant tres dies el recinte de Gran Via, amb un total de 250 expositors de 12 països repartits en una superfície de 8.000 metres quadrats. Organitzada per Fira de Barcelona i promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGGE), Liber reuneix un sector que manté el bon moment que es va iniciar en pandèmia, quan molts es van retrobar amb els llibres, amb un creixement acumulat del 17% des del 2020, situant la facturació en els més de 2.800 milions d’euros l’any 2023. La fira, liderada pel president de la FGGE, Daniel Fernández, complementarà el seu programa amb 75 conferències on es parlarà molt de la intel·ligència artificial (IA).
— Al Liber, com a tots els salons, es ve a tancar acords.
— L’objectiu principal de la fira és l’exportació de llibres, però també es presenten les novetats literàries i venen agents i editors estrangers per comprar i vendre drets. També assisteixen els que nosaltres anomenem packagers, que et venen el paquet complet, els drets i el llibre, editant-lo simultàniament en diverses llengües. És a dir, aquí es produeix una varietat de trobades professionals, entre les quals cal afegir a les dels traductors que intenten veure’s amb els editors i, per descomptat, les dels llibreters que volen saber quines són les últimes novetats abans que es publiquin. Cal no oblidar que sempre hi ha alguns autors que es dediquen a venir a picar la porta de l’editor per dir-li, “tinc un llibre molt interessant”, és part del nostre món.
— En què es diferencia l’edició barcelonina amb la madrilenya?
— Organitzem unes jornades en què es debat el moment actual i especialment el futur del sector. A Barcelona, això acostuma a ser molt significatiu. Potser perquè Fira de Barcelona, com té el Mobile World Congress (MWC), està molt atenta a les novetats tecnològiques i això és una cosa que acostuma a marcar les característiques del Liber a Barcelona. Enguany és inevitable que en els debats aparegui el tema de la intel·ligència artificial (IA).
— És ja una realitat al sector editorial?
— És una tendència clara, tot i que no estigui molt clar quin és el seu futur. Hi ha editors que aposten perquè ens permetrà millorar alguns dels nostres processos d’elaboració del llibre. El que sí que pensem és que la IA necessita una regulació clara i, en aquest sentit, estem en la mateixa línia que el Parlament Europeu.
— Alguna tendència més?
— S’estan consolidant coses que havíem vist al Liber de l’any passat a Madrid i edicions anteriors. Una d’elles és l’aparició de l’audiollibre com una forma de lectura més, amb un mercat que està creixent. També està augmentant la venda a països com els Estats Units, ja pràcticament un clàssic i quedant-se un 10% de l’exportació global, però també s’està produint l’arribada de compradors xinesos, una novetat dels últims anys. Efectivament, l’espanyol s’està convertint en una referència com a llengua de possible comunicació global i està creixent el seu ensenyament en moltes parts del món. Fins i tot, han començat a aparèixer, de forma molt incipient, exportacions a l’Índia i Turquia.
— El principal mercat del sector editorial espanyol és Amèrica Llatina.
— El volum de negoci que tenim amb Llatinoamèrica se situa entre els 1.200 i els 1.500 milions d’euros. No només és l’exportació de llibre pur, sinó que la indústria editorial espanyola té més de 200 filials allà, que es comptabilitzen com a producció nacional. Si sumem totes dues coses, Amèrica Llatina suposa el 80% o el 85% del nostre mercat exterior.
“Està augmentant la venda a països com els Estats Units, ja pràcticament un clàssic, però també s’està produint l’arribada de compradors xinesos”
— La principal novetat d’enguany és la coincidència en el calendari de Liber amb Graphispag.
— Una altra tendència que s’està reforçant és la presència de noves tecnologies d’impressió, que estan evolucionant de manera ràpida i clara. Formen part de Graphispag, un saló d’arts gràfiques també organitzat per Fira de Barcelona. Això implica que estem en el camí de canviar la manera d’imprimir llibres perquè sempre ens hem basat en l’economia d’escala i per als editors aconseguir imprimir pocs exemplars de llibres amb poc moviment i poca rotació és molt interessant. Això és una cosa que poden donar noves tecnologies com la impressió sota demanda. Per tot això, hem apostat enguany per començar a establir rutes i ponts de col·laboració amb Graphispag perquè tots dos congressos estiguin molt a prop. Esperem que fructifiqui l’any 2026, quan és possible que una part de la programació de tots dos salons sigui compartida o ajuntem les dues fires en una.
— Hi ha algun altre congrés que se celebri a la ciutat amb qui pugueu teixir aliances?
— El MWC també comença a tenir una part que es dedica a mirar continguts. Aquest és un dels temes de les grans tecnològiques, que s’han mogut cap als continguts culturals i els grans productors sempre han estat els editors. La majoria de les pel·lícules comencen sortint d’un llibre, com a mínim, d’un guió, per tant, de la paraula escrita. És una cosa molt incipient, però alguna vegada hem comentat amb Fira que potser també hauríem de pensar en alguna mena de trobada o de fòrum entre el Mobile i el món editorial.
