De nou, el debat metropolità

Fa uns dies, el Cercle d’Economia presentava un informe titulat L’hora de la Barcelona metropolitana en el que tornava a posar en primera plana el debat sobre com hauria d’organitzar-se (i governar-se) aquest territori de tan difícil delimitació com és el de la ciutat real que té com a nucli principal el municipi de Barcelona i que aplega al voltant de cinc milions d’habitants.

El document proposa diverses solucions per millorar la governança metropolitana de Barcelona, centrant-se en l’enfortiment de les estructures administratives i la millora de la coordinació entre els diferents municipis i nivells de govern. Una de les principals propostes és l’ampliació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per incloure-hi més municipis (dels 36 actuals a un centenar llarg), la qual cosa permetria una major cobertura territorial i la integració de més recursos i competències. Aquesta ampliació reforçaria la capacitat de gestió en àmbits clau com l’habitatge, la mobilitat i la sostenibilitat, que són temes inherentment metropolitans i requereixen una visió unificada per ser gestionats de manera eficient.

L’AMB, creada per llei del Parlament de Catalunya l’any 2010, és una institució que encara no ha desplegat tot el potencial que li atorga la norma i, malgrat els seus límits administratius poden ser certament discutibles en l’actualitat, una ampliació del nombre de municipis sense la realització d’altres canvis substancials (des del model de finançament al pes polític de la seva presidència, passant per la reorganització del mapa administratiu català) sembla poc operativa. A més, en cas de realitzar-se, l’entitat resultant entraria en clara competència amb el govern de la Generalitat, un assumpte difícil de resoldre políticament.

Una altra possible solució que destaca l’informe és la creació d’una vegueria metropolitana que comprengui tota la regió metropolitana de Barcelona. Aquesta estructura permetria una millor coordinació entre els municipis i la descentralització de les funcions de la Generalitat, assegurant una millor administració dels serveis públics a una escala adequada. La vegueria també facilitaria la implementació de polítiques metropolitanes en sectors com la promoció econòmica, l’habitatge i la reducció de les desigualtats socials, alhora que evitaria la duplicitat de competències amb altres institucions, com la Diputació de Barcelona.

En aquest cas, la vegueria és un nivell administratiu que ja es contempla en l’Estatut de Catalunya del 2006, però que com és sabut va topar en el seu moment amb els recursos presentats davant del Tribunal Constitucional, donat que haurien de comportar la supressió, o almenys una modificació substancial de les províncies, “protegides” per la Carta Magna espanyola.

Això no va impedir la creació de la vegueria del Penedès l’any 2017 i una certa reconfiguració de l’aparell administratiu de la Generalitat seguint la divisió territorial en vuit vegueries, però la cerca d’una sortida a l’estancament actual no ha format part de les prioritats dels successius governs catalans. En tot cas, aquesta hauria de ser la via natural de represa dels debats al respecte i d’on hauria de sortir una solució el màxim consensuada possible.

La vegueria també facilitaria la implementació de polítiques metropolitanes en sectors com la promoció econòmica, l’habitatge i la reducció de les desigualtats socials

Més enllà de la fórmula, el que és més important és el fons del que es vol aconseguir, i aquí el document és clar, precís (i molt encertat, segons el meu punt de vista): la simplificació administrativa i la transparència en la presa de decisions. Adoptar un enfocament flexible i solidari, on els municipis més rics comparteixin recursos amb els més desfavorits, i es fomenti la cooperació intermunicipal per abordar reptes comuns.

El reforçament de la governança metropolitana, en definitiva, requereix la col·laboració de tots els actors implicats i l’adopció de mesures ambicioses i generoses, per tal que la regió pugui competir a nivell internacional i corregir les desigualtats socials existents.

La publicació d’aquest informe ha tingut també alguns efectes colaterals, com ara —paradoxalment— sacsejar l’incipient procés de configuració d’institucions metropolitanes a Tarragona.

El desenvolupament de l’àrea metropolitana de Tarragona ha avançat en els darrers mesos amb la creació de consorcis i iniciatives regionals per millorar la coordinació entre municipis. Un dels passos més importants ha estat l’impuls del Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona, que busca integrar polítiques de mobilitat, sostenibilitat i desenvolupament econòmic. També s’han dut a terme esforços per millorar infraestructures i fomentar el turisme i la indústria a la regió, tot i que encara hi ha reptes per consolidar una governança metropolitana similar a la de Barcelona.

El principal objecte de controvèrsia ha estat l’encaix del Penedès en tot plegat i, en particular, el de la comarca del Baix Penedès, que en algunes ocasions es presenta com una “terra de ningú”, atrapada entre Barcelona i Tarragona, sense rebre inversions ni atenció suficient per part de la Generalitat ni de cap de les dues ciutats.

La menció a aquesta comarca, que també va incloure’s en el procés d’elaboració del Compromís metropolità 2030 en formar part de la vegueria del Penedès, en l’informe del Cercle d’Economia ha portat a la pregunta de si també hauria de formar part d’una hipotètica AMB ampliada.

Davant d’aquesta eventual perspectiva, diversos alcaldes s’han manifestat expressant les seves opinions i inquietuds: mentre l’alcalde del Vendrell defensa la integració de la comarca a la regió metropolitana de Barcelona per obtenir més recursos, altres líders comarcals temen que només es vegi el Baix Penedès com a zona perifèrica eminentment residencial per a les persones que es veuen expulsades pels costos de l’habitatge a les zones més properes al centre de l’AMB.

Tot plegat és un debat, el metropolità, en el que com ja hem assenyalat altres vegades, Barcelona es troba molt sola, ara no tant en el context català, però sí en l’espanyol, per la seva condició d’única àrea metropolitana formalment constituïda fins el moment en tot l’estat.

Barcelona es troba molt sola: és l’única àrea metropolitana formalment constituïda fins el moment a tot Espanya

Darrerament, però, alguns moviments comencen a percebre’s. L’elaboració en més d’un centenar de municipis de plans d’acció locals de l’Agenda Urbana Espanyola, propiciats i finançats pel ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha desvetllat la incongruència que representa, especialment a les grans ciutats, que municipis limítrofes defineixen les seves estratègies de futur sense una mínima coordinació.

En aquest sentit, s’han donat ja unes primeres passes per tal que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, amb l’experiència de tres plans estratègics metropolitans elaborats (aprovats en els anys 2004, 2010 i 2023) pugui contribuir a la definició d’uns nous plans d’acció, aquest cop metropolitans, que suposin una nova manera d’enfrontar els reptes urbans per a les principals ciutats espanyoles.

I tenim el cas significatiu de Madrid. La capital i ciutat més poblada de l’estat ha estat fins ara força absent dels debats sobre la governança urbana. Moltes vegades es menciona el paper que fa el govern de la Comunidad com a govern metropolità de facto, tot i que preguntant a representants de la zona sud, la impressió sembla ser tot una altra.

Ha estat la recent publicació d’un llibre, Madrid DF, de l’arquitecte Fernando Caballero, el que ha obert una porta a un cert debat sobre la qüestió a partir de la seva proposta més cridanera: que Madrid esdevingui una gran metròpoli de 10 milions d’habitants.

En parlarem en un altre moment d’aquest llibre, les seves propostes i les seves possibles implicacions, però cal tenir en compte que si alguna cosa es comença a moure a Madrid en aquest sentit i aquest debat cala, es pot esperar que aviat es formulin també posicionaments en altres grans ciutats.

Sigui com sigui, des del PEMB seguim treballant per mantenir aquest debat vigent i per reconèixer les iniciatives i els projectes que contribueixen a enfortir aquest espai real, el metropolità, el de les relacions quotidianes de cinc milions de persones. El proper divendres 18 d’octubre ho farem de manera pública en el nostre acte anual a Granollers i amb el lliurament dels guardons de la segona edició dels premis Compromís Metropolità 2030.