De port a port: connexió Shenzhen

Han estat 13 hores i 19 minuts. Aquest és el temps que l’Airbus A330, amb matrícula B-1017, va fer servir per unir per primera vegada Shenzhen i el Prat en vol comercial regular. Amb aquest enllaç de Shenzhen Airways, Barcelona ja disposa d’una segona destinació directa amb la Xina. Des de fa unes quantes setmanes es va recuperar del vol a Pequín, línia operada per China Airlines, accionista majoritària d’aquesta companyia amb base d’operacions a l’aeroport internacional de Bao’an. Aquesta és una moderníssima instal·lació aeronàutica que va obrir la tardor del 1991. Els avions hi van començar a aterrar allà dos anys abans de l’inici d’operacions de la companyia que ja uneix la capital de Catalunya amb una ciutat considerada com una de les zones econòmiques especials de la Xina.

Aquestes zones es diferencien de la resta de la República Popular perquè el govern de Pequín hi aplica polítiques econòmiques més orientades al lliure mercat, tenen més flexibilitat en assumptes governamentals i utilitzen un sistema de gestió econòmica menys dirigit, dissenyat clarament per ser més atractiu a societats locals i estrangeres.

Aquest era un dels punts que va recordar l’alcalde de Shenzhen en un vídeo enregistrat i emès durant la presentació institucional del vol al centre de negocis de la T1 de l’aeroport. Un altre vídeo, protagonitzat per l’alcalde de Barcelona, es va emetre abans de la sortida del vol a l’aeroport xinès. Jaume Collboni sí que va anar al Prat i va recordar el seu primer viatge a aquesta regió fronterera amb Hong Kong. El va fer formant part d’una missió econòmica de Barcelona l’any 2016. Segons va reconèixer l’alcalde, va ser en aquesta expedició catalana a la Xina quan es va començar a valorar la idea d’establir enllaços aeris sense escales entre les dues ciutats.

Totes dues urbs estan molt lligades a l’activitat marítima. Si el de Barcelona és un port de referència a la Mediterrània i Europa, el de Shenzhen és el de més creixement del món. De fet, no es pot parlar d’un port com a tal, sinó de les diferents instal·lacions gestionades per la mateixa entitat i que es reparteixen al llarg dels 260 quilòmetres de la costa d’aquesta metròpoli. Després de Shanghai i Pequín, és la tercera més poblada de la Xina. Les activitats als seus molls, sobretot centrades en operacions de vaixells portacontenidors, l’han enfilat els últims anys al quart lloc d’instal·lacions amb més trànsit del món, i únicament el superen Shanghai, Singapur i Ningbo-Zhoushan, també a la Xina, al qual passarà per davant ben aviat.

Barcelona i Shenzhen són dues urbs molt lligades a l’activitat marítima. Si el de Barcelona és un port de referència a la Mediterrània i Europa, el de Shenzhen és el de més creixement del món.

Shenzhen Airways

Tot i la seva mida, amb una flota de 226 avions, la companyia que aquest dilluns es va estrenar a Barcelona és una gran desconeguda fora de la Xina i alguns països asiàtics, tenint en compte que el gruix de la seva operació comercial de 223 rutes i uns 800 vols al dia està centrada en destinacions nacionals. Els vols internacionals asiàtics són escassos i únicament van al Japó, Vietnam, Corea del Sud, i Tailàndia, a més de Malàisia i Singapur. Fins aquesta setmana els seus vols a Europa es limitaven a Londres-Heathrow, el principal aeroport del Regne Unit.

Per les característiques de la xarxa, la seva flota es basa en avions d’abast mitjà del tipus A320 i Boeing 737 i només té sis Airbus A330. Aquest últim és el model que fa servir per cobrir algunes línies en què necessita més capacitat, a més d’arribar fins a Londres i ara a Barcelona dues vegades per setmana, una freqüència que augmentarà a tres vols a partir del febrer del 2024.

L’aerolínia utilitza un Airbus A330 per cobrir les línies on necessita més capacitat, com les seves rutes amb destí Londres i ara Barcelona

Aquesta millora de les connexions entre Catalunya i aquesta part de la Xina suposarà un increment del treball del consolat a l’Avinguda del Tibidabo, com va reconèixer el titular actual, Hu Aimin, que es va mostrar encantat de poder augmentar els llaços entre les ciutats, sensació que va compartir amb Zhou Zhiwei, vicepresident de l’aerolínia, que va confessar que la visita de l’alcalde de Shenzhen a Espanya al març d’aquest mateix any va accelerar el procés d’establiment a Barcelona i que l’aterratge de la seva aerolínia aquí ha estat un treball intens durant el darrer quadrimestre.

Per part del govern de la Generalitat va intervenir Marc Sanglas; per la Cambra de Comerç, el seu vicepresident, Toni Fitó, i per part del govern de l’Estat, el seu delegat a Catalunya, Carlos Prieto. A tots ells els va precedir Eva Valenzuela, la nova directora de l’aeroport que aquest dilluns s’estrenava com a amfitriona en un acte públic de presentació de la nova ruta. El denominador comú de tots els discursos institucionals va ser el de l’alegria pel creixement de Barcelona amb una nova ruta amb molt de pes industrial, comercial i financer, a més de reivindicar un aeroport amb més presència a l’escenari mundial.

Agermanament

Actualment, Barcelona està agermanada amb 24 ciutats de tot el món. Urbs tan diferents com l’Havana, Istanbul, Valparaíso, San Francisco o Atenes formen part d’aquesta família. Des del 2021, Shenzhen també és germana de la capital de Catalunya. El novembre del 2021, la llavors alcaldessa, Ada Colau, i l’alcalde Qin Weizhong, van signar l’acord de forma telemàtica. L’agermanament, que té una durada de quatre anys, promou aspectes com la col·laboració en els àmbits del comerç, les inversions, la biotecnologia, les tecnologies de la informació, la sostenibilitat mediambiental i les energies renovables. El document ratificat per les dues alcaldies va elevar els previs de relacions de col·laboració signats el 2002 i el següent el 2012, centrat en cultura, economia i transport.

Ara un transport concret, l’aeri, en forma d’Airbus A330 amb 313 places —36 a classe Business i la resta, 277, a classe econòmica— unirà aquestes dues ciutats germanes de la millor manera possible: sense escales.