Cañadas i Guardiola contrasten la seva visió del Cercle d’Economia

Rosa Cañadas, amb “ambició i valentia pel canvi”, i Jaume Guardiola, amb “mirada llarga i apropant-se a la societat” han demanat el vot dels 1.200 socis del Cercle d’Economia per erigir-se amb la presidència de l’entitat, a una setmana de la celebració de les eleccions; les primeres que es duen a terme en 64 anys.

Els dos candidats han mantingut aquest dimecres un debat obert, a la seu del propi Cercle d’Economia, sense amagar Guardiola “el cansament d’un període electoral massa llarg, de dos mesos” i Cañadas atribuint-se “la democratització i revitalització de l’entitat per haver provocat les eleccions al presentar la seva proposta”.

Guardiola, que admet liderar la candidatura “continuista”, amb una junta i un programa renovador però conservador del llegat de l’entitat, vol aconseguir una major participació dels socis en la generació de pensament i “moure l’entitat cap a on es troba la societat”. Cañadas, que s’atribueix l’esperit renovador i la transversalitat, persegueix que l’entitat tingui un paper preponderant a Europa, recuperar els seus valors fundacionals “que s’han diluït” i rejovenir-la.

Amb punts de vista dispars sobre què és avui dia el Cercle d’Economia i sobre quins han de ser els seus propòsits a curt i mitjà termini, Cañadas i Guardiola han coincidit en pocs aspectes. El principal, retornar la veu al soci. Com fer-ho?, això ja és una altra cosa. Guardiola aposta per crear una mena de clústers de saviesa en què els socis, agrupats per temàtiques o territoris, contribueixen des del seu coneixement a estructurar el pensament de l’entitat, “amb rigor”, va assenyalar.

Per Cañadas, la veu de l’associat ha de venir del debat, establint uns mecanismes perquè exposi els seus pensaments i les seves reflexions, “alguna de les quals ja les hem incorporat al nostre programa”, va dir. La presidenta de la Fundación Tanja, que ja ha estat membre de la junta del Cercle en tres mandats anteriors, determina que un d’aquests mecanismes hauria de ser la reunió anual de l’entitat; unes jornades que retornaria al seu emplaçament anterior, Sitges.

Sitges s’hauria de recuperar i convertir en el que havia estat, un espai de debat i reflexió del soci, “que no se senti com un simple espectador”, cosa que la celebració a Barcelona no permet, segons Cañadas. No obstant, aposta en el seu programa per la doble convocatòria: un esdeveniment conjuntural a Barcelona, i la jornada anual de debat i reflexió, a Sitges.

Contràriament, l’ex conseller delegat de Banc Sabadell i membre de la junta sortint, creu que traslladar la trobada anual a Barcelona va ser “un pas natural” i que la ciutat dona més projecció a l’esdeveniment. En aquest sentit, ha posat com a exemple de la influència del Cercle la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va viatjar al maig a Barcelona per lliurar els seus premis, i ha assegurat que això va contribuir a fer possible la trobada del passat dijous del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el vicepresident de la CE, Margaritis Schinas.

Malgrat tot, Guardiola també veu “coses a millorar, sens dubte, a l’esdeveniment fet a la ciutat” i apunta a la incorporació de les noves tecnologies per fer-ne més partícip al soci.

La visió de Barcelona

D’aquest paper de la capital catalana també opinen de diferent manera els dos candidats, que s’enfrontaran a les eleccions el proper 12 de juliol. Per Cañadas, Barcelona ha de deixar de capficar-se en la cocapitalitat amb Madrid —“que no serveix de res”, va dir— per pensar més enllà, en el lideratge al Mediterrani.

Una idea que de cap manera comparteix Guardiola perquè “costaria encaixar la ciutat en una àrea com la mediterrània que recull experiències i situacions molt diverses del ventall de països que la conformen”, i va fer esment a tots els territoris amb costa a la Mediterrània. “Una classe de geografia”, segons li va etzibar Cañadas, donant a entendre que no calia.

Per a l’ex financer, Barcelona s’ha de ser una urbs metropolitana que competeixi en igualtat de condicions amb ciutats d’Europa i d’altres destins del món en els temes de present i de futur, com són la tecnologia, la reindustrialització, la digitalització…. va insistir el candidat Guardiola. De manera distesa durant tot el debat, el candidat —una mica obsessionat amb el cronometratge de les respectives intervencions— va dir que ara “és el moment, l’oportunitat de crear un clima i un ecosistema” per al futur de la ciutat.

Encaix de Catalunya

Els dos candidats han insistit en la necessitat de contribuir a resoldre el conflicte territorial i millorar l’encaix de Catalunya a Espanya. Ambdós han criticat el centralisme de l’Estat. Però Guardiola ha advocat també per “un mecanisme de consulta” per canalitzar les aspiracions polítiques de Catalunya, amb una prèvia reflexió sobre la Constitució i el model de finançament, convençut que “hi ha un espai” per a això.

Cañadas, per la seva banda, ha apostat per “buscar complicitats amb altres comunitats autònomes” per lluitar contra la “visió més radial” d’Espanya i ha defensat un nou pacte fiscal en línia amb les recomanacions del CAREC.