Del Consell de Cent a Mercabarna

Des del Consell de Cent fins a Mercabarna i la xarxa de mercats, el subministrament d’aliments a la ciutat de Barcelona ha estat durant segles una de les prioritats de les autoritats municipals. Així ho recorda una exposició que fins a l’octubre del 2022 es pot visitar al Saló del Tinell, a la Plaça del Rei.

La mostra Alimentar Barcelona, ​​organitzada pel Museu d’Història de Barcelona, ​​aplega més de 300 objectes que il·lustren la història de l’alimentació a la capital catalana i coincidirà, la setmana que ve, amb la commemoració del 50 aniversari del trasllat del mercat de fruites i verdures del Born a la Zona Franca, al complex de Mercabarna, que fa només uns dies ha adquirit nous terrenys per la seva ampliació.

L’exposició és efectista, tant pel que fa al relat com pels objectes que s’exhibeixen, que van des de símbols gremials, antics estris de cuina, publicitats i altres elements. Així, explica que el gran punt d’inflexió a la història del subministrament alimentari de Barcelona va tenir lloc al segle XIII, quan va deixar de ser una ciutat petita i es va incorporar a les rutes comercials de la Mediterrània. És quan el Consell de Cent va assumir les competències per assegurar-ne la provisió, tant en quantitat com en qualitat.

Durant molt de temps, la pau social depenia del preu de pa i altres aliments bàsics, especialment en temps de carències i epidèmies. Per això, les autoritats municipals eren propietaries dels molins i els escorxadors, per tal de fer efectives polítiques que garantissin les cadenes de subministrament i controlessin els preus.

L’exposició també recull un moment d’importància cabdal en les polítiques alimentàries de la ciutat, que és la constitució el 1967 de la societat Mercados de Abastecimientos de Barcelona, ​​SA, més coneguda pel seu acrònim Mercabarna i que avui és un dels polígons alimentaris majoristes més importants d’Europa i la Mediterrània. Precisament, aquesta mateixa setmana, Mercabarna i el Consorci de la Zona Franca han signat la compravenda d’una parcel·la de més de 170.000 metres quadrats que incrementarà un 22% la superfície del complex i generarà fins a 3.000 llocs de treball. D’aquesta manera, el hub alimentari barceloní consolidarà el seu lideratge.

A més, Mercabarna celebrarà també la setmana que ve que fa cinc dècades es va traslladar a les instal·lacions de la Zona Franca el mercat de fruites i verdures que fins aleshores ocupava el Born. Va ser el primer mercat majorista que ho va fer. Anys després s’hi incorporarien l’escorxador, que ocupava l’actual parc Joan Miró, el mercat del peix i el de les flors. El 2020, es va posar en marxa el Biomarket, primer mercat majorista d’Espanya d’aliments ecològics.

Jordi Valls és des de fa un any el director general de Mercabarna. Valls acumula una llarga trajectòria al sector públic i privat. Va ser alcalde de Manresa, conseller de la Generalitat, president del port i, posteriorment, ha ocupat càrrecs d’alta direcció al Grup Suez a Gran Bretanya, Mèxic i Xile. Considera que el sector alimentari s’enfronta avui a reptes globals importants. Un és el creixement demogràfic que el planeta registrarà en les pròximes dècades. L’altre és reduir l’impacte ambiental de la indústria alimentària i com abordar-lo, tenint en compte que el sector és un dels generadors més grans de PIB a Catalunya i Espanya.

De fet, l’exposició del Tinell hi té un apartat dedicat a la sostenibilitat del sector a la veïna antiga capella reial de Santa Àgueda. Per a Valls, aquest segon repte serà encara més important al món postcovid, ja que la pandèmia ha posat sobre la taula qüestions que han adquirit més rellevància i que les polítiques públiques ja no poden descuidar, com la salut, l’energia i l’alimentació.

Per sort, Barcelona sembla estar preparada gràcies a una gairebé mil·lenària política alimentària de la qual avui són hereus el que la mostra Alimentar Barcelona anomena “singularitat” de la capital catalana: Mercabarna i la xarxa de mercats municipals.