A un vaixell del segle XIII llançat a mar obert, més val posar-hi límits. Si hi ha ratolins que roseguen la roba dels homes de mar, caurà sota el càrrec del patró posar-hi gats. Si un mariner s’adorm, se li impedirà beure vi i no podrà menjar més que pa aquest dia com a càstig. Si cal carregar baguls amb la mercaderia des del vaixell ancorat fins a la costa, no podrà pesar més dels quilos que es determinin. Perquè, davant problemes lluny de terra, on regeix el dret, solucions noves. I per a major garantia, la seva permanència en l’escriptura. Així neix el Consolat de Mar, una compilació de lleis escrites per homes de mar que se serveix dels seus usos i costums com a alternativa per a solucionar conflictes. Aquest llibre, que neix a la Corona d’Aragó, solcarà tota la Mediterrània i donarà lloc al primer codi de dret marítim internacional.
El Consolat de Mar acumula 750 anys d’història i des d’aquest mes fins a l’octubre se’l recorda a l’exposició Del gòtic al metavers al Museu Marítim de Barcelona. Aquesta exposició tracta de posar en valor una de les institucions més antigues del món occidental que ha tocat tot tipus de costes; des de la jurídica i comercial, fins a la cultural. La seva importància porta a reconèixer la seva auctoritas i assegura la seva vigència futura. Així doncs, en aquesta mostra que recorre del gòtic fins als nostres dies, es fa un passat, present i futur.
L’exposició consta de dotze seccions, cadascuna acompanyada per un vídeo d’un especialista que anuncia el necessari per a comprendre-la. Comença amb l’explicació de l’origen del Consolat de Mar, partint dels mapes que localitzen els seus inicis. Es presenta el procés d’emprenedoria per comerciar i els personatges que componen tal negoci. S’exposen algunes de les garanties dels mariners i dels pelegrins que es van recollir al Consolat de Mar. Es presenten alguns dels riscos de viatjar, com la possibilitat de naufragi. El Consolat de Mar havia de preveure totes aquestes situacions.
A més d’aspectes que es tenien en compte en el Llibre del Consolat de mar, es mostren objectes de l’època. Hi ha una secció dedicada als diferents tipus d’embarcacions que es van utilitzar llavors: les galeres, les coques, les naus i els troncs. També es poden veure les mercaderies que s’intercanviaven, com el gingebre, la canyella i el pebre, tints tèxtils, cera i fins i tot esclaus. A més, hi ha una zona amb monedes de l’època. Una altra se centra en la cuina que es desenvolupava a bord i que va travessar la Mediterrània, influint en el que se servia a les taules. Finalment, totes les seccions conflueixen en la que reconeix l’antiguitat de la institució dins de la qual s’emmarquen totes les històries explicades fins ara; tres quarts de mil·lenni. I tanca amb un crit: Continuem navegant!
Aquest lema es deixa veure al llarg de l’exposició. Atès que l’objectiu és reconèixer la vigència del Consolat de la Mar, a l’hora d’explicar la seva història s’intenta contrastar passat amb present. Per exemple, a la secció dedicada als productes que s’importaven i exportaven es troba un penjoll de plata de la marca Tous. La plata, al segle XIII, s’importava des de Sardenya.
El Consolat de Mar va ser trencador per a la seva època. Continuant amb aquest principi, aquesta mostra ofereix una immersió al metavers. Unes ulleres de realitat virtual permetran aparèixer a un vaixell del segle XIII, travessar la seva proa, prendre el timó, desenrotllar els mapes que allí es trobin. D’aquesta manera, l’exposició submergeix totalment a la mar de la història d’aquesta institució tan antiga però encara pionera en la promoció de la mediació per a resoldre conflictes.
En realitat, l’exposició Del gòtic al metavers és part d’un conjunt de diversos esdeveniments, atès que són diversos els aspectes en els quals va influir. Per exemple, es publicarà un llibre amb 150 receptes del Consolat de Mar, escrit per tres xefs de les Balears, València i Catalunya. A més, per la seva set de futur, se celebrarà el 29 i 30 de setembre un simposi universitari sobre el llegat del Consolat de Mar en relació amb el dret marítim internacional, la diplomàcia, la regulació comercial, entre altres.
El dret marítim internacional neix dels usos i costums de certs homes de mar que van decidir recórrer a l’arbitratge per a la resolució dels seus problemes i posar-lo per escrit. Aquest dret es va transmetre juntament amb les mercaderies que s’intercanviaven i va xopar la cultura occidental. Avui, aquesta manera de resoldre conflictes continua sent una opció, i reconèixer les seves arrels, que s’identifiquen amb les nostres, passa per solcar aquesta exposició.
