Lucía Ferrater, sòcia d’OAB, acaba de rebre el Premi Ciutat de Barcelona juntament amb Carlos Ferrater i Jesús Coll pel nou edifici de la llotja de pescadors del Port Vell. Un projecte que, després de 14 anys de desenvolupament, no sols modernitza la infraestructura pesquera, sinó que obre el port a la ciutat i redefineix la seva relació amb l’espai públic.
En aquesta entrevista, explica com es va gestar aquesta transformació i la seva visió sobre l’arquitectura i l’ensenyament.
— Com han estat aquests 14 anys de durada del projecte del nou edifici de la llotja?
— Els projectes arquitectònics es dilaten molt en el temps: des de l’encàrrec del client fins a l’aprovació de les llicències, passant pel desenvolupament de l’avantprojecte, el projecte bàsic i l’executiu —en el qual entren a col·laborar altres professionals—. Després, durant l’obra, el temps es pot allargar per diferents raons. A més, el Port de Barcelona pertany a Ports de l’Estat i, potser, durant anys no va ser una prioritat, fins que Barcelona va guanyar la seu de la Copa de l’Amèrica. El nou edifici se situa en el centre del Port Vell i, en aquest moment, era l’únic edifici d’obra nova per a aquest gran esdeveniment de ciutat, ja que la resta eren construccions efímeres per a les bases de les embarcacions dels diferents equips. El més important, en realitat, és que l’edifici no és només per a l’activitat de compravenda de peix, sinó que és un equipament que crea espai públic.
— Quines activitats es realitzen a la nova llotja?
— És un edifici que es desenvolupa en tres blocs i en dos pisos de gran alçària. D’una banda, a la planta baixa és un edifici molt compacte en el qual es desenvolupa la subhasta del peix. S’organitza en dues sales diferents amb accessos separats que responen a les pesques del dia: al matí arriba el peix blau, la pesca d’encerclament; a la tarda arriba el peix blanc i el marisc, la pesca d’arrossegament. D’altra banda, la primera planta es fa permeable d’est a oest i una gran rampa accessible permet començar un recorregut des de l’exterior fins a entrar a l’edifici per visualitzar la subhasta. Des d’allà, des d’aquesta cota superior a uns 4,5 metres sobre el nivell del moll, es pot observar el Port Vell al complet. En aquesta planta destinada al públic s’albergarà, també, un restaurant, en procés de licitació en aquest moment, amb oferta de peix de proximitat.
— Quins elements es van tenir en compte per dissenyar la llotja nova?
— L’edifici és voluminós: 80 metres per 30 metres de costat, per 10 metres d’alçada, però juga amb una doble escala gràcies a la passarel·la que embolica la rampa d’accés per donar un front més domèstic i marítim a la ciutat. La imatge del moll ha canviat íntegrament amb la llotja en una altra posició i l’accés obert a tota la ciutadania. Es va crear un passatge —que ara com ara compta amb mobiliari temporal, disposat pel port, perquè ha de desenvolupar-se un projecte de reforma— que permet arribar fins a l’antiga Torre del Rellotge i des d’on comença el recorregut accessible al públic. Aquesta torre va ser el primer far de Barcelona, construït el 1772 i convertit en rellotge el 1904. A més, quan Ildefons Cerdà va projectar la trama de l’Eixample, va partir de la torre per traçar les avingudes Meridiana i del Paral·lel.
— Com contribueixen els materials constructius a la imatge de l’edifici i de l’indret?
— Pensem en materials locals, resistents al pas del temps i del clima, i de fàcil manteniment i neteja. L’estructura és una combinació de pilars de formigó amb lloses prefabricades. La façana està composta per panells d’alumini —un material durable i que no s’oxida—, fosos en un motlle dissenyat per nosaltres, així que cada peça té la seva pròpia personalitat. Es tracta d’un treball industrial, artesanal i de quilòmetre zero —es va fer en una fosa a Sant Joan Despí, a nou kilòmetres del centre de Barcelona—. A l’interior, el bloc de formigó es deixa vist, amb una senzilla capa de pintura. En les cobertes, a més, es van instal·lar plaques solars fotovoltaiques que donen energia suficient per refredar l’edifici i per a altres estructures del mateix port.
— Què és OAB?
— Office of Architecture in Barcelona neix el 2006, a partir de l’estudi d’arquitectura que ja tenia el meu pare, Carlos Ferrater, des de 1971. Jo vaig ser la primera a entrar com a sòcia, després, Xavier Martí i, finalment, Borja Ferrater. Li vam plantejar al meu pare col·laborar amb ell des de dins, amb la mateixa intenció de treballar amb una estructura reduïda, per l’excel·lència i de manera crítica amb tot i entre nosaltres.
— I el teu temps com a professora d’arquitectura?
— Porto uns 14 anys sent professora. Actualment, soc professora de projectes d’habitatge al’ ETSALS (La Salle) i he estat professora a l’ETSAB i a la UIC. Es tracta d’una labor que em satisfà considerablement. Transmetre el coneixement i, al mateix temps, rebre impulsos i inquietuds dels alumnes m’obre la ment de manera diferent, m’ajuda a reflexionar, a ser més crítica i a ser capaç d’arribar al concepte en explicar un projecte.
