Del Prat a l’Eixample: la millor carxofa de temporada

Amb més de cent anys d’història, aquesta és la verdura més emblemàtica de tot el Baix Llobregat i, en realitat, regna en tots els cultius del Delta del Llobregat ocupant, segons dades de l’Ajuntament del Prat, més de 500 hectàrees conreades en tota la comarca. Això és així gràcies a una terra rica en minerals, promoguda perquè el delta d’aquest riu, com tots els deltes, és un terreny que al llarg dels segles ha acumulat sediments i s’ha convertit en ric i fèrtil. A més a més, tant la moderació del mar Mediterrani com l’escalf que proporcionen les muntanyes de Collserola, el Garraf i Montbaix-Montpedrós promou temperatures moderades, tot afavorint produccions de gran qualitat allunyades de les gelades.

Tots aquests fenòmens fan que la Barcelona metropolitana compti amb una riquesa vegetal de la qual es beneficien els mercats i els restaurants; doncs, segons detallen a El Prat, la major part de la producció de la carxofa Prat es destina a Mercabarna per al consum metropolità. “Així, la carxofa que s’ha collit al matí, al cap d’unes hores, està a la venda a les parades dels diferents mercats municipals”, detallen.

A la ciutat de Barcelona, la carxofa entra discretament i sigil·losament en molts plats, especialment com a actriu secundària però també en molts casos com a franca protagonista d’un espectacle gustatiu de derivades molt particulars. Al mateix Prat, en un quilòmetre zero en sentit estricte, hi ha el Cèntric Gastro, que proposa risotto de carxofa Prat, pota blava i suc de rostit per llepar-se els dits, així com tataki de vedella eco, demi-glacé i carxofa Prat per a gaudir d’aquest ingredient amb una carn a la seva alçada. També hi ha carxofa al forn amb carbonara de cansalada per als més sibarites.

Així mateix, ara que encara és temps de calçotades per unes jornades més, per exemple, les carxofes estan en plats a la brasa que se serveixen tot seguint el relat basat en el foc i en els vegetals de temporada, com una ballarina més. És el cas del restaurant Cal Pupinet, a Castellbisbal, que les serveix a meitats per a compartir en grup.

Ara bé, la seva preparació com a ingredient protagonista té suggeriments d’allò més atrevits, com les propostes que fan al restaurant Solraig de Castelldefels, del grup de restauració molt present a la població, Tibu-ron. Allà les serveixen cuinades amb cloïsses en un plat tan senzill com solvent; i també confitades amb foie gras i ou fregit per saltar a una altra dimensió. A la Masia Vilallonga de Sant Cugat del Vallès proposen tastar les carxofes de temporada a base de cors amb un cremós de formatge Payoyo i cruixent de pernil ibèric.

També a la ciutat de Barcelona, la carxofa és un ingredient exitós i és aprofitat amb avidesa per restaurants com Pepa Tomate. El seu director executiu, Gerard Sucarrats, explica que la carxofa aporta a la seva carta el valor de ser “un producte de temporada i de comerç de proximitat”, ja que només utilitzen la varietat Prat. A més a més, destaca que la seva presència permet tenir una opció vegana a la carta.

“La carxofa es pot preparar de moltíssimes formes i el sabor varia segons la cocció, amb un mateix producte pots fer propostes diferents durant la temporada”, remarca Sucarrats, tot i que lamenta que enguany aquest producte arriba en menys quantitat i qualitat que altres anys, per manca de fred, fet al qual se suma que enguany costa fins a cinc cops més que l’habitual.

La carxofa també té aquesta temporada un suggeriment d’allò més ambiciós a Dos Palillos amb una tempura de carxofa amb cafè i llimona, que permet gaudir de la flor en el seu punt àlgid i que és una de les postres del menú degustació del restaurant.

La llegenda del card

Segons explica una llegenda de l’Anglaterra isabelina, la carxofa va ser creada quan una dona molt bella va enfurismar els déus i aquests la van convertir en un card. D’aleshores ençà, els metges van començar a receptar la carxofa per refer la libido dels homes. Aquest producte, que fa cent anys que és a casa nostra, ja es consumia a la Itàlia del segle XV provinent de Sicília i sent un ingredient comú a la Toscana.

Segons la història consensuada per a aquest ingredient, va ser a través del casament de Caterina de Mèdici amb Enric II que es va introduir a França, gràcies al fet que aquest adorava els cors de les carxofes. De França va saltar a Amèrica i no va ser fins al segle XIX que l’agricultura del Baix Llobregat la va abraçar amb l’arribada del reg, amb cultius que van començar a estendre’s a primers del segle XX.