Amb l’objectiu de marxar de vacances amb els deures fets, una reunió entre el vicepresident de la Generalitat i titular del Departament de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i la nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, amb presència del president d’Aena, Maurici Lucena, ha permès desbloquejar la inversió de 1.700 milions d’euros que té prevista efectuar Aena per ampliar l’Aeroport de Barcelona. Tot i que no s’ha determinat la solució concreta que s’adoptarà per ampliar la infraestructura, sí que s’ha pactat que tindrà una afectació ambiental “mínima” i que permetrà convertir El Prat en un hub de vols intercontinentals.
A més a més, el Govern ha arrancat de l’Estat el compromís de construir estacions d’alta velocitat ferroviària als aeroports de Girona i Reus, fet que permet “dibuixar un nou model aeroportuari català” i descongestionar l’Aeroport de Barcelona, ja que situa els de Reus i Girona a només 30 minuts de la capital. “Aquestes dues instal·lacions podran, gràcies a l’acord, combinar el seu rol actual d’aeroports de proximitat amb el de complementaris per descongestionar el de Barcelona, que es convertirà en un hub internacional”, ha explicat el Govern en un comunicat.
Per la seva part, la ministra Sánchez ha assegurat després de la reunió celebrada aquest dilluns a Madrid que l’ampliació del Prat es farà “amb totes les garanties mediambientals” i permetrà “efectuar operacions de llarg radi que millorin la connectivitat de Catalunya amb el continent americà i l’asiàtic”. També s’ha compromès a millorar la xarxa de Rodalies (bàsicament la línia R3) dels municipis del Delta del Llobregat.
La Generalitat ha volgut deixar clar que “no validarà cap proposta d’actuació proposada per Aena que no hagi estat avalada prèviament per la Comissió Europea”, que és qui ha de donar llum verda a qualsevol afectació a espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.
Aquesta inversió de 1.700 milions s’ha d’incloure dins del denominat Documento de Regulación Aeroportuaria (DORA) 2022-2026, que el Consell de Ministres ha d’aprovar abans del 30 de setembre i que regularà les tarifes dels aeroports d’Aena en els pròxims anys en funció de les inversions previstes. Un cop aprovat el Dora, que era el pas més urgent, l’Estat redactarà un nou Pla Director per l’Aeroport del Prat que és on s’haurà de plantejar la proposta concreta d’ampliació del camp de vol. El repte és que “es redueixi a la mínima expressió qualsevol afectació als entorns mediambientals protegits, especialment la llacuna de la Ricarda”, emfatitza el Govern. En aquest sentit, la Generalitat assegura que qualsevol afectació a aquests espais protegits de la Xarxa Natura 2000 quedarà condicionada a una consulta prèvia a la Unió Europea, que és qui haurà de validar l’actuació.
Amb l’objectiu de créixer fins a les 90 operacions per hora, el pla d’Aena preveu ampliar cap a l’Est la pista 07R/25L i construir una nova terminal satèl·lit entre pistes que donaria servei als vols de llarg recorregut que podrien operar gràcies a l’allargament de la pista. Així mateix, es preveu mantenir l’actual règim de pistes segregades per minimitzar l’impacte acústic, és a dir, se seguirà fent servir la pista llarga només per aterratges i la curta per enlairaments.
Segons el Ministeri de Transports, la construcció de les estacions pel tren d’alta velocitat a Girona i Reus es farà durant el període 2022-2026. En el cas de l’Aeroport de Girona, ja s’ha iniciat la redacció de l’estudi informatiu pertinent. Sobre Reus, el ministeri assegura que “de forma immediata” iniciarà els tràmits per estudiar el disseny i la ubicació de l’estació.
Tant la patronal Foment del Treball com la Cambra de Comerç de Barcelona han emès comunicats celebrant l’acord institucional que permetrà que l’Aeroport de Barcelona esdevingui un hub intercontinental assegurant una afectació mínima sobre l’espai de la Ricarda. Al contrari, les xarxes s’han omplert de crítiques a l’acord, com l’expressada per la plataforma ecologista ZeroPort, que ha anunciat que ben aviat es convocaran noves mobilitzacions de protesta sota el lema “Si ens destrossen les contrades, alçarem les barricades. No passareu”. Segons aquest col·lectiu, l’ampliació és “una agressió al territori, un atemptat climàtic i un model econòmic precari”.
