Res més entrar, un llum molt pompós fa la sensació d’estar espatllat. Pampallugueja, amb més o menys intensitat, fins i tot, arriba a enlluernar. La immensa majoria de visitants pensarà que alguna cosa falla, llevat que siguin capaços d’entendre codi Morse. Si van acompanyats d’algú que capti algun missatge, preguntin-se si no serà també un espia com els que protagonitzen la nova exposició del Caixaforum. Per si de cas, no diguin res comprometedor.
Amb la col·laboració de la Cinémathèque française, Top secret. Cinema i espionatge repassa la figura fascinant dels espies, des de Mata Hari fins a Carrie Mathison, passant per James Bond i Edward Snowden. Amb gairebé 300 peces, la mostra analitza com aquests treballadors misteriosos han creat un mite cinematogràfic que enganxa i reflecteix, a la seva manera, els conflictes que es viuen a cada època. Clips de pel·lícules, cartells originals, fotografies, arxius classificats, vestits i gadgets ambienten un recorregut que comença a la Primera Guerra Mundial i arriba fins a l’actualitat. No falten les pel·lícules espanyoles, amb Mataharis d’Icíar Bollaín i Garbo, el espía d’Edmon Roch.
Superada la prova del codi Morse, l’exposició ofereix pistes sobre els principals acompanyants que necessita un bon espia. Des de càmeres ocultes a joies, llibres, encenedors o corbates a micròfons amagats en telèfons fixos, tots ells una mica desvirtuats amb els actuals smartphones, permetent a tothom controlar i ser controlat. Però també cal aprendre a xifrar missatges, sigui enviant-los amb llums o amb les mateixes mans, fins i tot amb les parpelles. Qualsevol objecte pot servir per passar informació, com radiografies convertides en vinils per transmetre missatges fora de la Unió Soviètica. El mateix s’aplica per fer-se amb dades rellevants, com va fer l’artista francesa Julien Prévieux, qui va aconseguir en una entrevista les empremtes dactilars del màxim responsable de la seguretat del seu país, el ministre d’Interior, fent-li agafar un bolígraf. Ja tenia el necessari per fer-se passar per ell. En aquells dies, aquest dirigent era Nicolas Sarkozy, futur president de la República Francesa.
Però com tothom sap, els espies, si alguna llicència tenen, és la de matar. Aquí vola encara més la imaginació, amb armes inesperades que ningú voldria veure de front. Una colònia pot servir per flamejar a algú i un paraigua per parar bales. També hi ha sabates que claven ganivets i pipes que disparen dards. Fins i tot s’han creat pintallavis-pistola. Aquí no podia faltar un ampli desplegament de l’univers James Bond, sigui amb l’actor que sigui, l’espia gentleman per excel·lència i amb un llarg historial d’assassinats i conquestes. La mostra inclou objectes utilitzats a les pel·lícules, des del cocodril submarí on es va amagar Roger Moore a Octopussy o un vestit tacat de sang que va portar Daniel Craig a Casino Royale.
Entre tant Hollywood, l’exposició inclou objectes reals dels serveis d’intel·ligència del Regne Unit, també bastant fantasiosos, com un abric reversible que es converteix en un vestit de tweed per despistar, un barret amb pistolera inclosa o una llibreta amb trucs per maquillar-se. De fet, saber-se disfressar és també una part important del treball d’espia. En plena guerra freda, l’altra cara de James Bond són els espies del Bloc de l’Est. Una selecció de fotografies de l’arxiu de la Stasi indica com s’havien de vestir per passar completament desapercebuts. Perruques i bigotis, fins i tot motlles de nassos, servien per canviar ràpidament l’aparença, com tan bé van ensenyar Matthew Rhys i Keri Russell a The Americans.
La mostra, que ja va passar pel Caixaforum de Madrid, dedica un capítol especial a les espies, o representades com femmes fatales o directament esborrades de la història. No podia faltar Mata Hari, condemnada a mort per presumptament haver espiat a favor d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial. Un nom romantitzat per les interpretacions de Greta Garbo, Jeanne Moreau o Sylvia Kristel que sempre s’evoca quan qualsevol dona s’atreveix a imbuir-se en aquest negociat dominat per homes. Top secret. Cinema i espionatge també posa el focus en una figura menys coneguda però clau en el món de l’espionatge, Hedy Lamarr, actriu i inventora de múltiples artefactes, com un sistema secret de codificació de transmissors, precursor del GPS i el wifi. La plataforma Caixaforum+ ofereix un documental que redescobreix a aquesta estrella de Hollywood dels anys quaranta.
Alguna cosa explicarà aquesta exposició que els comissaris, Alexandra Midal i Matthieu Orléan, van arribar a rebre trucades anònimes en el procés d’investigació que van fer per recaptar informació i muntar el recorregut. Ves a saber, degueren pensar els entrevistats, potser eren espies i descobrien algun secret dels serveis d’intel·ligència amb la broma. Per a aquells que vulguin comprovar-ho, tenen fins al 17 de març de 2024. A més de visites guiades, el CaixaForum ha programat un escape room per sentir-se com un espia de veritat.
