Descobrir Berlanga

Javier Solana va ser nomenat ministre de Cultura al primer Govern socialista de Felipe González el 1982. Al cap de poc temps, va coincidir en un acte públic amb el cineasta Luis García Berlanga, llavors encara president de la Filmoteca Nacional. Solana se li va acostar i li va dir que feia poc havia signat alguna cosa sobre ell que no recordava. Pilar Miró, també recent nomenada directora general de Cinematografia, assistia a l’escena i va apuntar al ministre: havia signat el seu cessament.

Aquest peculiar episodi de la biografia de Berlanga la va reproduir amb altres protagonistes a la seva pel·lícula de 1993 Todos a prisión. L’escena es pot gaudir a la sala de cinema reproduïda a l’exposició Interior Berlanga, que es pot visitar al CaixaFòrum fins al proper 20 d’abril. La mostra és un homenatge al director de Bienvenido, Mister Marshall pel centenari del seu naixement.

Interior Berlanga és un recorregut per la vida i l’obra d’un dels directors de cinema espanyols més importants, amb pel·lícules icòniques, com la ja citada i Calabuch, El verdugo, La escopeta nacional, La vaquilla i París-Tombuctú, entre d’altres. La mostra permet descobrir el Berlanga més íntim i sovint més desconegut, així com les seves pors i fetitxes. Per exemple, i encara que és un fet que el cineasta mai va amagar, bona part del públic descobrirà que després de la Guerra Civil es va allistar a la División Azul. Ho va fer per evitar la repressió, perquè el seu pare va ser governador civil durant la República.

Entre les pors, es descobreixen la solitud i la mort. L’exposició explica que la inclusió de la mort a les seves pel·lícules era per al cineasta una manera de negar-la. I ho feia a través de l’humor com a eina de supervivència. L’erotomania també forma part del Berlanga íntim que mostra les seves obsessions i fetitxismes sexuals.

Escenaris com el seu despatx, una escola de principis del segle XX i un antic cinema ajuden a fer que l’espectador penetri en la personalitat d’un Berlanga que és també supersticiós i hipocondriac. I la seva timidesa. Així queda reflectit en una frase del director reproduïda a l’exposició: “Precisament, una de les raons que em van empènyer a escollir el meu ofici va ser buscar una protecció a la meva timidesa ocultant-me a l’altra banda de la càmera, gaudint de l’anonimat que en aquell temps tenien els directors, eclipsats per la fama dels intèrprets”.

Potser era el seu caràcter tímid el que l’empenyia a infravalorar-se, almenys quan en parlava en entrevistes. Sostenia que no estava prou preparat, que tenia dificultats amb la creació. Per suposat que no era cert. La seva filmografia és una mostra constant del seu mestratge. Estava més que preparat i qualificat per convertir les seves pel·lícules en autèntiques obres d’art. El seu domini de la tècnica cinematogràfica té el seu exponent a l’art del tràvelin. Berlanga ho dominava com ningú altre. És una escena que es roda amb una sola càmera que es desplaça sobre unes rodes i que alhora s’allunya i s’acosta als personatges.

Al cineasta li agradaven els tràvelin llargs i amb molts actors, cosa que requeria una llarga i meticulosa preparació que durava dies, fins que s’aconseguia la perfecció a la sincronia coreogràfica que havien d’executar els actors. Precisament, un dels punts forts de l’exposició és que permet al visitant experimentar ell mateix amb el tràvelin en una sala preparada. L’experiència la guia a través d’un vídeo el seu fill José Luis.

Les pel·lícules de Berlanga també són un recorregut per la història de l’Espanya de postguerra, del tardofranquisme i la transició, amb alguna incursió a la Guerra Civil. Sempre amb el to descregut i sense dogmatismes adquirit en les seves experiències de joventut a la Guerra Civil i al front rus a la Segona Guerra Mundial. Tot i que això no li va impedir transmetre la seva mirada crítica de la societat del país. L’exposició acaba amb un homenatge a la seva terra, València, i la gran festa de les falles. Una barca amb fustes a punt de ser encesa i els vídeos d’uns focs artificials de fons acomiaden el visitant.

Interior Berlanga és una de les grans exposicions del curs a Barcelona. No us la perdeu.