La Galeria de Catalans Il·lustres és una col·lecció artística que es va iniciar amb entusiasme el 1871 i que ara compleix 150 anys. Consta d’un conjunt de retrats pictòrics de 48 personalitats de tots els temps i actualment, després d’anys anant d’un edifici a un altre, pot contemplar-se en l’extraordinari i desconegut Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
El cert desconeixement sobre aquest edifici i dels tresors que alberga es deu a la seva situació recòndita. Per arribar, cal endinsar-se al carrer sense sortida del Bisbe Caçador que, d’entrada, no hi convida. Però si un persisteix, trobarà després d’una discreta porta de reixa un pati noble que rep al visitant a un edifici amb molta història que conté elements arquitectònics romans, gòtics i d’èpoques posteriors.
I és que la seu de l’Acadèmia de Bones Lletres s’aixeca sobre part de la muralla romana de segle III i inclou una de les seves torres de defensa. L’estructura gòtica principal es remunta, però, als segles XIII i XIV. Des de llavors, s’han efectuat diverses reformes per als usos que ha tingut en tots aquests segles, des de residència, magatzem i seu de l’acadèmia.
L’Acadèmia de Bones Lletres és una institució cultural llur activitat se centra en estudis filològics i de literatura. Va ser fundada el 1729 per un grup d’intel·lectuals després que la Universitat de Barcelona fos traslladada a Cervera, en el conjunt de mesures repressives dictades per Felip V després de la derrota del 1714. L’acadèmia era de fet l’hereva de l’anomenada Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700 per promoure l’estudi de la història, la llengua i la poesia i que va ser clausurada també per Felip V.
La zona que ocupa actualment al Palau Requesens es creu que ja va tenir ús residencial des de l’època romana. Des de l’Edat Mitjana, ha acollit a famílies nobles de Barcelona. Al segle XIX, la propietat va passar a l’Estat, que inicialment la va convertir en magatzem, fins que el 1917 el rei Alfons XIII la va donar a l’acadèmia perquè instal·lés la seva seu.
A més del que significa per al patrimoni arquitectònic de Barcelona, l’acadèmia conserva un important arxiu i biblioteca amb més de 70.000 volums. A mitjans del segle XIX, l’entitat va liderar la recuperació del patrimoni històric i arqueològic que sortia a la llum en les diferents reformes urbanístiques. Tot aquest fons va passar el 1905 a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona.
Actualment, l’acadèmia acull la ja esmentada Galeria de Catalans Il·lustres que ara compleix segle i mig de vida. Amb motiu d’aquesta commemoració, el palau ha estat sotmés a una important reforma per tal de millorar l’exposició dels retrats en diferents sales. També s’ha editat el llibre Construint la memòria. La Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de Laia Alsina, Pere Molas, Borja de Riquer i Margalida Tomàs.
Presència de només dues dones
La col·lecció és en realitat propietat de l’ajuntament, que va decidir impulsar aquesta iniciativa el 1871. Va inaugurar la galeria l’historiador Antoni de Capmany, i al cap dels anys es van anar incorporant figures com Jaume Balmes, Pau Claris, Anselm Clavé, els presidents de la primera República Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall, Antoni Gaudí, Eusebi Güell, Miquel Biada (promotor del primer ferrocarril Barcelona-Mataró), Narcís Monturiol, Joan Prim i Jacint Verdaguer, entre d’altres, fins a completar la llista de 48.
Entre les particularitats de la col·lecció, destacar l’única presència de dues dones a la galeria, Elisenda Montcada i la poetessa Maria Josepa Massanés. També és curiosa la polèmica inclusió de Francesc de Paula Rius i Taulet, l’any 1892. El que va ser alcalde de Barcelona a l’Exposició Universal de 1888 va acabar a la llista contravenint el propi reglament de la col·lecció, que contemplava que havien de passar almenys 25 anys des de la mort d’un il·lustre per formar part de la galeria. En el cas de Rius i Taulet es va ignorar aquesta condició. L’últim a incorporar-se va ser Joan Maragall, el 1971.
Inicialment, la galeria es va instal·lar al Saló de Cent, fins que va anar creixent i es va haver de distribuir en altres dependències i despatxos municipals perdent la seva unitat expositiva. Per això, es va traslladar al desaparegut Palau de Belles Arts, a prop de l’Arc de Triomf. El 1947, es va decidir reubicar-la en l’actual edifici de Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella que en la postguerra va ser habilitat com a museu d’art. Finalment, el 1970 va passar a formar part del patrimoni del Museu d’Història de la Ciutat, que va cedir al seu torn la col·lecció a l’acadèmia.
Contemplar la galeria i conèixer de passada aquest interessant edifici amagat i l’activitat de la institució són motius més que suficients per a una visita a l’acadèmia tot i que a hores d’ara falta un dels il·lustres per contemplar la galeria. Es tracta de l’escriptor Lluís Cutchet, que per raons incomprensibles segueix emmagatzemat en el fons de reserva del MNAC. Això sí, ja té el seu espai reservat a una de les sales del Palau Requesens.
