“Desitjo una Barcelona oberta a la innovació, integradora, i que prioritzi el benestar dels seus ciutadans”

The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Isabel Jiménez, una de les joves que han participat al Barcelona 2040, el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixi la seva visió sobre la Barcelona del futur, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.

Isabel Jiménez és associada a la gestora de capital de risc especialitzada en el sector salut Asabys Partners, que inverteix en empreses innovadores en biofarma i healthtech. Jiménez és Doctora en Medicina i va ser participant de la primera edició del programa de Barcelona 2040 de Barcelona Global.

—Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?

—Espero que sigui una ciutat que hagi trobat l’equilibri entre les seves arrels i la seva obertura al món, i que hagi sortit de l’estat d’obnubilació en el qual està, motivat pel turisme massiu. Molts vam venir a Barcelona atrets per la mentalitat oberta de la ciutat cap a la innovació i els negocis. I no és que aquesta mentalitat hagi desaparegut, tot el contrari, però sí que ha deixat al barceloní en un segon pla. És important que tot el que la fa atractiva per als de fora tingui també un impacte positiu en els barcelonins. Això no se’ns pot oblidar a aquells que treballem per millorar l’atractiu d’aquesta ciutat, sigui en turisme, indústria, transport o ciència.

També fa falta que reflexionem sobre la interculturalitat de la ciutat. El 2040, espero que Barcelona demostri la seva interculturalitat en tots els aspectes de la vida urbana, des dels seus carrers fins als òrgans de govern. La Barcelona de 2040 ha de ser una ciutat orgullosa de la seva identitat, oberta a la innovació alhora que integradora, que prioritzi el benestar dels seus ciutadans. Una Barcelona que no sols sigui un destí desitjat, sinó també una llar estimada.

—Amb quina ciutat compararies Barcelona? 

—Comparar Barcelona amb altres ciutats és tasca difícil. Nascuts i adoptats a la ciutat coincidim que Barcelona és única. Et podria dir que s’assembla a Milà, o potser a Lisboa, però tota comparació quedarà incompleta. Parlem d’una ciutat que té com a principals icones la Sagrada Família i el Park Güell, que són dos monuments que ni tan sols estan acabats. Amb què podem comparar això? Què pot haver-hi més original?

—A quin model de ciutat creus que s’hauria d’assemblar Barcelona? 

—Caldria optar per un enfocament que posicioni Barcelona com un referent en desenvolupament urbà sostenible, al mateix temps que fomenti la inclusió social i econòmica, la conservació del patrimoni cultural i arquitectònic, permetent que la ciutat mantingui la seva identitat única. Que integri sostenibilitat amb innovació i qualitat de vida, una ciutat més eficient. M’imagino un model que combini l’ordre dels països nòrdics amb l’espontaneïtat de les ciutats mediterrànies.

—Quin és el repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys? 

—Crec que el principal repte és evitar que el seu actual model econòmic sigui el que redefineixi la seva identitat. Quan un viatja a l’estranger i li pregunten a quina ciutat viu, la gent somriu quan respons Barcelona, perquè pensen en una ciutat amb bon clima i bona gastronomia, en l’arquitectura de Gaudí i en l’esport. El desafiament és perdre la por de reivindicar els orígens que van donar a conèixer la ciutat i que aquesta torni a abraçar la seva identitat. Cal reduir la dependència que tenim de determinades fonts d’ingressos i apostar més per unes altres que donin prosperitat al ciutadà a llarg termini.

—Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat? 

—Les noves generacions hauríem de tenir un paper, sens dubte, més actiu, perquè som les que podem donar una visió més realista de la ciutat en molts aspectes, i en temes com l’accés a l’habitatge, el foment de la presència de la dona en llocs de responsabilitat i en l’adaptació a les noves tecnologies. La qüestió és que aquest paper ha de venir des de la nostra pròpia voluntat de voler tenir-lo, i també de la voluntat de les generacions anteriors al fet que el tinguem. Crec que totes dues parts estem una mica acomodades.

—Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?

—Barcelona ha d’apostar per sectors que aportin valor a llarg termini i que millorin l’atractiu de la ciutat cap al món, però amb un impacte positiu en el ciutadà. La innovació en ciència i salut és un dels sectors més rellevants en aquest sentit. L’arribada del hub d’R+D d’AstraZeneca o el futur CaixaResearch Institute són grans estímuls per a l’ecosistema.

Barcelona ja està fent molt bones apostes en aquest sector, i per aquest motiu cal meditar bé quines seran les noves. Actualment veiem startups en ciència i salut ben finançades, però limitades en infraestructures ben equipades i en escassetat d’espai. Això acaba impactant en la velocitat a la qual poden desenvolupar els seus productes. És el moment de focalitzar inversió cap a més infraestructures capdavanteres a l’estil de DeepLabs a l’àrea metropolitana. Serviria per diversificar l’economia de la ciutat i posicionar Barcelona com a centre innovador i atractiu per a talents globals.