Després de la kriptonita arriba el big data

Vas estudiar arqueologia. Com vas arribar a l’àmbit de la tecnologia digital i el big data?
No només vaig fer arqueologia, sinó que em vaig especialitzar en el paleolític inferior. En aquest període el registre fòssil és tan tènue que cal molta ciència, moltes dades, per entendre què va passar. L’altra resposta possible seria que l’arqueologia és l’estudi de l’activitat humana, que sempre està associada a l’ús de les tecnologies. Jo continuo aplicant el mètode arqueològic per saber com la gent utilitza les tecnologies per avançar en el seu dia a dia.

Al cap i a la fi, digitals o no, són eines?
Són tecnologia. L’agricultura és una tecnologia. Tecnologia és qualsevol coneixement tècnic que apliques per dominar la natura per tal de millorar la teva supervivència: no passar fred, menjar millor, curar una malaltia…

I què volem dominar amb la tecnologia digital?
Creus que algun dels xavals que ara van a l’institut podrà sobreviure sense utilitzar-la? A quina feina podran aspirar? Avui en dia no pots ser ni botiguer ni taxista. Si no estàs disposat a utilitzar la tecnologia, tindràs dificultats per accedir al mercat laboral. I no només això: sense tecnologia informàtica, concretament, no crec que tinguis ni un bon sistema de salut ni prou informació ni horitzons d’ocupabilitat. La tecnologia transforma la societat i s’ha de conèixer per sobreviure.

Aleshores, internet destrueix barreres socials o en suma una més? Per què, en definitiva, és una cosa que costa diners.
Aquest era un debat, la fractura digital, dels noranta. Actualment, el nivell de població amb accés a internet se situa entre el 98 i 99 %. Sempre t’hi pots connectar des d’algun lloc amb wifi gratuït. Ara estem més preocupats per si la ciutadania té accés a mecanismes de participació i per la transparència.

Per què ens hauria de preocupar la privacitat de les nostres dades?
Cada vegada que la humanitat s’enfronta a una tecnologia disruptiva d’aquesta envergadura, es tornen a discutir conceptes bàsics, com qui té el poder. Quan la informació depenia de l’escriptura, això és el que donava poder. A l’antic Egipte els escribes eren molt poderosos. A l’edat mitjana, ho eren els monestirs. La impremta va acabar amb el domini de la informació escrita, en va democratitzar l’ús i va provocar un canvi d’era. Ara estem modificant novament la nostra relació amb la informació, i això portarà canvis en el model social. Qui controli aquesta informació estarà més a prop del que anomenem poder. No havia passat mai que una sola organització, pública o privada, tingués tanta informació personal de tanta gent. Actualment, Facebook sap quantes persones a Espanya tenen pensat canviar de cotxe i quantes optaran per un tot terreny abans que una berlina verda. Aquesta informació genera nous models econòmics i fa una altra cosa més perillosa: com que sé el que t’agrada, t’ensenyaré el que t’agrada. I això t’empobreix, perquè acabes vivint en entorns on tothom pensa com tu.

La culpa és de la tecnologia?
Es tendeix a utilitzar la tecnologia com un subjecte, com si tingués intencionalitat o ideologia…De vegades dic que la tecnologia és un superpoder: accentua alguna cosa que ja tenies. És un accelerador de la teva qualitat humana. Si eres bona persona, gràcies a la tecnologia podràs ser superbona persona, i al revés. La solució és educar la gent.

I com es fa?
Hem après molt de pressa com a grup a no fiar-nos d’una sola font, s’ha normalitzat el fet de preguntar, de dubtar. Abans, llegíem un diari i el donàvem per bo. Ara hem madurat. Sabem que hi ha molts tipus d’informació i moltes maneres d’accedir-hi. Això és ser conscient i tenir criteri. Però és un procés lent. La revolució industrial va durar 150 anys. La transició al neolític, cinc mil. Ara tot va més de pressa: potser només trigarem 80 anys. Però en seran 80.

Per què és tan important educar els joves en la tecnologia?
Si hem de començar a ser conscients d’on són les nostres dades, qui les està fent servir i amb quina finalitat (i si ho hem autoritzat o no), és crucial que comencem a conscienciar a les escoles. I EduCaixa és precisament un programa que consciencia sobre això: quines dades estic generant, quins usos poden fer les grans organitzacions amb aquestes dades i quin ús en podem fer nosaltres mateixos per millorar la societat o per defensar les nostres causes.
Déu n’hi do, oi?

Fotografia: Laia Sabaté

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social ‘la Caixa’