Deu pel·lícules amb dones extraordinàries

No sé si saben que la primera directora de la qual se’n té referència és la parisenca Alice Guy-Blaché. Ella va començar a relacionar-se amb el setè art al 1894 i fou contemporània dels germans Lumière. Qui és recordat? No cal dir res més…

4

SOLAS

Benito Zambrano (1999)

A l’òpera prima de Zambrano hi ha una necessitat vital d’explicar els personatges del film a través de la seva soledat. No és una pel·lícula de perdedores, sinó de persones que no guanyen mai. Menció especial a les SOLAS, en majúscules de Zambrano: María Galiana i Ana Fernández, totes dues es van endur el Goya a la millor interpretació femenina revelació i secundària de l’any 2000.

Per què? Solas retrata la desesperança vital de mare i filla en una població rural d’Andalusia, un món regit per i per als homes. Al mateix temps, també fa un retrat de la masculinitat imperant. Des del masclisme extrem, plasmat en el camioner misogin i mal educat que es desentén de l’embaràs de la protagonista, fins als homes sensibles, que són companys, tendres i amics.