Les festes són un bon moment per aprofitar per posar-se al dia de totes les novetats que no s’han pogut assimilar en els últims mesos de l’any, sempre més carregats de feina després de l’aturada de les vacances. I mai està de més recordar que Nadal és la segona època de l’any després de Sant Jordi en què més llibres es regalen, inclosos els Reis Mags. The New Barcelona Post selecciona alguns dels títols més destacats, amb una barreja d’escriptors locals i estrangers, amb molta ficció i una mica de la cada vegada més reivindicada novel·la gràfica.
- Los papeles de Admunsen (Navona) de Manuel Vázquez Montalbán
L’atzar a vegades dona regals inesperats i molt valuosos com trobar una novel·la inèdita de Manuel Vázquez Montalbán entre les 70 caixes d’arxius que la família havia cedit als investigadors després de la mort de l’autor fa ja 20 anys. Més encara, quan revisant-la, es detecta que es tracta de la primera que va escriure i mai va arribar a publicar. Ni va esmentar als seus familiars. L’editorial Navona ha estat l’encarregada de publicar el nou llibre de Vázquez Montalbán, seguint així amb la tasca de recuperar les seves obres, completament essencial, tenint en compte que algunes són difícils de trobar. Així, ha tornat a publicar títols com Autobiografía del general Franco, Los alegres muchachos de Atzavara, El estrangulador i Crónica sentimental de la transición. L’any que ve serà el torn d’Erec y Enide.
- Todos los cuentos (Tusquets) de Cristina Fernández Cubas
Llegir a Cristina Fernández Cubas significa submergir-se en un univers inesperat, on noves veritats conviuen entre nosaltres com si fossin fantasmes i aconsegueixen desencadenar realitats misterioses en detalls quotidians. I tot això en poques pàgines. Contista per excel·lència l’autora barcelonina ha estat guardonada aquest any amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, lliurat pel Ministeri de Cultura. Les festes poden ser un bon moment per fer un intensiu de Fernández Cubas amb Todos los cuentos (2008), recopil·lació de tota la seva obra que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona, o una bona excusa per endinsar-se en el seu últim volum, La habitación de Nona (2015), amb el qual va guanyar el Premi Nacional de Narrativa. Tots dos són publicats per l’editorial Tusquets.
- Tríptic (Club Editor) d’Eva Baltasar
La trilogia d’Eva Baltasar es concentra ara en un únic volum. Tríptic recull en 360 pàgines l’univers novel·lístic de la primera autora catalana a arribar a la final del prestigiós premi Booker. Va començar amb Permagel (2018), va seguir amb Boulder (2020), publicada pocs dies abans del confinament, i va acabar amb Mamut (2022), aconseguint convertir-se en només cinc anys en un dels grans noms de la ficció catalana actual. Un viatge aspre al voltant del concepte de la maternitat amb dones que viuen incòmodes en la societat i transiten en els marges. Club Editor proposa una bona manera de descobrir (o redescobrir) a Baltasar abans que l’any que ve passi de pantalla i publiqui la seva quarta novel·la Oques i fascinació, sobre una jove a qui han fet fora del seu pis i sobreviu netejant cases.
- Els habitants del pis 200 (Males Herbes) d’Elvira Augusta Lewi
Una petita introducció a una escriptora local molt desconeguda, Elvira Augusta Lewi (Barcelona, 1909). La seva figura és un dels grans misteris de la literatura catalana anterior a la Guerra Civil, perdent el seu rastre amb l’arribada de la dictadura. Males Herbes publica ara Els habitants del pis 200, una recopilació de set relats que havia sortit per primera i última vegada en el fatídic 1936, molts dels quals havien aparegut anteriorment en revistes quan l’autora d’origen alemany tenia poc més de 20 anys. En tots ells es pot palpar la visió moderna que tenia Lewi dels rols de gènere, retratant qüestions com la violència masclista amb una clarividència que sorprèn a través d’històries molt depurades que presenten personatges angoixats i castigats per la vida. L’editorial continua amb Elvira Augusta Lewi amb la tasca de recuperar a les novel·listes de la preguerra, com va fer amb Aurora Bertrana a La Ciutat dels Joves.
- La reina del baile (Anagrama) de Camila Fabbri
La reina del baile de Camila Fabbri es va convertir amb una novel·la que va començar com un conte en finalista de la 41a edició del Premi Herralde de Novel·la, després que el guardó quedés desert per primera vegada l’any passat. L’escriptora argentina, també dramaturga i directora de cinema, té una petita obsessió amb els accidents. Tot i que no n’ha patit cap, així arrenca la novel·la que ha titulat pensant en el Dancing queen d’Abba, com també es pot entreveure que són presents en títols anteriors com Los accidentes (2015) i Estamos a salvo (2022).
- Le dedico mi silencio (Alfaguara) de Mario Vargas Llosa
Després de l’última pàgina que conclou les aventures de Toño Azpilcueta, Lalo Molfino, la música criolla i tot el Perú, Mario Vargas Llosa confirma que Le dedico mi silencio serà la seva última novel·la. “Crec que he finalitzat ja aquesta novel·la. Ara, m’agradaria escriure un assaig sobre Sartre, que va ser el meu mestre de jove. Serà l’últim que escriuré”, diu. El Premi Nobel de Literatura anticipa així el seu comiat, havent portat als lectors per la història popular del seu país natal, amb un protagonista turmentat per les rates i convençut que els valsos i les polques podran unir als seus veïns huachafos. Una ficció sense alts i baixos i a la vegada trepidant que es barreja amb assajos una mica densos sobre la música peruana per excel·lència. Sigui o no l’última, sempre és bo llegir a Vargas Llosa.
- Trilogía (De Conatus) de Jon Fosse
Un regal que mai falla és llegir l’últim Premi Nobel de Literatura (o anteriors). Aquest any és el torn del noruec Jon Fosse, qui, a més, admira a l’estimat Federico García Lorca. A Espanya, el publica l’editorial independent De Conatus, on recentment s’ha pogut llegir el debut de l’autora barcelonina Patricia Capdevila. Fosse era l’autor que menys venien i pocs confiaven en la defensa tenaç que feien les seves editores, Silvia Bardelás i Beatriz González. Fins que tot va canviar aquest 2023. Llegir-lo no és fàcil, així que millor començar per Trilogía (2007), amb una prosa que atrapa al lector des de les primeres línies a través de la història d’una parella de desemparats, desafiant el preestablert i furgant en la ment d’una manera gairebé hipnòtica. Més endavant, poden atrevir-se amb Septología, també a De Conatus.
- Un matí del terratinent (Cal Carré) de Lev Tolstoi
Cal Carré, l’editorial que abans va ser una carnisseria, presenta per a aquest Nadal un dels seus llibrets —recorre als seus orígens per classificar els llibres segons el seu tamany, també publica menuts i lloms dos colors—. Després de proposar novel·les breus de Stendhal i Panait Istrati, és el torn d’un altre clàssic, Lev Tolstoi, qui s’estrena al catàleg. Ho fa amb Un matí del terratinent, una història fàcil escrita per l’autor rus en la seva joventut, demostrant mestratge però sense atabalar amb narracions infinites i detallades com faria més endavant a títols com Anna Karènina. En aquest nou curs del jove segell, amb gairebé 20 llibres publicats, també s’esperen novetats de Jane Austen i Virginia Woolf, de qui ja ha editat Sanditon —l’obra incompleta d’Austen ara popularitzada després de la seva adaptació en sèrie— i Una societat.
- La torna (Raig Verd) d’Ali Smith
Cada vegada guanyen més pes les subscripcions a llibres sorpresa, com demostra la plataforma Bookish, qui va salvar del tancament a la històrica llibreria Alibri. Una iniciativa que arriba a llibreries, amb exemplars embolicats per a aquells que no saben quin triar o volen deixar-se sorprendre, però també a les editorials. Raig Verd ha llançat un model de subscripció als seus diferents segells, amb la possibilitat de rebre periòdicament un títol de narrativa, assaig, ciència-ficció o juvenil. Per a aquells que prefereixin provar-ho només una vegada, l’editorial també ofereix caixes de llibres, on s’inclou l’exemplar acompanyat de complements a joc com ara llibretes, punts de llibre o postals. Una d’elles és amb La torna d’Ali Smith o Les dotze direccions del vent d’Ursula K. Le Guin, dos clàssics de la casa.
- Tauró blanc (Editorial Finestres) de Genie Espinosa
El projecte literari de l’empresari Sergi Ferrer-Salat abasta cada vegada més àmbits, des de les llibreries Finestres de Barcelona, a l’espera d’una tercera a Palamós, fins a la recentment creada residència literària a la Costa Brava. Entremig, hi ha l’Editorial Finestres, centrada en el còmic i la novel·la gràfica en català, amb la voluntat d’omplir un buit en un sector en auge des de fa anys. Un dels títols editats enguany és Tauró Blanc, una recerca sobre el dol des del món dels somnis. La seva autora, la il·lustradora badalonina Genie Espinosa, va guanyar el Premi Miguel Gallardo a l’autora revelació del 40è Saló del Còmic de Barcelona amb Hoops.
