Els dinosaures reviuen al CosmoCaixa

Tot i que estiguin callats, no costa massa imaginar els rugits que proferien. Alguns, amb la boca una mica oberta perquè els hi veiem les dents, sembla que estiguin agafant forces per fer-ho. O per fer una mossegada si es complica la situació. Un es passeja fascinat de veure’ls de tan a prop, encara imponents i desafiadors malgrat que només quedin els seus esquelets. Fins i tot, es pot arribar a sentir una mica d’agraïment perquè un meteorit, o el que fos, evités que ara representin un perill per als humans que els miren bocabadats, uns animals terrestres com ells, però més humils pel que fa a les dimensions.

Per poder caminar entre dinosaures, no cal anar-se’n molt lluny. El CosmoCaixa ha portat a uns quants provinents de la Patagònia, una de les regions del món més riques en fòssils d’aquests antics habitants de la Terra. L’exposició Dinosaures de la Patagònia és la principal aposta per a aquest curs del museu de ciència barceloní, l’escollit, a més, per a l’estrena de la mostra a Europa. Es podrà veure a la capital catalana fins al juny de l’any que ve i després se n’anirà a Madrid.

Una de les més de deu rèpliques de dinosaures que ara habiten el CosmoCaixa era tan gran que els seus ossos s’han repartit entre dos contenidors transoceànics. I, com tenia el coll molt llarg, el seu cap va més enllà de la zona expositiva i s’estira per veure què passa a la resta del museu, potser volent veure qui s’està banyant al bosc inundat. Es tracta del Patagotitan mayorum, el dinosaure amb les dimensions més grans que s’hagi trobat mai, amb 38 metres de llarg i 5 metres d’altura. Es converteix també en l’animal més gran que ha poblat la Terra. Va pesar 77 tones, és a dir, el mateix que 14 elefants. En el seu interior buit, entra sencer el grup d’una visita guiada, fins i tot, si els seus integrants s’apreten, hi caben en el que degué ser la seva panxa. Per sort, era herbívor.

El Patagotitan mayorum va viure en el Cretaci, l’últim període del mesozoic, també conegut com l’era dels dinosaures. Aquests animals terrestres van començar a viure a la Terra fa més de 250 milions d’anys i es van donar per extingits fa 66 milions d’anys. Primer va venir el període del Triàsic —de 252 a 201 milions d’anys enrere— i després el més conegut, el Juràssic —de 201 a 145 milions d’anys enrere—. Finalment, va tocar el del Cretaci, quan els dinosaures ja dominaven el planeta. I no és d’estranyar veient exemplars com el coll llarg que es passeja pel CosmoCaixa.

Per entendre la seva dimensió, la rèplica de l’animal més gran de la història s’acompanya amb un fèmur real. Ja només l’os pesa 600 quilos i mesura més de dos metres, molt més que la majoria de visitants que s’acosten a mirar-lo. Quan restes com aquesta es van trobar fa 11 anys a la província argentina de Chubut, els paleontòlegs van haver d’enginyar-se-les per transportar-les. És per això que està recobert de guix per la base, evitant així que es danyés en el viatge. Costa més trobar la petita etiqueta que porta, utilitzada per saber la seva referència, tenint en compte que es van trobar més de 200 fòssils, quantitat suficient perquè es pogués reconstruir completament l’anatomia d’aquest dinosaure.

Però no només hi havia restes del Patagotitan mayorum en aquesta zona de la Patagònia sinó que també es van trobar dents d’una altra espècie. Mal senyal. Corresponia al Tyrannotitan chubutensis, un depredador de l’amic amb el coll llarg. Malgrat que només mesurava 12 metres i pesava 6 tones, les seves potes posteriors li servien per córrer a gran velocitat, fins als 30 quilòmetres per hora. I el Patagotitan mayorum, de fet, es movia lentament per optimitzar el consum d’energia i oxigen —pesava el que pesava—, com indica el fet que tenia els ossos buits. Poc podia fer contra un àgil Tyrannotitan chubutensis.

Teròpodes o sauròpodes?

A més de per refrescar els diferents períodes del mesozoic, recordin Triàsic, Juràssic i Cretaci, l’exposició Dinosaures de la Patagònia, desenvolupada pel Museu Paleontològic Egidio Feruglio, ha de servir per poder diferenciar entre els molts tipus d’aquests rèptils que van existir, amb una àmplia diversitat segons el seu entorn i estil de vida, gegants o petits, bípedes o quadrúpedes… Sobretot, per saber què menjaven per si tornen algun dia. En el cas de la Patagònia, els dinosaures que més van predominar van ser els saurisquis, caracteritzats per tenir una pelvis similar a la dels llangardaixos.

L’exposició Dinosaures de la Patagònia ha de servir per poder diferenciar entre els molts rèptils d’aquest tipus que van existir

Dins dels saurisquis, hi ha els teròpodes i els sauròpodes. Per distingir-los, la pista més fàcil és que els primers caminaven amb dues potes i els segons amb quatre. Hi ha més diferències, com que els teròpodes tenien el cap gran, el coll curt i els braços petits, mentre que els sauròpodes eren tot el contrari, amb el cap petit i el coll llarg. Però el més important és fixar-se en aquestes dents que mostren els diferents dinosaures que hi ha al CosmoCaixa. Si les dents tenien forma de V significava que eren carnívors (els teròpodes) i si tenien forma d’U, herbívors (els sauròpodes). Per acabar-ho d’adobar, els teròpodes tenien un olfacte molt desenvolupat, la qual cosa els permetia arribar a olorar la carn fresca dels visitants que estan mirant la mostra al CosmoCaixa, situada a la planta -5, des de la mateixa entrada del museu. És el cas del Giganotosaurus carolinii que hi ha exposat. Ah, i tenia unes dents que s’anaven regenerant per no perdre força.

Per sort, no tots els dinosaures que habitaran la ciutat al llarg d’aquest curs són tan terrorífics. N’hi ha uns que semblen els germans petits, molt petits, de la resta de convidats al museu de ciència. Són els Manidens condorensis i mesuraven al voltant de 75 centímetres. A més, eren herbívors. Els acompanyen els Gasparinasaura cincosaltensis, petits també i nomenats així per Zulma Brandoni de Gasparini, palentóloga argentina referent a nivell internacional. Totes dues espècies eren ornitisquis, amb una pelvis que s’assembla a les dels ocells, l’oposat als saurisquis.

Si hi ha ganes de saber encara més sobre els dinosaures, l’exposició es complementa amb múltiples xerrades. Allà s’hi parlarà de si realment va ser un meteorit el que va exterminar-los i s’indagarà en la figura dels dinosaures voladors, dels quals es considera que van evolucionar els primers ocells. Fins i tot, es podrà passar una nit al museu dormint als peus dels exemplars que formen l’exposició. Això sí, si posa no tocar, no es toca. Ja s’han vist ossos caiguts a la mostra per les ganes que tenen alguns de temptar la sort i no respectar el que existeix fa molts més milions d’anys que ells.