El disseny hauria d’haver servit perquè les empreses suportessin millor els efectes del coronavirus, però no ha estat així, lamenta el president d’ADI-FAD, Salvi Plaja. “La covid ens ha fet pensar molt”, remarca. Considera que s’ha posat en evidència que la indústria del país encara és fràgil, tot i que fa anys que posen l’èmfasi en la importància del disseny, com a eina que millora la qualitat de vida de les persones i genera beneficis per a les empreses a través del perfeccionament dels productes.
Plaja posa d’exemple la fortalesa de països com Alemanya i Itàlia, on s’entén el valor afegit que aporta el disseny a la indústria i moltes companyies tenen departaments de disseny o dissenyadors en plantilla. “La fórmula hi és, però a Espanya mai l’hem acabat d’implantar”, exposa.
La primera pedra en el camí és la concepció que tenim del disseny industrial. “Ho associem a fer les coses més maques. És la seva funció principal i més humana, però no l’única”, subratlla Plaja. També són importants altres funcions com la usabilitat del disseny industrial, l’ús de materials sostenibles i una tecnologia humana, fàcil i que s’entengui, i l’impuls a la innovació. A més, Plaja defensa la “dimensió humanista” del disseny: els seus professionals es formen en l’àmbit de les Humanitats i poden aportar visions poc comunes a les empreses, com la creativitat i l’aposta per posar les persones al centre, més enllà dels clients i els usuaris.
El disseny dels productes és també una manera d’ajudar a la indústria “a ser diferent” i generar valor, però Plaja creu que a Espanya els conceptes de disseny i indústria s’han separat. “Tenim una bona qualitat de disseny i, com no tenim la indústria suficient, es generen moltes idees, que es comuniquen, per exemple, a revistes, i aconseguim així tenir una bona cultura de disseny, però hem dimitit de la indústria”, sosté. En aquest sentit, indica que històricament relacionem els avenços a la indústria amb millores d’eficiència, com l’ús de la màquina de vapor, la producció en cadena o la robòtica, però no amb la capacitat de crear productes d’una manera diferent, cosa que ens permetria ser més resilients. “La professió de dissenyador és la cara més idíl·lica i coneguda, i la que tenim més desenvolupada. Per contra, la d’industrial la tenim totalment abandonada. I, sense capacitat industrial per llançar conceptes nous al mercat, els productes es queden en meres idees”, agrega.
És per això que l’associació ADI-FAD, que té com a missió estendre entre la societat la importància d’aquesta professió, ha llançat un manifest que reivindica les qualitats del disseny industrial que assenyala Plaja, amb motiu de la nova edició dels Premis ADI, que s’entregaran el pròxim 24 de novembre, en el marc de la Barcelona Design Week.
L’aposta dels Premis ADI
El president de l’associació de disseny industrial assegura que l’edició 2020 dels Premis ADI és “una de les millors dels últims anys”, amb una participació molt alta i un nivell molt bo de les candidatures. La 59 edició dels Premis incorpora dues categories no
ves: el Premi Trajectòria i el Premi ADI Reconeix, Emergència covid-19. Aquesta última vol premiar les iniciatives que han sorgit arran de la crisi del coronavirus i que han permès “crear per salvar vides”, amb el disseny de respiradors o mascaretes. És a dir, un “disseny d’emergència”, com explica Plaja. “Ja sabíem que el disseny salva vides. Però després d’analitzar totes les candidatures rebudes ens hem adonat que els dissenyadors també podem aportar solucions a molt curt termini”, afegeix.
Els Premis ADI, que tenen un caràcter biennal, comptaran també amb les seves categories tradicionals. Els Premis Delta, les Medalles Adi i els Premis ADI Cultura. Per a l’ADI-FAD, els Premis Delta representen el passat perquè es presenten productes que estan al mercat; els Premis ADI Cultura, el present, tenint en compte que analitzen l’articulació actual de les idees sobre el disseny, i les Medalles ADI, el futur, ja que reconeixen els talents més joves del sector que hi ha a les empreses.
