Durant molt de temps, els passejants es trobaven amb bastides i operaris a la Casa Pascual i Pons, situada a Passeig de Gràcia entre el carrer Casp i la Ronda de Sant Pere. L’edifici modernista, construït per Enric Sagnier Villavecchia entre els anys 1890-1891, s’ha estat sotmetent a una profunda restauració per adaptar-se als nous temps i recuperar la lluentor. Els treballs han trigat vuit anys a completar-se, arribant a la seva fi l’octubre de l’any passat. Catalana Occidente, propietària de l’immoble, ha invertit 40 milions d’euros en l’actuació, que ha servit per atreure a nous inquilins com Apple i Adidas.
L’estudi Espinet + Ubach ha estat l’encarregat de realitzar l’actualització, després que ja intervingués en la primera remodelació que es va fer, als anys vuitanta, juntament amb Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM Arquitectes). Aquesta primera intervenció va permetre realitzar millores com reforçar la seva part inferior, molt a prop de les vies del metro, que s’acostuma a sentir quan passa camí a Plaça Urquinaona.
“S’ha tornat a posar l’edifici en el seu moment i hem interpretat allò que havia desaparegut”, explica l’arquitecte Miquel Espinet, un dels júniors que va acompanyar a MBM Arquitectes fa 40 anys i ara fa broma amb haver-se convertit en sènior. L’actuació ha restaurat elements patrimonials de l’edifici neogòtic, com els seus vitralls, estucs i ceràmiques, i ha afegit nous elements com un pàrquing subterrani de cinc plantes. També s’ha adaptat als nous criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, aconseguint la certificació LEED Gold. “El vestit ja estava fet i només hem hagut de fer petites transformacions”, resumeix l’arquitecte.
A la segona restauració de la Casa Pascual i Pons, s’ha utilitzat el mètode Top&Down, que ha permès executar els fonaments de l’immoble i la seva part superior al mateix temps. “A l’estudi, no l’havíem fet servir mai i, a Espanya, deuen haver-hi pocs edificis fets així”, remarca Espinet. A més, la substitució de parets de càrrega per pilars metàl·lics ha suposat guanyar gairebé 7.000 metres quadrats de superfície.
En total, s’ha passat de sis plantes repartides en 12.772 metres quadrats a 12 plantes en 19.405 metres quadrats. Apple ha instal·lat unes oficines de 6.500 metres quadrats, quedant-se amb la majoria de l’espai i compartint-lo amb històrics de l’immoble com la Cambra de Comerç Francesa i l’agència de comunicació Maite Felices. En un dels baixos comercials, Adidas ha instal·lat una flagship, mudant-se de l’establiment que ocupava a la vorera de davant a Passeig de Gràcia. L’edifici disposa també de sales de reunions a la planta noble i espais comuns com una terrassa amb vistes a Plaça Catalunya que poden ser llogats per empreses externes.
Una història de més de 130 anys
La Casa Pascual i Pons la van encarregar dues famílies emparentades a finals del segle XIX, vivint en la primera planta i llogant la resta. Sagnier la va començar a edificar amb un Eixample incipient, amb pocs edificis repartits en solars distants, per la qual cosa, defensa Espinet, l’immoble de Passeig de Gràcia va servir per dibuixar els seus carrers i alinear-los. “A l’Eixample, no cal derrocar edificis sinó conservar-los. Cal mantenir l’alçada, netejar el que s’hagi fet malament i fer rehabilitacions integrals. Així, mantindrem la història de la ciutat”, defensa, posant en valor que hi ha poques capitals en el món amb una arquitectura d’aquesta època per preservar.
