Tenim una sèrie de frases, com més casposes, de la nostra meravellosa cultura popular, que parla dels perills d’una dona conduint. En recordo una que deia “dona al volant, perill constant”. Les típiques brometes de si t’aparquen el cotxe o si te’l compres elèctric perquè s’aparca sol. I tantes altres situacions incòmodes que hem viscut, aguantat i normalitzat en converses sobre motor, conducció i problemes o accidents de trànsit.
S’ha fet un cop de volant al guió, i ara segons un estudi de la DGT (Direcció General de Trànsit) el triple de víctimes d’accidents de trànsit són homes i l’estil de conducció “tranquil·la” associada a la dona és el que s’està premiant i valorant com a model a seguir i a copiar. És clar que els cotxes s’associen a temperaments, caràcter, estil de persona, de vida i de valors. Escollir un tot terreny, un descapotable, un híbrid o un SUV implica una sèrie d’associacions que la publicitat s’encarrega de connotar. I així, hem associat a la conducció agressiva, sorollosa, ràpida i, de vegades temerària, a l’home, que des d’allà vol demostrar la seva virilitat, la seva força, poder i sex-appeal. Des dels gestos de burla o crítica, fins a tocar el clàxon al mínim contratemps, cridar a un altre conductor o conductora, portar la música a tot drap o prémer l’accelerador per mostrar-ne el poder.
Mentre que a Espanya s’està promovent la conducció tranquil·la i empreses com TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) reserven el 40% de les noves places per conduir autobusos a les dones, a la veïna França s’ha llançat una campanya des de l’associació de les víctimes d’accidents amb l’eslògan “conduisez comme une femme” per reduir la quantitat d’accidents de trànsit i associar la conducció femenina a la “prudència” i directament a salvar vides.
Com a publicitària que sóc, no m’agrada perpetuar estereotips ni reforçar els tòpics, m’agrada trencar-los i qüestionar-los. En aquest cas preferiria pensar que és un estereotip que l’home és més agressiu i sorollós amb un motor entre les cames, però em temo que les estadístiques són aclaparadores.
Sí, és una campanya polèmica i segurament impopular, però aquests canvis de ruta en la presa de decisions són necessaris per canviar l’estatus quo i activar el fre de mà davant de situacions incíviques.
Així, enllaço aquestes dues campanyes amb una ponència meravellosa que la responsable d’urbanisme de la ciutat de Viena va donar aquest mes en el marc del GSW (Global Summit of Women) a Madrid, exposant el cas de la capital d’Àustria, com la primera ciutat feminista del món des del 1995 i com de crític és dissenyar ciutats amb mirada de gènere, els espais públics, la gestió de la contaminació acústica i lumínica i sobretot la seguretat, perquè les dones i les famílies vagin tranquil·les a qualsevol hora pels carrers. Si a més sumem a aquestes dades, que un 60% de cotxes els compren les dones (font: Ford, França) s’imposa una mirada feminista a la gestió de les ciutats, dels espais públics i dels transports.
Els dos valors associats a la conducció femenina són; tranquil·la i prudent, i jo afegiria també silenciosa. Si les dones no cridem, insultem, ni toquem el clàxon, ni premem l’accelerador perquè la testosterona no ens ho demana, podríem treballar en la hipòtesi que “el conductor no feminista és potencialment sorollós”. Per lògica, el conductor feminista seria més tranquil, prudent i silenciós.
Seguint amb aquesta hipòtesi podríem re-frasejar la dita popular i fer la versió S.XXI “dona al volant, la vida per davant”.
