Eclosió de ‘hubs’ a Barcelona

Repàs dels diferents nodes d'innovació que es volen impulsar a la capital catalana i la seva àrea metropolitana en el curt termini, amb el lideratge de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat o associacions com Barcelona Tech City

En els últims mesos, el concepte de hub s’ha posat de moda a Barcelona. Comptant amb el futur suport dels fons europeus, moltes administracions han volgut donar una empenta a nous hubs a la ciutat i la seva àrea metropolitana. A través d’aquests nodes d’innovació, es volen impulsar sectors com la salut, la mobilitat o les fintech i aconseguir que Barcelona consolidi la seva posició en el panorama internacional.

Per a la professora de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en indústries creatives i emprenedoria, Montserrat Pareja, el terme hub s’ha d’entendre com la confluència d’actors de diferents tipus, des d’empreses a administracions, al voltant d’un determinat eix temàtic, com la tecnologia, amb la voluntat de crear sinergies i impulsar la innovació gràcies al fet de posar-los tots junts.

“Estan de moda completament”, assenyala l’experta. Pareja creu que la proliferació actual de nodes s’explica en què impulsar-los permet donar-se a conèixer i posicionar-se internacionalment respecte a un sector en concret i, així, guanyar competitivitat. “Posi un hub a la seva vida i la seva ciutat deixarà de ser gris i poc atractiva per passar a ser una ciutat que està en el mapa”, sembla ser el mantra del moment.

A Barcelona, es busca desenvolupar aquests hubs des de fa temps —abans els hi haguéssim dit clústers—. El 22@ va ser el primer intent, volent crear nodes centrats en tecnologia, energia o disseny, però aquesta idea es va anar oblidant políticament, remarca Pareja. Anys després, un dels models de hubs que sí que ha acabat funcionant a la ciutat és el que ha ideat l’associació Barcelona Tech City, amb l’èxit del Pier 01 com una mostra del valor de posar sota un mateix sostre a múltiples agents.

Al 22@ es va començar a testejar la voluntat d’impulsar hubs o clústers, però la idea es va anar oblidant políticament. © Laura Guerrero

Els hubs de Barcelona Tech City

El recorregut dels hubs de Barcelona Tech City arrenca el 2016 amb la creació del Pier 01, un espai que havia de servir per acollir empreses emergents tecnològiques en diferents fases de desenvolupament i que en pocs mesos ja tenia ocupats els seus 10.000 metres quadrats de superfície. El seu èxit va animar als seus impulsors a replicar el model en altres edificis especialitzats en sectors, aspirant a configurar un campus urbà amb diferents Piers. El següent va arribar el 2019, amb el Pier 03, que s’ha acabat convertint en una extensió del Pier 01 després que la seva proposta de centrar-se en el sector blockchain no acabés de trobar el públic necessari.

Façana del Pier 01, ubicat al Palau de Mar.

El 2020, Barcelona Tech City ha anunciat el desenvolupament de tres nous edificis, amb la col·laboració de diferents administracions com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern central, i confiant que els fons europeus permetran accelerar la seva expansió. El futur Pier 05 estarà ubicat a la Borsa de Barcelona i es focalitzarà en les fintech, i hi haurà dos edificis més a Via Laietana, un a l’antiga seu del Departament de Polítiques Digitals, centrat en salut, i un a l’edifici de Correus, especialitzat en mobilitat urbana i logística.

Per al president de Barcelona Tech City, Miguel Vicente, nodes com el Pier 01 són pols d’atracció de talent i de generació i transmissió de coneixement. A més, són un lloc on exhibir-se davant dels inversors per a les empreses emergents. “Aquests quatre anys —des de la creació del Pier 01— han servit per demostrar l’impacte positiu que tenen en l’ecosistema”, subratlla.

Per al president de Barcelona Tech City, Miguel Vicente, hubs com el Pier 01 són pols d’atracció de talent i de generació i transmissió de coneixement

Més enllà de Barcelona Tech City

A Barcelona, el consistori crearà un hub per fomentar l’economia blava al renovat Port Olímpic, amb una superfície prevista de 7.500 metres quadrats i una inversió de 8,5 milions d’euros. “Ha de ser un pol d’innovació, generació d’activitat econòmica i d’ocupació de qualitat, al voltant de 200 nous llocs de treball, creixement econòmic amb atracció de nou talent i capacitat de fidelitzar el teixit empresarial actual i impulsar-ne de nou”, valora el primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni.

“L’economia blava que volem impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona promou el conjunt d’activitats econòmiques vinculades de manera majoritària amb l’àmbit marí que es porten a terme de manera compatible amb la conservació del bon estatus ambiental dels ecosistemes aquàtics i afavoreixen el desenvolupament social i econòmic sostenible allà on es porten a terme”, detalla Collboni. Un sector estratègic per a la ciutat que potenciarà la marca Barcelona i vol posicionar-la a escala europea, amb un impacte directe sobre districtes com els de Sant Martí i Ciutat Vella.

Reconstrucció digital del futur passeig del Port Olímpic.

Sant Adrià de Besòs també impulsarà un nou hub, centrat en el desenvolupament sostenible i la pau, i que s’ubicarà a l’edifici de les Tres Xemeneies. Serà un dels projectes que la Generalitat presentarà per optar als fons europeus i l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, recalca que el projecte incideix “de ple” en els objectius d’aquestes ajudes.

Per a Callau, el futur node de les Tres Xemeneies servirà per aportar riquesa a la zona, una de les que té més barris amb perill d’exclusió, i canviar el teixit industrial de l’entorn per potenciar-lo. L’alcalde afegeix que també ha de permetre canviar la formació professional dels joves de Sant Adrià, capacitant-los millor i generant noves oportunitats laborals.

Però no són els únics projectes de hubs que s’han activat recentment. Els fons europeus s’espera que es puguin utilitzar per crear a Catalunya una indústria de prototipatge i disseny de xips que sigui líder a Europa a deu anys vista aprofitant-se d’actius com el supercomputador MareNostrum, o per promoure un centre de referència en innovació audiovisual i producció de continguts digitals, que es vol situar entre Terrassa —ampliant el seu Parc Audiovisual— i L’Hospitalet de Llobregat, amb el suport dels respectius consistoris i la Generalitat. Les aliances institucionals també s’han estès a la capital catalana, amb l’impuls d’un hub d’art, ciència i tecnologia en Montjuïc, que es nodrirà dels nombrosos museus presents a la zona i dels esdeveniments tecnològics que acull Fira de Barcelona.

Panoràmica de Les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs.
Compartir
Publicado por
Cristina Martín Valbuena

Artículos recientes

  • Gaudeix de Barcelona

Els Llums de Sant Pau proposa un viatge per les tradicions nadalenques del món

L'experiència es renova enguany amb un recorregut immersiu que podrà visitar-se fins el 12 de…

21 de novembre de 2024
  • Good News Barcelona

Les empreses catalanes capten 1.540 milions dels fons Next Generation des de 2021

Prop de 600 projectes empresarials s'han beneficiat de les convocatòries, un 66% dels quals han…

21 de novembre de 2024
  • Creativitat

El Museu Picasso viatja a París a ritme de cancan

L'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914' vol posar cara a tots…

21 de novembre de 2024
  • Good News Barcelona

La multinacional Protime obre un ‘hub’ digital a Barcelona per a 250 empleats

La filial de SD Worx de registre i gestió d'horaris obrirà aquest ‘hub’ després d'haver…

20 de novembre de 2024
  • Good News Barcelona

Barcelona porta el Nadal als seus barris amb centenars de propostes

Un espectacle de dansa urbana i tecnologia de nou a Passeig de Gràcia marcarà l'inici…

20 de novembre de 2024
  • Gaudeix de Barcelona

Casa Seat celebra un Nadal dolç amb Jordi Roca

L'univers del reboster es barrejarà amb l'essència nadalenca del 28 de novembre al 5 de…

20 de novembre de 2024