Barcelona ha estat escenari —telemàtic, és clar— aquests últims dies de dues trobades sobre les perspectives econòmiques de 2021. El primer va estar organitzat pel Cercle d’Economia i va comptar amb la participació de la vicepresidenta tercera del Govern central, Nadia Calviño. El segon va anar a càrrec de l’associació Amics del País, en què tres experts de CaixaBank van donar la seva visió internacional, local i de mercat al respecte. Tots van coincidir a assenyalar que aquest serà un any de creixement després d’un 2020 en què l’economia mundial ha estat durament colpejada per la crisi del coronavirus.
Les perspectives són, doncs, optimistes, però depenen, això sí, d’una variable que fins avui comptava molt poc en les anàlisis de prospectiva econòmica. Es tracta de la vacuna que ens ha d’immunitzar. En això van coincidir la vicepresidenta i els tres experts de CaixaBank. Mai abans una vacuna havia estat mundialment decisiva en el marc d’una reactivació econòmica després d’una crisi. També és cert que mai abans una pandèmia havia tingut unes conseqüències globals com la de la covid-19. Potser el precedent va ser la grip espanyola de fa un segle, que va fer estralls entre els afectats, però no va tenir un efecte devastador global com aquesta.
Calviño va destacar la “proesa” que en un temps rècord hi hagi una vacuna eficaç contra el virus. De fet ja en tenim tres d’operatives, la de Pfizer, la de Moderna i la d’Astra Zeneca, i d’altres en camí. Només cal superar els obstacles en la producció i la distribució per aconseguir en els mesos vinents una massa suficient de la població mundial vacunada per neutralitzar el virus i que puguem recuperar la normalitat en les nostres vides. És cert que alguns països ja van molt més avançats que la resta, inclòs Espanya, però hem de confiar que és només qüestió de temps perquè ningú es quedi enrere.
Ahir mateix, Martin Wolf, un dels columnistes de referència del Financial Times, escrivia en el seu article setmanal que un dels grans reptes per aconseguir que l’economia es reactivi és tenir sota control un virus que no entén de fronteres. Per això, és imprescindible que els líders dels estats “alcin la mirada” més enllà dels seus propis països i actuïn globalment. El virus “no pot estar sota control a tot el món a menys que estigui sota control a tot el món”. Podria semblar una frase de bajanada, però no ho és. L’alternativa, assenyala, és “romandre dins les nostres presons nacionals indefinidament”.
Aquesta és una guerra global que encara no estem guanyant, finalitza Wolf a la seva columna. Definir i executar una estratègia global serà la proesa final en la lluita contra la pandèmia. En aquest sentit, els ponents de les dues trobades de Barcelona coincideixen que hi ha ja motius per pensar que s’està en el bon camí. El primer és que, a diferència de la crisi de l’any 2008, en què es van prioritzar les retallades i la contenció de la despesa, en aquesta ocasió les administracions públiques estan destinant diners a la inversió i al manteniment de la solvència i liquiditat del teixit productiu, que inclou ajudes directes a algunes activitats econòmiques i col·lectius professionals.
En aquest marc se situa també la proesa europea d’haver sabut actuar de manera conjunta en l’adquisició de vacunes. Que cada país de la Unió hagués procedit pel seu compte no hauria fet més que trencar la cohesió i eixamplar les desigualtats, un dels grans perills d’aquest procés de reactivació. Per això és imprescindible l’apuntada estratègia global i cobra gran importància la iniciativa de la Comissió Europea de posar a disposició dels estats membres el paquet més gran d’estímul social i econòmic mai finançat.
De moment, la previsió del Fons Monetari Internacional és d’un creixement per 2021 del 5,5%, i d’un 4,2% l’any 2022. No obstant això, com no es van cansar de recordar Calviño i els experts de CaixaBank, tot dependrà que es compleixin els plans d’administració de la vacuna.
Els economistes parlen d’una sortida de la recessió en forma de V, que consisteix en una forta caiguda i una ràpida recuperació. També hi ha sortides en forma d’U, amb una recuperació més lenta, i fins i tot de W, amb una doble caiguda després de la primera recuperació. És una manera de resumir amb lletres els escenaris de la crisi després del coronavirus. Per ara sembla que la sortida és en V, però sobretot de vacuna.
