Barcelona s’ha consolidat com a punt clau per a l’emprenedoria. La ciutat compta amb més de 2.100 startups i amb 280 scaleups: aquelles empreses emergents que han pujat de nivell, ja han provat el seu model de negoci i creixen ràpidament. “Fa 10 anys, Barcelona no estava en el mapa, i ara Barcelona està en el mapa de les scaleups”, ha reivindicat la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa.
En aquesta última dècada, el panorama emprenedor ha evolucionat fins a consolidar-se com a un actiu a la ciutat, que ha vist emergir startups i convertir-se en scaleups que fixen com a prioritat créixer i llançar-se al mercat internacional. En concret, són aquelles startups que creixen a un ritme accelerat i sostingut, amb facturació d’entorn del milió d’euros i amb increments del 20% anual durant tres anys.
De la mateixa manera que les startups troben a Barcelona factors necessaris per a la seva eclosió, les scaleups veuen la ciutat com un escenari en el qual potenciar la seva expansió, però no sense reptes pendents de resoldre. Entre ells, destaquen dos: l’accés al finançament, i la burocràcia, segons l’informe Barcelona Global Scaleup Monitor, elaborat per Barcelona Global en col·laboració amb CaixaBank a través de DayOne.
L’informe, que es publica de manera biennal i amb metodologia d’IESE, situa a les scaleups barcelonines en un bon moment: el 94% d’elles preveu contractar nous treballadors en el proper any i mig, i un 22% d’elles creu que contractarà més de 30 persones en aquest període.
Aquestes contractacions van enllaçades amb un altre dels reptes que afronta la ciutat, i que està resolent gradualment: l’accés al talent. Així com el 2021 el 34% de les scaleups va apuntar que trobar a professionals qualificats representava un problema, ara la xifra s’ha reduït fins al 25%. A més, el 41% de les empreses va assegurar que el 2024 va poder trobar els professionals digitals que requeria, enfront del 22% de 2021. No obstant això, les scaleup assenyalen com a repte la retenció del talent, a causa de la competència de hubs globals i pels salaris més competitius d’altres ciutats europees, com detalla l’informe, elaborat amb enquestes i entrevistes a 66 empreses de l’ecosistema emprenedor barceloní.
“El talent, més que un problema, és un repte”, i la ciutat ja li està donant resposta, com ha defensat Conesa, que ha presentat l’informe amb la directora de CaixaBank DayOne, Gemma Beltrán, i al managing partner i cofundador d’Asabys Partners, Josep Lluís Sanfeliu. De fet, així com accedir al talent s’identificava com a un obstacle fa dos anys, ara se situa com el segon element que més valoren els emprenedors de la capital catalana, en un 31% dels casos, per darrere de la qualitat de la vida personal que ofereix la ciutat (41%). També aprecien especialment el dinamisme de l’ecosistema emprenedor (25%) i els costos d’impulsar una empresa a la ciutat (22%). “Els costos són un avantatge en aquest moment, encara que no per als treballadors”, ha ressaltat Conesa, ja que implica salaris més baixos: “Si consolidem més i millor aquest ecosistema, també s’obrirà l’oportunitat d’aixecar aquests salaris”, la qual cosa al seu torn permetrà retenir millor el talent a la ciutat.
Les raons per les quals ha millorat aquest accés al talent porten també a professionals a triar Barcelona per emprendre. La qualitat de vida de la ciutat és la raó principal per fer-ho en el 22% dels casos, mentre que la capacitat d’atreure talent internacional ho és per al 12%. No obstant això, la principal raó està al marge de l’ecosistema i de les seves capacitats: el 53% dels quals emprenen a Barcelona ho fan per motius familiars o personals. En global, aquests emprenedors tenen de mitjana entre 38 i 40 anys, i només el 10% són dones.
Un altre dels reptes per al sector és la necessitat de “potenciar la transferència de coneixement del món universitari a l’empresa”, segons Conesa, ja que només el 12% de les empreses emergents neixen vinculades a universitats, mentre que el 76% són independents. A més, un altre 4% sorgeix d’instituts hospitalaris de recerca, i el 2% neix d’incubadores de projectes, igual que un altre 2% que emergeix a parcs científics.
Així com aquests reptes es van abordant de manera progressiva, els emprenedors identifiquen dos grans stoppers per escalar els seus projectes des de Barcelona: el finançament i la burocràcia. De fet, el 41% dels responsables de les scaleups identifiquen les dificultats per accedir a finançament com un obstacle, i el 33% assenyala a les complexitats de la normativa, mentre que les qüestions vinculades a la fiscalitat han baixat posicions respecte a informes anteriors.
Davant aquestes traves que dificulten i alenteixen el creixement de startups, Conesa ha apostat per promoure programes público-privats o un fons conjunt d’inversió per facilitar el finançament sobretot en etapes inicials. De fet, ha situat com un dels reptes de l’Institut Català de Finances (ICF) i de l’agència Acció “estructurar vehicles de finançament público-privats que puguin assumir més risc”. Aquesta és una possibilitat que Barcelona Global ja ha traslladat al Govern, igual que la seva aposta d’estructurar un clúster financer que faciliti aquest accés al finançament, “però ha d’anar acompanyat per l’administració pública”.
“El finançament hauria de tenir una embranzida més directa des de l’àmbit públic”, ha defensat el partner d’Asabys. “Europa es quedarà enrere si només anem amb el capital privat; tenim el capital privat soterrat en immobles i productes de finançament clàssics, i els recursos no arribaran als emprenedors si el capital privat no es desperta i si el capital públic no és capaç d’arribar a les empreses”, ha advertit Sanfeliu. I és que Barcelona no està sola en aquesta situació, sinó que s’està donant a Europa i més enllà, com ha recordat Montse Puig, responsable del programa de Barcelona Global per atreure inversions internacionals, Barcelona and Partners. “La falta d’inversió de venture capital és un assumpte mundial; no és que les startups de Barcelona no puguin captar capital, sinó que es tracta d’una qüestió de context internacional”.
Tot i aquestes dificultats, el 20% de les scaleups que operen des de Barcelona xifra en més de 20 milions la suma de la inversió obtinguda pel seu projecte. A més, el 63% d’elles preveu obrir noves rondes d’inversió en els pròxims 18 mesos, fet que reflecteix la confiança de les empreses en els seus projectes i en la seva rendibilitat”, com ha destacat Conesa.
Aquesta inversió pot arribar des de múltiples actors, com business angels i fons de capital de risc locals i internacionals, però també d’entitats bancàries, del sector públic i fins i tot de l’entorn de l’emprenedor. En aquest context, Beltrán ha posat el focus en la necessitat que tots ells conflueixin i es comprenguin: “Hem de parlar entre nosaltres. Els diferents actors del finançament hem de parlar i estructurar un sistema de finançament amb respostes per als diferents models de negoci, que tenen temps de maduració i necessitats molt diverses”.
