L’ecosistema de ‘hubs’ consolida Barcelona com un referent europeu en innovació tecnològica

Si la inversió nacional i estrangera a Barcelona estava vivint un dels seus millors moments just abans de la pandèmia, la crisi generada per la Covid-19 no ha fet més que consolidar-la. Malgrat el terratrèmol que ha patit l’activitat econòmica i, en conseqüència, el mercat laboral en els últims mesos, sembla que la recuperació es va consolidant poc a poc i que la inversió no deixa de créixer, especialment la que té un origen internacional.

Segons el recent informe publicat per dealroom.co el passat mes d’octubre, Barcelona es troba en vuitena posició a Europa com a hub d’startups més gran, amb una valoració total que supera els 19.000 milions d’euros. A més, acumula més de 46.000 milions d’euros en inversions destinades als hubs de tech des de 2015, i compta amb nou dels 20 potencials unicorns que hi ha actualment a Espanya (que es troba en cinquè lloc en el rànquing europeu). Com a cirereta del pastís, la capital catalana compta amb tres de les quatre companyies tech espanyoles més valuoses (Glovo, Wallbox i Letgo), amb un valor total que supera els 4.800 milions d’euros.

Unes dades molt positives que es confirmen amb els anuncis de Festo, The Knot Worldwide i Essity de la instal·lació a Barcelona dels seus centres tecnològics, que sumats als d’empreses com Nestlé, Grifols o Microsoft certifiquen una tendència a l’alça, que s’ha vist catapultada per la notícia del llançament  d’un nou hub mundial digital per part de Pepisco. El concepte de hub, que podria traduir-se com el d’un centre logístic, d’intercanvi o punt de connexió entre diversos actors, s’ha apoderat de la capital catalana com a base d’operacions, i a les multinacionals no els ha semblat gens malament la proposta. Tampoc a l’Ajuntament de Barcelona, que actualment preveu invertir una xifra pròxima als 700 milions d’euros en promoció econòmica, durant el període 2020-2023.

I és que l’administració municipal ha decidit impulsar la creació de diversos centres d’innovació de referència a Europa, entre els quals es troba el nou hub Sportech que s’acabarà de construir a Montjuïc al llarg dels pròxims dos anys o el 22@ Nord, que sumarà més de 100.000 nous metres quadrats d’oficines abans de finals d’any. “Barcelona i Catalunya compten amb la segona millor estratègia d’Europa per a captar inversions d’àmbit tecnològic, amb excel·lents perspectives per a rebre inversions en innovació, tecnologia i startups”, indica Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

Un dels projectes que més s’han posat en valor des del consistori és el de Barcelona Accelera, que busca donar impuls a programes innovadors a través de capital privat. “Busquem invertir en fons privats de capital per a accelerar el creixement de projectes emprenedors i startups diferenciades amb l’objectiu d’establir la tecnologia com un dels eixos vertebradors de la ciutat”, conclou Collboni.

Barcelona es troba en vuitena posició a Europa com a hub d’startups, amb un valor de 19.000 milions

Segons el rànquing Top Tech Cities of the Future, de la prestigiosa fDi Magazine, Barcelona se situa en la vuitena posició entre les ciutats europees tecnològiques del futur. Tech Barcelona (que inclou el Pier01, un dels cinc centres més innovadors del món segons la revista Forbes), la Mobile World Capital, For Years For Now o el DFactory BCN, entre d’altres, són alguns dels espais tecnològics amb major recorregut que han aconseguit madurar i consolidar-se com a referents europeus en els últims anys. “L’ecosistema tecnològic ha madurat molt en els últims anys, m’atreviria a dir, 20 anys. Barcelona s’ha consolidat entre les cinc primeres ciutats emprenedores a nivell europeu”, puntualitza Miguel Vicente, president de Tech Barcelona. Vicente destaca que una clara senyal d’això és que la liquiditat ha augmentat enguany en més d’un 40% pel que fa als fons de capital risc, “una tendència que, de seguir així, podria contribuir a l’objectiu que en sis o set anys el sector tecnològic representi més del 25% del nostre PIB”.

“Fa uns anys podies pensar que l’economia digital era un sector molt concret, però a mesura que això es vagi desenvolupant deixarà d’haver-hi hubs específics i es donarà pas a sectors molt més transversals”, puntualitza Fèlix Ortega, director general de Barcelona Activa. Un dels fets que demostren aquesta maduresa és la celebració, a la fi del passat mes de setembre, de Wayra Investors Day, en el Recinte Modernista de Sant Pau. Es tracta d’un esdeveniment de networking liderat pel hub tecnològic de Telefónica, amb l’objectiu de presentar les startups en les quals ja ha invertit l’empresa a través del fons Telefónica Open Innovation i posar-les en contacte amb inversors de caràcter internacional. En total, a l’esdeveniment celebrat enguany hi van acudir més de 100 inversors de tot el món, “tota una fita per a aconseguir més scale-ups (startups consolidades que busquen escalar el model a nivell internacional) que saltin al mercat europeu”, explica la responsable de Wayra a Barcelona, Marta Antúnez.

El sector health tech, a l’alça

El sector de la tecnologia de la salut és una de les puntes de llança de la creixent importància de la capital catalana al continent europeu. Segons l’Informe de la BioRegió 2020, publicat per Biocat i CataloniaBio&HealthTech, durant l’any passat les startup de salut catalanes van aconseguir sumar 226 milions d’euros d’inversió, la xifra més alta de la història i el doble dels recursos de fa dos anys.

“Barcelona ho té tot per continuar creixent en el sector health tech: un teixit empresarial potent, talent tecnològic i hospitals de referència a Europa”, explica Ricard Castellet, director digital de Gebro Pharma, un laboratori farmacèutic d’origen austríac amb una important delegació a la capital catalana. Un dels centres més importants de desenvolupament en matèria de salut és el Barcelona Health Hub (BHH), situat al Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d’un centre d’innovació capdavanter que promou la innovació en digital health i connecta empreses i startups del sector amb inversors i organitzacions de salut. El passat 9 de novembre, a més, el BHH va celebrar al BIZ Barcelona la primera edició dels premis Barcelona Deep Tech Node, amb Hello Tomorrow, una acceleradora parisenca de gran prestigi especialitzada en tecnologia de gran impacte.

Les startup de salut catalanes van aconseguir sumar 226 milions d’euros d’inversió el 2020

La inversió, que va dirigida principalment a projectes de realitat virtual, intel·ligència artificial, impressió 3D i Big Data, té una part molt important de participació internacional. Segons l’informe, el finançament principal prové de capital risc, que va acumular 140 milions d’euros el curs passat. El 62,2% d’aquesta quantitat prové d’inversors estrangers, que s’han multiplicat per cinc des de 2015, passant dels 14 de llavors als 73 del 2020.

El sector de la salut representa, en xifres generals, un 7,3% del PIB de la regió catalana i està integrat per més de 1.200 empreses que donen treball a aproximadament 230.000 persones. D’aquestes, 55.440 persones es dediquen a la indústria mèdica i el desenvolupament tecnològic de l’àmbit de la salut, reportant uns beneficis l’any 2018 de fins als 19.767 milions d’euros. D’entre tots els subsectors de la indústria, el més destacat va ser el farmacèutic, que va encapçalar la llista l’any passat amb uns beneficis que superen els 9.158 milions d’euros, seguit del biotecnològic, 4.098 milions d’euros, i el de tecnologia mèdica, 3.109 milions d’euros més. La divisió de salut digital va acumular la xifra de 119 milions d’euros.

El deep tech, l’última revolució

Una de les últimes novetats dins el panorama tecnològic ha estat la irrupció del famós deep tech. Encara que el nom pugui sonar lleugerament estrany i confús, es tracta senzillament d’aquell subsector de l’àmbit tecnològic que es dedica a proporcionar solucions i canvis revolucionaris, especialment a indústries tradicionals. A través de la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia i el Big Data, les empreses deep tech aconsegueixen canvis mitjançant una tecnologia que no pot ser substituïda fàcilment i que té beneficis significatius a mitjà i llarg termini. “A diferència de les startup que han anat apareixent els últims anys, aquest sector garanteix solucions reals a problemes globals mitjançant una patent i un projecte realment sòlids”, argumenta Oscar Salas, director de The Collider, el programa d’innovació de Mobile World Capital especialitzat en deep tech.

La intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia i el Big Data, claus en les deep tech

Malgrat les bones xifres d’inversió que s’estan registrant enguany que, segons l’informe de dealroom.co, en el primer semestre de 2021 a Espanya es va aconseguir la xifra de 1.900 milions d’euros d’inversió en startups (en el primer semestre de 2019 van ser 700 milions d’euros d’inversió i en el conjunt de 2020 uns altres 1.100 milions d’euros), Oscar Salas alerta de la falta de conversió en valor de mercat. “A Europa, les startup de deep tech tenen un valor mitjà a curt termini que multiplica per cinc el de les nostres, i amb els Estats Units la diferència és encara més gran”, conclou Salas, qui argumenta que “encara ens queda molt camí per recórrer però tenim tots els ingredients per acabar convertint-nos en una referència mundial”.

La formació, el talent

Barcelona també destaca com un dels centres formatius en posicions digitals més potents d’Europa. El campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, per exemple, destaca per ser un dels millors centres d’innovació científic-tecnològica en l’àmbit acadèmic, a més del nou campus de programació 42 Barcelona, del Parc Tecnològic, ubicat a Nou Barris. “Segons dades extretes de l‘Informe Anual del Sector TIC i dels Continguts a Espanya, la demanda de perfils digitals ha augmentat gairebé un 40% interanual a la ciutat i el 72% d’aquests llocs són de contractació indefinida”, afirma Álvaro Ortin, conseller delegat de la consultora digital Enzyme Advising Group.

L’impuls que pot donar el Barcelona Sports Tech al Palau d’Esports de Montjuïc, els plans de Tech Barcelona per inaugurar un nou hub fintech a la Borsa de Barcelona o el recent anunci de la instal·lació del primer hub de computació quàntica del sud d’Europa finançat per la Unió Europea demostren que les àrees d’innovació que creixen en la capital catalana abasten parcel·les molt diferents entre sí, però amb un denominador comú: convertir Barcelona en un referent mundial en el sector tech.