“He pogut esquivar la mort en diverses ocasions. Dues per malaltia i una altra quan vaig escapar d’un atemptat. Els anys que vaig passar com a membre del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil em van fer endinsar en la part més dura de la delinqüència i el terrorisme. Els atemptats com el de Saragossa i Hipercor deixen una empremta molt gran. I els trenta anys vivint com a detectiu les penúries dels ciutadans que em contractaven perquè els resolgués les seves angoixes han omplert la meva vida. Necessito explicar tot això”. Després de delectar-se amb un plat combinat a base d’ous ferrats amb hamburguesa i patates, l’escriptor i activista literari Vicente Corachán demana un cafè exprés a peu de barra mentre es deixa sorprendre per les notícies i els sons que, des de la ràdio, omplen l’espai del Bar.
Experimentat en els grups especials de Delinqüència Organitzada i Antiterrorisme de la Guàrdia Civil, el Vicente va obrir a principis dels 90 la seva agència de detectius privats, formant-se en diverses àrees d’especialització com ara criminalística o perícia cal·ligràfica i documentoscòpia. Redactar informes, donar forma a fets i històries a través de paraules i de l’observació, el va empènyer a poc a poc cap a una riba insospitada: la d’escriure relats basats en tot el que ha viscut. Així, el 2011 debutava amb la seva novel·la Un cadáver para un detective, amb la que rebia el premi del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya. Aquell primer pas es va tornar en un impuls imparable.
Després de diverses obres en solitari i col·lectives que s’han anat sumant en aquest temps, el parroquià presenta aquests dies el seu últim llibre, Qué harías tú (Vencejo): una història d’amistats indestructibles, lleialtat, baixos fons i secrets que s’arrosseguen fins a la tomba, ambientada a Sant Boi, la localitat on l’autor —collita de 1959— resideix.
Al marge de la presentació de la nova novel·la, Corachán assegura estar treballant en una nova obra amb la idea “de tancar una trilogia centrada en una història en la qual busco, entre altres coses, posar el focus en les deficiències que al nostre país tenim en termes de suport del sector policial i judicial cap a les persones més vulnerables”.
Activisme literari d’alta intensitat al Baix Lobregat
Orgullós “de tot el que he arribat a aprendre en molts sentits, del que he pogut ajudar en la resolució d’algunes situacions molt penoses i que la meva professionalitat hagi servit per a resoldre molts assumptes”, en Vicente no pot evitar somriure sota la seva barbeta davant la seva actual situació: “ara em dedico a escriure amb major intensitat. Fins ara la feina com a detectiu se’m menjava el temps, però he après a delegar i soc jo qui té control sobre el meu calendari segons els meus criteris. Ha arribat l’hora de poder ficcionar tot allò que he viscut durant els més de quaranta anys de la meva vida professional!”, afirma.
Experiències que no només transmet a través de relats, novel·les —o fins i tot un llibre, ¿Estoy llamando a un detective?, basat en les seves anècdotes viscudes en primera persona—, sinó a través d’iniciatives que vigoritzen l’entorn literari d’aquest Baix Llobregat que ha estat el seu escenari vital. És el cas de les associacions literàries Autor@s de Cornellà i Lletraferits de Sant Boi o la col·laboració amb certàmens com Esparreguera Negra, Collbató Negre o Sang Boi, abans de llançar-se a crear els seus propis festivals dedicats a la novel·la criminal i policíaca: Cornellà Negre el 2018 i, des de 2022 i després del parèntesi de la Covid, Sant Boi Negre que l’any que ve celebrarà la seva tercera edició.
Assessor per a la sèrie Detectiu de Canal 33, li queda temps per a armar divertides gimcanes d’assassinats a casals, biblioteques i llibreries, en les que el públic ha d’esbrinar qui és l’assassí. També participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives a ETV-Llobregat, Ràdio Televisió Gavá o Ràdio Sant Boi, compartint la seva àmplia experiència i coneixement en matèria criminal, detectivesca i literària.
La ciutat de l’egoisme
Pel seu recorregut vital i professional, la visió que el parroquià té de Barcelona està singularment lligada a un criteri de servei i ajuda: “és la meva vida, on he deixat milers d’hores tractant de servir al ciutadà”.
I un aspecte que se li ha quedat dins, com una pedra a la sabata, és “el fet que la gent d’aquí viu com si només estiguessin ells al món. No som capaços d’ajudar-nos quan veiem un problema que afecta d’altres persones. Ser una ciutat cosmopolita, segurament porta a tot això. Però em fa por que les institucions tampoc fan res per a evitar-ho. Al contrari!”, exclama liquidant el seu cafè d’un glop.
Precisament, a través de la seva obra l’escriptor busca posar el focus en aquest aspecte: “la falta de respecte cap als altres, l’egoisme que s’ha instal·lat a la nostra societat, les deficiències socials… Als meus llibres tracto de denunciar-ho tot això”. I, després d’aquestes paraules, es queda abstret en un silenci reflexiu, de qui té moltes coses a dir perquè les ha viscut, les ha sofert. A vegades, ha contribuït a solucionar-les, a resoldre-les. Des d’informes pericials fins a la lluita contra el terrorisme. Tantíssim que explicar sobre aquesta cara menys amable d’allò que som i que ell tan bé coneix.
— T’has quedat immers en un sobtat silenci!
Vicente Corachán torna a esgrimir un somriure franc sota la seva blanca perilla i, disposat a seguir amb la sobretaula a peu de barra, demana el verí adequat:
— Posa’m un gintónic, que em ve de gust.
— Entesos! Això millora per moments!
