Des de l’any 1914, temperatura, vent, pluja, núvols, llamps i trons, calitja, hores de sol, tornados i mànegues succeïts a Barcelona no han passat mai desapercebuts. Tot el que ha intervingut en l’estat de l’atmosfera en aquest racó del Planeta ha estat mesurat, enregistrat, fotografiat i anotat personalment per meteoròlegs des del cim d’un turó veí a la muntanya del Tibidabo, on hi ha l’Observatori Fabra. Inaugurat l‘any 1904 pel rei Alfons XIII, és propietat de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (RACAB), que té la seva seu a les Rambles i 250 anys d’història.
A 415 metres sobre el nivell del mar, especialistes en meteorologia han recollit, de manera ininterrompuda durant més de 100 anys, dades que serveixen per estudiar el clima i avaluar si canvia o no. Són dades molt bones per a l’estudi del canvi climàtic perquè han estat preses diàriament, en tres moments diferents de cadascun dels 365 dies de l’any: a les 7, a les 13 i a les 18 hores. “Ni durant la guerra civil es va aturar aquesta activitat”, precisa l’Alfons Puertas, un dels meteoròlegs que actualment treballa a l’Observatori Fabra fent aquesta minuciosa tasca de recollida de dades. “Això, climàticament parlant, interessa molt perquè, des del 1914 fins avui, representa una sèrie molt llarga d’informació que, a Catalunya, només l’observatori de l’Ebre també ha reunit”, diu Puertas.
“A Espanya, només tres o quatre, entre ells un a Madrid i un a Cadis, i a tota Europa, una dotzena, són els observatoris que compten amb sèries tan llargues de dades que, per a l’estudi del clima són les que més es valoren”, afegeix el meteoròleg. “I la nostra singularitat –puntualitza- és que són dades no només instrumentals, sinó també personals, informació fruit de l’observació individual cada dia de l’any”.
Tot el que ell i els seus companys veuen i mesuren des de l’Observatori Fabra ho envien al Servei Meteorològic de Catalunya, i a l’Agencia Estatal de Meteorología, des d’on ho fan arribar a l’Organització Meteorològica Mundial.
En realitat, a l’Observatori Fabra es recullen dades des del 1904, quan va ser inaugurat, però la sèrie ininterrompuda es compta a partir del 1914, que va ser quan Eduard Fontseré, meteoròleg, astrònom i sismòleg, fundador i director del Servei Meteorològic de Catalunya, va baixar al jardí instruments mesuradors —que anteriorment eren situats en un lloc més elevat— per complir amb la normativa internacional.
Entre els diferents instruments, a part del pluviòmetre, el termòmetre, l’evaporímetre i el penell i l’anemòmetre (per mesurar direcció i velocitat del vent, respectivament), hi ha un heliògraf, una bola de vidre que és una lupa, al davant de la qual es col·loca cada dia un cartró, de manera que allà on incideix el sol, el cartró es crema. I així és com es mesuren quantes hores de sol hi ha cada dia. Quatre persones componen l’equip de meteoròlegs que cobreix les observacions des de l’observatori tots els dies de l’any, sense excepció de cap festa. “La nostra finalitat no és la previsió meteorològica, sinó fer observació. Som els notaris que certifiquem el temps que ha fet”, aclareix Alfons Puertas.
Amb els registres fets a Barcelona, explica, “la principal conclusió de la nostra sèrie és que la temperatura, claríssimament, està pujant. Des del 2014, ho ha fet gairebé dos graus”. El passat dia de Nadal, Puertas va explicar en un tuit que l’Observatori Fabra havia batut per segona jornada consecutiva el seu rècord de temperatura màxima al desembre. L’observador va reportar un valor de 22,1 °C , superant el rècord que s’havia registrat el dia anterior, de 21,7 °C. Segons Puertas, és el valor més alt des de l’inici de la sèrie, el 1914. L’anterior màxim en un mes de desembre havia sigut de 20,6 °C, l’any 2015.
2022, un any meteorològic de rècords de calor
Aquesta mateixa setmana, l’Observatori Fabra ha fet balanç del conjunt de 2022, un any en què s’ha batut el rècord de temperatura mitjana anual. Mai fins ara la temperatura registrada durant tot un any a Barcelona s’havia situat en els 18,1 °C, per sobre dels 16,8 °C de 2020. L’any passat també va ser un any extrem en nits tropicals, ja que mai s’havien comptabilitzat 76 nits on la temperatura no va baixar dels 20 °C. L’exercici també passarà a la història meteorològica pel rècord de dies de calor, amb 73 dies amb temperatures màximes de més de 30 °C.
Alfons Puertas: “La nostra finalitat no és la previsió meteorològica, sinó fer observació. Som els notaris que certifiquem el temps que ha fet”
La feina dels meteoròlegs al cim barceloní és feina de formigueta. Tenen moltes rutines de treball que els fan estar en els espais exteriors, a les terrasses o als jardins de l’observatori. Matins i tardes observant el cel i l’horitzó els porta a fixar-se en molts detalls. La presència de l’arc de Sant Martí, la irrupció de trons, si hi ha tempesta sobre el mar i el tipus i quantitat de núvols que es veuen des del cim de l’observatori ho contempla i anota cada meteoròleg al seu torn. Alfons Puertas, juntament amb Javier Martín-Vide, és autor de l’Atles de Núvols de l’Observatori Fabra, una col·lecció fantàstica de fotografies que mostren el gran espectacle que és el nostre cel en certs dies i moments de l’any. El de Barcelona és el primer observatori que publica un treball fotogràfic així, amb totes les imatges fetes des de el mateix lloc. El treball, que és una meravella per als ulls, va merèixer el Premi Serra d’Or.
Tornados i mànegues
Una altra curiositat que ens comenta l’Alfons sobre els fenòmens meteorològics viscuts des del cim barcelonès és que cada any veuen tornados i mànegues (tornado sobre el mar). De vegades la mateixa pluja no els ho deixa veure, però hi poden ser, perquè sempre en veuen.
Una altra cosa que veuen des de la terrassa de l’observatori és l’illa de Mallorca. No és cap mite –recalca el meteoròleg-, “uns 30 cops a l’any, sobretot a la tardor, a l’hivern i a principis de la primavera, i a l’albada, quan comença a clarejar el dia, veiem la serra de Tramuntana, que són les muntanyes més altres de l’illa”. També el Pirineu nevat, el Puigmal i el Montseny es poden veure en dies clars.
I, en paral·lel a les hores i hores acumulades d’observació a vista d’ull, a l’Observatori Fabra es van enregistrant contínuament, durant les 24 hores de cada dia, tots els sismes que s’arriben a sentir a Barcelona. “Hi ha uns 400 terratrèmols a l’any a Barcelona, que és la realitat sísmica de molts llocs. Són molt petits. Aquests, en concret, venen del Pirineu i irradien cap aquí”.
L’activitat meteorològica i sísmica de l’observatori completen, en realitat, la tasca per la qual és més conegut, i es continua donant a conèixer al públic aquest edifici on hi ha dos telescopis, dues joies perfectament conservades. Un de més gran, de l’any 1903, amb tecnologia del segle XIX, però construït al segle XX i encara avui està en funcionament. “S’usa per mirar la lluna i els planetes, però a nivell divulgatiu”, concreta l’Alfons Puertas. L’altre és una peça de museu que no es fa servir.
A través de l’empresa dinamitzadora cultural Sternalia, es poden reservar visites nocturnes guiades i, de juny a octubre, participar en els Sopars amb estrelles, que combinen la divulgació científica amb un sopar a l’exterior de l’observatori, amb unes privilegiades vistes de nit sobre la ciutat de Barcelona. En la visita guiada a l’observatori es va repassant la seva història i activitats, i s’entra a diferents sales, com la d’actes, que conserva el mobiliari original. Avui es fa servir encara per a les reunions de la junta directiva de l’acadèmia.
Amb l’augment de l’activitat i la vida a la ciutat de Barcelona, la contaminació lumínica va anar complicant l’observació dels astres a nivell professional, de manera que fa 15 anys es va acabar construint un nou observatori, a la serra del Montsec, dins la comarca lleidatana de la Noguera, al prepirineu, que és gestionat des de Barcelona i també propietat de la RACAB.
Programa europeu
L’especialitat astronòmica pròpia de l’Observatori Fabra actualment és el seguiment i vigilància d’asteroides i cometes, i no l’astrofísica de l’univers. Es localitzen roques que orbiten al voltant del sol molt més nombroses i petites que els planetes. La secció d’astronomia, dirigida inicialment per l’il·lustre astrònom Josep Comas i Solà, tradicionalment ha treballat en petits cossos del sistema solar, com ara asteroides i cometes. En aquest temps s’han descobert 12 asteroides i 2 cometes, un d’aquests darrers, periòdic.
Des del 2010 es treballa molt intensament en el camp de les escombraries espacials (deixalles en òrbita terrestre d’origen humà) amb el Telescopi Fabra-ROA Montsec (TFRM) situat a l’Observatori del Montsec. Concretament, des del 2016, participen molt activament en el programa espacial de la Unió Europea anomenat Space Survelliance and Tracking (SST-UE), establert per decisió del Parlament europeu, l’any 2014. La missió de l’Observatori Fabra amb el TFRM és la detecció i catalogació de les escombraries espacials, principalment a la zona Geoestacionària, obtenint posicions astronòmiques de precisió per poder calcular l’òrbita dels objectes i prevenir possibles col·lisions.
Tota la informació sobre el seguiment d’asteroides s’envia al Minor Planet Center, que és l’organisme internacional dirigit per la Unió Astronòmica Internacional que centralitza totes les dades. Els propis astrònoms acudeixen a l’observatori quan saben que un asteroide es pot atansar més del normal a la terra i des de cada centre planegen el seguiment. Però pràcticament tota la part astronòmica es fa des del Montsec.
Els responsables de les deixalles espacials som els humans, perquè són restes de satèl·lits antics que es van llençar a l’espai fa molts anys. I, tot i que ja no es fan servir, encara volten a l’exterior de la terra.
Origen de l’Observatori Fabra
L’observació astronòmica va ser la raó impulsora de la creació de l’edifici de l’Observatori per part de la RACAB. Per a l’èxit del projecte una dona va tenir un paper clau. Dolors Puig era l’esposa de Camil Fabra, l’amo de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats, que era al barri de Sant Andreu de Barcelona. Els fills van donar nom al passeig de Fabra i Puig. A la Dolors li agradava l’astronomia i sembla ser que va ser ella qui va suggerir al seu home que fes el donatiu testamental que va permetre portar a terme el propòsit que la RACAB tenia previst construir al Tibidabo. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte José Domènech i Estapé, autor també de la Facultat de Medicina de la UB, a l’Hospital Clínic, l’antiga seu de Gas Natural al Portal de l’Àngel i la Presó Model.
Assessorat per José Comas, l’arquitecte va haver de dissenyar un pilar amb els seus propis fonaments ubicat al centre de l’edifici que sosté el telescopi, perquè així aquest no toca l’edifici i evita que les passes de qualsevol persona el facin tremolar. Una cúpula protegeix el telescopi del vent i s’obre fins a un metre per permetre l’observació del cel. El telescopi porta, a més, una càmera fotogràfica incorporada.
Vida familiar en un entorn científic
L’any 1903, quan l’observatori es va inaugurar, es va contractar una família perquè fessin de masovers. Vivien a l’observatori i s’encarregaven del manteniment de l’edifici i dels camps al voltant, on tenien horts, gallines, conills i cabres. Eren el Gabriel Campo i la Juliana Cunchillos, i els seus fills, el Gabriel i el Santiago. El fill gran va formar part posteriorment de la secció meteorològica de l’observatori, mentre que el petit continuaria com a masover, i també la seva filla, la Maria. La quarta generació ja no es va vincular a les tasques de l’observatori. Des d’aleshores, després d’una vuitantena d’anys de néixer i morir familiars Campo, ja no hi viu ningú a l’edifici i les estances que havien estat la seva vivenda són ara despatxos.
