El primer museu públic construït a Catalunya reobre portes de manera oficial. El Centre Martorell d’Exposicions del Parc de la Ciutadella ha acollit la seva inauguració formal, un acte amb autoritats i representants de la futura comunitat de la Ciutadella del Coneixement. L’esdeveniment s’ha fet esperar fins que l’accés principal ha lluït sense bastides, i ha estat la culminació d’unes obres iniciades el 2021 i que ja van avançar el seu final quan el centre es va obrir al desembre als visitants.
Amb la seva obertura, el centre expositiu deixa enrere el seu anterior estat d’abandó i es converteix en el segon equipament que obre al públic en el marc de la Ciutadella del Coneixement, després que l’Hivernacle ho fes al desembre, a escassos passos del Martorell. El nou centre aspira a contribuir a consolidar el vessant més científic de la Ciutadella i a acostar la ciència a la ciutadania, a través de les exposicions que albergarà el seu més que centenari edifici neoclàssic.
L’històric i singular immoble, que s’integra ara a la xarxa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, compta amb dos espais expositius i una sala polivalent, distribuïts en les dues ales que parteixen simètriques de l’entrada central. El centre va obrir el 1882 com a Museu Martorell, i el 1924 es va reconvertir en el Museu de Geologia, fins que va tancar les seves portes el 2010. Amb aquesta inauguració, l’espai comença la seva tercera vida, com a centre d’exposicions científiques sobre temàtiques amb un elevat impacte en la societat, com són la crisi climàtica i la biodiversitat.
El centre ha reobert al públic després de més d’una dècada d’inactivitat amb l’ambició de col·laborar amb les institucions científiques i tecnològiques del seu entorn
El seu passat com a museu de geologia continua sent palpable, sobretot per les prestatgeries i vitrines de fusta que anys enrere van servir per a exposar tot tipus de minerals i que es resisteixen a abandonar l’indret. La majoria estan buides i veuen passar l’escena disposades sobre el balcó que exerceix de pis superior, ara per ara inaccessible per al públic general. Part de l’antic mobiliari s’ha aprofitat per a l’exposició Natura o cultura?, que explora la frontera precisament entre la natura i la cultura en els museus de ciències naturals.
Aquesta mostra, produïda pel propi museu, fa un repàs de la trajectòria dels museus d’història natural i combina recursos museogràfics moderns amb peces emblemàtiques, com l’esquelet d’un dels elefants que va viure en el pròxim Zoo de Barcelona i, sobretot, les maquetes d’animals extints que es van dissenyar per a poblar la Ciutadella, dels quals finalment només es va tornar a la vida el característic i popular Mamut.
Aquesta exposició es complementa amb Wow. Animals de museu: ciència, tècnica i art, amb la col·laboració del Parc de les Ciències de Granada. El visitant es topa de cara amb lleons a la caça, en una exposició dominada per animals dissecats i disposats en les més inesperades composicions, en una taxidèrmia en moviment que no deixa indiferent. Totes dues mostres temporals es mantindran en l’espai entre vuit mesos i un any, i ara per ara no estan tancades les exposicions que substituiran a les dues mostres actuals.
Restauració de 6,2 milions
La rehabilitació integral de l’espai va començar el 2021. Impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, la restauració compta amb un pressupost global de 6,2 milions d’euros, en unes obres que encara no han acabat. Queda pendent reparar i recuperar elements de les façanes de l’edifici, en uns treballs que es preveu que comencin al setembre i que no entorpiran l’activitat del centre d’exposicions. Les obres ja executades han inclòs l’obertura d’un accés pel passeig Picasso, amb la voluntat de fer-lo més accessible des dels barris que envolten la Ciutadella. La restauració de l’entrada principal, dins del parc, s’ha acabat amb unes obres que no han aixecat el peu de l’accelerador fins a hores abans d’aquesta inauguració oficial.
El centre ha reobert al públic després de més d’una dècada d’inactivitat amb l’ambició de col·laborar amb les institucions científiques i tecnològiques del seu entorn, tal com ha destacat en l’acte la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Tan és així, que en les primeres files de la inauguració s’hi han assegut representants de les institucions que conformaran la futura Ciutadella del Coneixement. Entre ells, el president del Barcelona Institute of Science and Technology (Bist), l’exconseller Andreu Mas-Colell; la rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Laia Nadal; el director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí, i el del CSIC a Catalunya, Lluis Calvo, així com el director del projecte de la Ciutadella del Coneixement, Francesc Subirada.
La reconversió del parc més antic de la ciutat en la Ciutadella del Coneixement compta amb un pressupost global de 290 milions
“El Centre Martorell s’erigeix en favor del coneixement i de la ciència, i contra els negacionistes de la ciència i del canvi climàtic”, ha proclamat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. L’alcalde ha recordat que, durant els propers anys, s’avançarà també en la rehabilitació d’altres edificis emblemàtics ara deterioriorats del “Central Park que és modestament la Ciutadella”, com són es castell dels Tres Dragons i l’Umbracle. “Estem assistint a un cert renaixement cultural, científic i econòmic de Barcelona”, ha garantit Collboni, que ha posat en valor el futur Hospital Clínic i la reforma del recinte firal de Montjuïc, a més del projecte de la Ciutadella del Coneixement.
Aquesta reconversió del parc més antic de la ciutat en un pol de ciència i coneixement compta amb un pressupost global de 290 milions d’euros, i tindrà com a punta de llança el complex de recerca que s’està aixecant en l’antic Mercat del Peix. Comptarà també amb el Pol de Biociència del CSIC, i també amb la futura Biblioteca Central, que se situarà al costat de l’Estació de França. Un conjunt d’equipaments que aspiren a posicionar la Ciutadella com un node de coneixement, recerca i divulgació clau per a la capital catalana.
