El centre d’R+D de Danone a Barcelona posa fi a la data de caducitat dels iogurts

Es poden menjar els iogurts caducats? Hi ha qui se’ls menja, com l’exministre Miguel Arias Cañete, i hi ha qui els tira a les escombraries. És un debat clàssic en totes les llars que respon a raons històriques i a una normativa que intentava preservar per sobre de tot la seguretat alimentària, que en el passat no sempre estava garantida. Els temps evolucionen i aquesta discussió podria tenir els dies comptats, ja que, al llarg d’aquest any, els iogurts de Danone —l’empresa líder de sector— ja no informaran de la data de caducitat, sinó d’una data orientativa de consum preferent.

La idea és aplicar el sentit comú i guiar-se per la regla del “mirar, olorar i provar” abans de rebutjar, amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari. No es tracta d’un simple canvi de nom, ja que darrere de la substitució de la data de caducitat per la de consum preferent hi ha un treball de recerca que s’ha desenvolupat en el centre d’R+D Isaac i Daniel Carasso que Danone té al carrer Còrsega de Barcelona.

Es tracta d’un dels principals centres científics que la multinacional amb seu a París té al món i, d’ell, han sortit algunes de les innovacions més exitoses de la marca, amb més de 150 projectes d’innovació a l’any. Al laboratori barceloní treballa un equip de 47 persones de set nacionalitats i és l’únic de Danone que reuneix en unes mateixes instal·lacions tres equipaments: una planta pilot en la qual es realitzen unes mil proves a l’any per al desenvolupament de nous productes; un laboratori de disseny d’envasos, i un centre de creació, cultiu i fabricació de ferments propis.

Així, en aquest centre d’R+D de Barcelona Danone produeix el 60% dels ferments que utilitzen les seves fàbriques espanyoles —ubicades a Parets de Vallès, Aldaia (València), Tres Cantos (Madrid) i Sales (Astúries)— per a l’elaboració dels iogurts. En els últims tres anys, els científics de l’empresa han seleccionat uns ferments més robustos que són els que han possibilitat ara passar de la data de caducitat a la de consum preferent.

El temps de vida que es donarà als iogurts que surten de la fàbrica no canvia, ja que la data preferent oscil·larà entre els 30 i els 40 dies, en funció del tipus de producte. No obstant això, la nova selecció de ferments que s’ha realitzat en el centre d’R+D permet que els iogurts es mantinguin millor i durin més temps. “La data de caducitat fa referència a la seguretat de l’aliment, de manera que no s’hauria de consumir res caducat, independentment del seu estat de conservació. En canvi, la data de consum preferent no té a veure amb el risc per a la salut, sinó que ens indica fins a quin moment es pot garantir una qualitat organolèptica determinada, en referència al fet que, un cop passada aquesta data, sí que pot haver-hi variació en el gust o la textura, ja que pot tornar-se, per exemple, més líquid, però és igual de segur el seu consum”, expliquen a l’empresa.

Danone ja ha eliminat la data de caducitat en els envasos d’Actimel, Danacol i Alpro, la seva marca d’alternatives vegetals al iogurt lacti. Al llarg d’aquest trimestre se sumaran a aquesta estratègia Vitalínea i Densia, mentre que al setembre arribarà la migració per Activia, Oikos, Danonino i tota la línia amb marca Danone. L’objectiu és que a finals de 2021 el 78% de tots els productes de Danone a Espanya comptin amb data de consum preferent. L’altre 22% seguirà indicant la data de caducitat, ja que es tracta de productes no indicats per a aquest canvi perquè no són fermentats, com els flams i les natilles.

Un equip transversal de 20 persones d’una desena de departaments —com producció, legal i màrqueting— han treballat en aquest projecte, que també han executat les filials de Danone a Regne Unit i Alemanya. Ara, es treballa també en l’eliminació de la data de caducitat a França i Bèlgica. Present en més de 120 països, Danone va facturar el 2020 un total de 23.620 milions d’euros en l’àmbit global.

“Es calcula que un terç del menjar es malgasta en el món. A Espanya, cada persona llença a les escombraries 77 quilos d’aliments a l’any, dels quals el 42% es generen a les llars. A més, el malbaratament alimentari és el responsable del 7% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle: alguna cosa ha de canviar. Per això a Danone hem decidit moure’ns cap al consum preferent, és una notícia important per al grup, pel Planeta i per a la societat“, afirma Paolo Tafuri, director general de Danone Espanya. L’executiu subratlla que aquesta aposta per la sostenibilitat i per evitar el malbaratament alimentari en plena crisi econòmica i social s’ha realitzat sense perjudicar els màxims estàndards de qualitat i seguretat alimentària.

Segons Helena Calvo, del moviment de lluita contra el malbaratament d’aliments Too Good To Go, “més de la meitat dels espanyols llencen el menjar quan veuen que ha passat la data de caducitat”. “El que hem de fer és abans de tirar és mirar, olorar i provar. Si està en bon estat, és millor consumir-per evitar que 10.000 quilos de iogurt a l’any se’n vagin a les escombraries”, destaca Calvo, després d’assenyalar que la població està cada vegada més conscienciada, tot i que encara fa falta molta pedagogia per aprendre a diferenciar entre data de caducitat i de consum preferent. Es calcula que salvar un quilo de iogurt (8 unitats) de les escombraries permet evitar 1,8 quilos d’emissions de CO₂.

El centre d’R+D Isaac i Daniel Carasso es va inaugurar el 1982 al lloc que havia ocupat la primera fàbrica de Danone a la ciutat de Barcelona. La marca, nascuda el 1919 al carrer dels Àngels de la capital catalana —al cor de Raval—, va posar en marxa la fàbrica del carrer Còrsega als anys 40, però el 1982 va traslladar la producció a Parets de Vallès i es va transformar la planta en un centre d’R+D, que treballa en xarxa amb la resta d’instal·lacions científiques de la multinacional, liderades pel laboratori central de Palaiseau, a 30 km de París, on es conserva la col·lecció de ferments làctics més important del món. Danone té classificats més de 4.000 bacteris (els bàsics per elaborar un iogurt són l’Streptococcus thermophilusy la Lactobacilus bulgaricus), i la seva col·lecció pròpia la integren uns 1.800, tot i que a les seves fàbriques només n’utilitza uns 36, en funció del tipus de producte (bífidus per Activia o casei per Actimel, per exemple).