El Cercle Artístic Sant Lluc, on Gaudí i Miró van aprendre a dibuixar

“Aquesta entitat que vetlla per la continuïtat del dibuix en tots els seus vessants no depèn de ningú, depèn dels seus socis”, subratlla Josep Parera. “Som sis-cents trenta socis, que a través d’una quota mantenim el Cercle. Cada quatre anys es tria una junta nova. Jo estic a la meitat de la meva segona candidatura. Els socis trien al president i la junta. A la junta actual tenim a l’escenògraf Josep Castells i a la model Marimax Satsera, d’origen grec”, prossegueix.

Pugem les escales del palau… “No sabem exactament de quan data la construcció. Creiem que és el del segle XVII i que formava part de la propietat del Monestir de Santa Catalina. També se sap que el 1714 ho va ocupar una família noble de Girona. Nosaltres compartim edifici amb la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Compartim el pati interior. Ells tenen aquí els Entremesos festius que són els capgrossos, nans i  bestiar; cada bèstia té la seva pròpia execució”, assenyala.

El Cercle Artístic Sant Lluc es va instal·lar al carrer Mercaders l’any 2009. Parera ens explica que és un edifici de l’Ajuntament i que tenen una cessió administrativa per cinquanta anys: “Nosaltres ens fem càrrec de tot i d’una hipoteca de 500.000 euros amb Arquia per sufragar part de les despeses de remodelació de l’edifici que es va fer entre 2007 i 2009. No tenim un lloguer, és una concessió contra aquesta hipoteca”.

Socis d’honor

“Antoni Gaudí va ser membre de la junta de Sant Lluc quan l’entitat tenia un matís eclesiàstic molt important —destaca Parera—. En aquell moment Gaudí era molt místic i coincidia amb la línia de l’entitat i per això s’implicava en les processons com la del Corpus Christi de la qual guardem una foto que és una de les poques instantànies que existeixen d’ell”. Els germans Llimona, molt propers a l’església, també van tenir un rol important: “Sobretot Joan Llimona que va ser president i la filla de Josep, Mercè Llimona, que va ser presidenta als anys cinquanta”.

Sant Lluc es va fundar el 1893. Entre els primers socis van destacar l’arquitecte Sagnier, els germans Llimona i Alexandre de Riquer. Neix com a centre dedicat al dibuix, al foment del dibuix i de l’amistat. Joan Miró va ser un assistent assidu perquè li interessava molt el dibuix i quan va morir la seva vídua va regalar un dibuix a l’entitat per l’amor que Miró tenia per Sant Lluc. També es conserven diversos dels dibuixos que va fer l’artista a Sant Lluc.

Eina essencial

“El dibuix és essencial. Molta gent ens diu que sabia dibuixar, però que s’ha oblidat. Sant Lluc és dibuix. Quan dibuixes estàs traient la teva intimitat, els teus sentits. El dibuix és innat; qualsevol nen el primer que fa és ratllar, expressar-se amb un llapis”, afirma Parera.

Totes les activitats giren al voltant del dibuix. “Nosaltres no som l’alternativa a ningú, som complementaris a tot, a les escoles de disseny, a les d’arquitectura, als il·lustradors… És un lloc on pots practicar allò que necessites per al teu desenvolupament professional. Oferim sessions diàries amb models i espais preparats per a treballar. Tenim professors de la universitat disposats a acompanyar a tots els alumnes”, detalla.

“El científic Josep Perelló diu que només pot explicar la física quàntica a través del dibuix i els metges també utilitzen el dibuix per explicar en quin estat es troba l’estómac d’un pacient”, reflexiona Parera des del majestuós saló del palau.

Hi ha cursos per aprendre a agafar el llapis i enfrontar-te al paper; introducció al dibuix, dibuix acadèmic, aquarel·la, gravat, còmic… També hi ha exposicions col·lectives del que es fa durant el curs. “Si t’apuntes a un curs, durant aquest període passes a ser soci de l’entitat amb tots els seus avantatges com els descomptes per accedir a museus com el Macba, el Mnac i el Picasso”, assenyala el seu president.

El dibuix al segle XXI

Parera és conscient que el segle XXI és de les tecnologies, però no per això decau el seu entusiasme. Sí que entristeix quan revela que és el primer any que la Generalitat els denega la subvenció perquè al·leguen que no compleixen “amb els requisits d’entitats històriques i tampoc com a centre de formació perquè no és una formació reglada”. Però ningú té en compte el treball social que fan en col·laboració amb el Centre de Psiquiatria de Barcelona amb grups de trastorn límit i el suport als estudiants de Batxillerat Artístic de catorze instituts de Barcelona: “Els alumnes de Batxillerat Artístic venen aquí amb els seus professors i fan classes especials en un marc diferent de l’institut i amb bones instal·lacions amb graderies, tarimes i models”.

Assignatura pendent, el web. Avui dia la pàgina web d’una entitat és la seva finestra al món. “És una de les urgències que tenim; està en construcció… Esperem que durant aquest mes de novembre vegi la llum”, sosté Parera.