Els carrers i places de Barcelona irradiaran arquitectura l’estiu 2026. La ciutat es convertirà en l’epicentre del debat sobre l’arquitectura i la seva contribució davant els reptes presents del 28 de juny al 3 de juliol de l’any que ve, i ho farà amb propostes escampades per tota la ciutat, encara que amb dos pols principals: les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i el Disseny Hub de Barcelona.
Les dues seus centrals del Congrés Mundial d’Arquitectura, connectades pel tramvia, es complementaran amb altres emblemàtics emplaçaments, com la Sagrada Família, on es lliuraran els premis d’aquest edició; el Castell de Montjuïc, on se celebrarà la clausura, i el Moll de la Marina, on es farà la clausura popular, abans de passar el testimoni a Pequín 2029.
“Barcelona irradiarà arquitectura des de tots els seus racons per convertir-se en un aparador global i en un espai de reflexió”, ha garantit el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) i director del congrés, Guim Costa. Amb l’esdeveniment, Barcelona es convertirà no només en el centre mundial de l’arquitectura, sinó també en la primera ciutat del món que alberga en dues ocasions el congrés, que ja es va celebrar a la capital catalana el 1996. A més, en acollir l’esdeveniment, la ciutat exercirà també de Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
El congrés, que se celebra cada tres anys des del 1948 convocat per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), omplirà Barcelona i el seu entorn d’arquitectura amb el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition, i amb la previsió d’atreure a més de 10.000 professionals. L’esdeveniment internacional inclourà tallers i sessions amb 200 ponents per reflexionar sobre el paper de l’arquitectura davant els principals reptes de la societat. Entre altres qüestions, posarà el focus en la sostenibilitat, en la circularitat, en els materials i en com els espais poden o no fomentar les interrelacions i la solidaritat i cura mútua.
Entre els diversos reptes de les ciutats en els quals l’arquitectura té molt a dir, destaquen les dificultats de l’accés a l’habitatge, com ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha posat el focus també en l’arquitectura dels equipaments i l’espai públic, mitjançant un “desenvolupament urbà equilibrat que cohesioni el territori”.
Des de l’Ajuntament, la tinenta d’alcalde Laia Bonet ha mirat també cap a l’habitatge, “el major repte de la ciutat, que necessita solucions valentes, sostenibles i equitatives”, igual que l’emergència climàtica, segons ella: “Afrontar tot això només serà possible si entenem l’arquitectura com a política pública”.
Barcelona com a laboratori
El congrés no només explorarà com donar resposta a aquests desafiaments, sinó que generarà “una eclosió arquitectònica que ha de deixar un llegat”, ha afegit Bonet. I aquest llegat pot anar més enllà del que és palpable, i és que l’esdeveniment no vol ser un escenari on el coneixement simplement s’intercanviï, sinó que també es creï. Amb aquesta intenció, utilitzarà Barcelona com “el laboratori en el qual estudiar aquest coneixement, de manera pràctica”. Ho farà a través d’una dotzena de projectes, com han detallat des de l’equip de comissaris del congrés, format per Maria Giramé, Pau Bajet, Mariona Benedito, Tomeu Ramis, Carmen Torres i Pau Sarquella.
“La ciutat es converteix en un agent més del debat i de l’experiència compartida”, ha agregat Benedito. En aquest sentit, la capital catalana “es convertirà en el centre global del pensament arquitectònic, del debat urbà i del compromís amb un futur més humà i habitable”, com ha defensat la presidenta del congrés i del Consell Superior dels Col·legis Arquitectes d’Espanya, Marta Vall-llossera, que ha intervingut també amb el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Govern central, Iñaqui Carnicero. Així, la trobada internacional es prepara ja amb una voluntat, segons la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas: “Serà un congrés disruptiu que ampliarà la mirada dels arquitectes”.
