La crisi climàtica urgeix a avançar cap a una mobilitat més sostenible, i el ferrocarril es postula com una opció òptima tant per les poques emissions que genera com per la seva capacitat en el transport de persones i mercaderies. En aquest sentit, es requereix una aposta clara pel tren, com han defensat experts en la jornada Ferrocarril, ciutats i medi ambient.
Organitzada per The New Barcelona Post amb el suport de Renfe i de la Fundació Catalunya Europa, la jornada ha abordat la sostenibilitat en una taula rodona amb el portaveu de la Plataforma pel Transport Públic (PTP), Daniel Pi; l’investigador de l’Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) Jordi Solé; la doctora en Ciències Biològiques Mercè Rius, abans directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat i directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i el divulgador José Luís Gallego.
Rius ha situat el ferrocarril com un gran aliat per combatre el canvi climàtic. “Però té alguns desavantatges, com que requereix molta inversió”. En aquest sentit, ha defensat que, “perquè el ferrocarril acabi sent l’eina que necessitem contra el canvi climàtic i millori la qualitat de l’aire i la congestió, el que necessitem són inversions”. La doctora en Ciències Biològiques ho ha dit en referència al transport de passatgers, però també de mercaderies. Tant és així que ha plantejat explorar la possibilitat de distribuir mercaderies dins de les ciutats i en hores vall a través del metros i tramvies, tot això per treure camions de les carreteres i redirigir la seva càrrega cap al transport ferroviari.
“Hem avançat en àmbits com el dels residus i el de l’aigua, però no en mobilitat sostenible”
De la mateixa manera que el ferrocarril és un aliat per a lluitar contra el canvi climàtic, el canvi climàtic representa per al ferrocarril “no una oportunitat, sinó un risc”, segons Rius, que ha advertit que el clima pot afectar i perjudicar les infraestructures ferroviàries i el seu servei. Les inundacions, el vent, els canvis dràstics de temperatura o la calor constant representen un risc, com ha ressaltat Solé. L’investigador ha pronosticat que “els esdeveniments extrems seran cada vegada més freqüents”, i ha apostat per construir infraestructures i una xarxa resilient davant escenaris que seran ambientalment pitjors que els actuals.
No obstant això, considera que “estem encara en un estadi de negació: encara no ens creiem la importància del repte que tenim davant”. De fet, l’investigador ha destacat que les emissions no són el problema o l’objectiu, sinó que són només un indicador: “No sols cal fixar-se a reduir les emissions, sinó que l’assumpte és molt més complex, i el tren i el transport en general és fonamental en això”.
Els experts han coincidit a assenyalar que aquesta diagnosi és clara i es comparteix en gran part de les institucions, però que no s’avança en aquesta direcció prou ràpid. “Per què no estem anant cap a una mobilitat més basada en el tren?”, s’ha preguntat Daniel Pi. El portaveu de la PTP ha assenyalat motius com el finançament, i ha posat el focus també en la percepció des de la qual alguns segments de la població contemplen el tren: “A vegades el transport públic sembla que sigui el transport de la gent pobra, quan hauria de ser el transport de la gent intel·ligent”.
Gallego també ha posat el focus en aquesta demora en l’avanç cap a modes de transport més respectuosos amb el medi ambient. “Hem avançat en àmbits com el dels residus i el de l’aigua, però no en mobilitat sostenible”. Els indicadors no només s’han mantingut durant els últims anys, sinó que “tot han estat passos cap enrere”. I tot en un context en el qual “la mobilitat representa un 25% de les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, els responsables que estiguem passant calor a l’octubre”. En aquest sentit, ha llançat una clara reivindicació: “Es requereixen polítiques ambientals més transversals i que arribin a àrees com el transport”, per a potenciar el ferrocarril com a alternativa més sostenible.
