El Govern crea un comitè d’experts per identificar projectes pels fons europeus de reactivació

[dropcap letter=”E”]

l fons europeu Next Generation UE per a la reactivació econòmica suposa una oportunitat única per impulsar projectes estratègics de futur per Catalunya. Seleccionar bé les propostes que es presentaran a Brussel·les és indispensable per assegurar-se la màxima quantitat de recursos possibles i, per no errar el tret, el Govern ha aprovat la constitució d’un comitè assessor que estarà integrat per professionals de reconegut prestigi en l’àmbit econòmic.

El comitè Catalunya-Next Generation EU el formaran entre cinc i quinze experts de reputació contrastada i amb una marcada visió internacional, experiència en la gestió de programes d’àmbit europeu i capacitat per escollir projectes que siguin realment estratègics per Catalunya, és a dir, amb impacte tant econòmic com social.

“Catalunya n’és plena de gent amb aquest perfil; buscarem que hi hagi un equilibri entre diferents sectors, edats i trajectòries professionals”, explica al The New Barcelona Post el secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos.

Segons avança, en el comitè hi haurà “perfils empresarials potents” i també experts del món acadèmic i de la recerca científica i la innovació. També estaran representats perfils experimentats en polítiques públiques i en la projecció de grans infraestructures o plans de digitalització.

El comitè assessor estarà adscrit al departament de la Vicepresidència i d’Economia. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès n’ocuparà la presidència, mentre que el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, serà vicepresident del comitè.

Aquests experts es reuniran durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de forma periòdica per tal d’efectuar una primera identificació dels projectes susceptibles de rebre fons europeus i pels quals ha d’apostar Catalunya. El Govern en farà la selecció final —ho ha de comunicar via Madrid— durant el primer trimestre de 2021, ja que la data límit per a la presentació dels primers projectes per part dels Estats és el pròxim 30 d’abril.

La seva experiència en gestió de projectes europeus també serà clau per determinar el format i el contingut de les propostes per tal de garantir la seva idoneïtat  i augmentar les opcions d’aconseguir una dotació del mega instrument de 750.000 milions llançat per la Unió Europea.

Pla de 31.000 milions d’euros

El comitè assessor Catalunya-Next Generation EU haurà de prioritzar tots aquells projectes que encaixin amb el Pla de Reactivació Econòmica i Protecció Social que va presentar el Govern el passat 21 de juliol com a resposta a la crisi derivada de l’emergència sanitària de la Covid-19.

Aquell pla consta de 145 actuacions, agrupades en 20 projectes tractors pressupostats en 31.765 milions d’euros. Es desconeix quina part dels 140.000 milions de fons europeus que arribaran a Espanya correspondran a Catalunya, però el Govern aspira a aconseguir en bona part aquests 31.000 milions.

Es proposaran projectes difícilment discutibles, iniciatives realment transformadores

“És massa aviat encara per determinar quants fons de la UE arribaran a Catalunya; sabem que podrem rebre una xifra pròxima a l’equivalent al nostre PIB en la part de l’assignació territorialitzada, però encara hem de veure quin paper tenim com a Govern en la resta de fons que es distribuiran via transferència. Volem tenir un paper preponderant perquè les característiques i potencialitat que tenim com a economia a Catalunya són molt diferents de les de la resta de l’Estat”, emfatitza el secretari general de Vicepresidència.

El comitè assessor, del que per ara no ha transcendit cap nom, haurà d’aterrar, és a dir, concretar, els 20 grans projectes transformadors que va identificar la Comissió per a l’elaboració del pla de reactivació econòmica (Coreco). Es prioritzaran iniciatives en cinc grans àmbits on Catalunya pot ser altament competitiva: l’economia de la vida (igualtat d’oportunitats), la digitalització, la societat del coneixement, la transició energètica i la internacionalització de l’economia.

Es preveu que s’acabin formulant algunes desenes d’iniciatives susceptibles de rebre fons. “Seran projectes que siguin difícilment discutibles, iniciatives top que són realment transformadores”, explica Castellanos.

Entre les possibles candidatures que es presentaran a Europa destaquen diversos programes liderats pel Barcelona Supercomputing Center (BSC) i també un potent pla d’inversió per dissenyar el centre Idiada del futur, és a dir, adaptar les seves instal·lacions a la revolució que suposa l’arribada del cotxe autònom i el vehicle connectat. “Aquesta és una inversió estratègica pel Govern, ja que pot ajudar molt a la transformació del sector de l’automòbil”, anuncia Castellanos.

Un altre projecte que podria ser escollit per rebre fons de recuperació és el perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generaliltat (FGC) entre la Plaça Espanya i l’estació de Gràcia.

Al contrari, Castellanos no es mostra molt partidari de destinar aquests fons europeus a projectes com la Línea 9 del Metro, que considera que s’han de poder tirar endavant amb els recursos propis de la Generalitat.

“Aquests fons europeus s’haurien de dirigir a projectes nous, a projectes singulars. La L9 ha de ser una prioritat sí o sí, però m’agradaria que es financés amb recursos propis; però si el tram central pendent té més garanties de culminar-se amb aquests fons de recuperació, tampoc ho descartem”. Tampoc entraria el projecte d’ampliació de Fira de Barcelona, considerat com a ordinari i que, a més a més, ja té confeccionat el seu pla econòmic i financer.