El Govern impulsa un programa de mentoria empresarial per arribar a 20.000 pimes

Lluís Juncà Pujol treballa amb intensitat per afavorir la competitivitat de Catalunya i aconseguir consolidar-lo com un centre de negocis de referència internacional. Des de la seva posició de director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat no deixa d’idear noves fórmules per incentivar el creixement de les empreses catalanes i participa també activament en el procés d’identificació dels projectes estratègics i transformadors susceptibles de rebre els multimilionaris fons de reconstrucció de la Unió Europea.

L’alt càrrec del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va anunciar fa unes setmanes la creació d’un fons d’inversió publicoprivat per oferir una nova font de finançament a les empreses amb projectes de creixement; recentment ha impulsat l’acord per implantar un hub per empreses fintech a l’edifici de la Borsa de Barcelona, i ara llança un programa de mentoria empresarial destinat a afavorir la competitivitat de les pimes i a fomentar l’economia col·laborativa a Catalunya.

“Estem convençuts que la mentoria és una eina empresarial fonamental per sortir de la crisi i per tenir a llarg termini un sistema empresarial solvent, resilient i enfortit”, afirma Juncà en una entrevista amb The New Barcelona Post.

Segons el director general de Promoció Econòmica, “el 95% de les empreses de Catalunya tenen menys de deu treballadors: són pimes que viuen al límit en tots els sentits, tenen pocs recursos i poc temps, i per això creiem que necessiten el mentoring per poder prendre millors decisions a llarg plaç”.

A Catalunya actualment hi ha unes 2.000 empreses que tenen un mentor, és a dir, un professional amb una experiència acreditada en un determinat àmbit que les acompanya i assessora de forma totalment gratuïta, ja que la principal característica del mentoring és que està fet per voluntaris. Es tracta de persones que disposen de temps i de molts coneixements que volen posar al servei del teixit econòmic, és a dir, fer un retorn a la societat. Habitualment són empresaris o directius ja jubilats o que han venut el seu negoci, executius d’èxit en exercici i també emprenedors en sèrie o professors d’escoles de negoci. “La mentoria és una filosofia recíproca. No guanya només la persona mentorada, també el mentor s’enriqueix i aprèn”, diu Juncà.

Objectiu: passar de 2.000 a 20.000 empreses mentoritzades

“Tenir 2.000 empreses mentoritzades és una xifra pírrica, en tenim més de mig milió de pimes!”, exclama Juncà. El Departament d’Economia s’ha fixat l’objectiu de multiplicar com a mínim per deu aquesta xifra gràcies a la campanya que ara s’inicia, és a dir, es vol que el mentoring arribi com a mínim a 20.000 empreses. “El repte és aconseguir que la mentoria esdevingui una eina intrínsecament vinculada a la manera de fer empresa a Catalunya“, destaca.

L’acció que empren la Generalitat no consisteix a posar en marxa el seu propi programa de mentoring —ja ho fa a través d’Acció—, sinó en crear un paraigua que aglutini i faci difusió de tots els projectes de mentoria que ja existeixen a Catalunya i contribuir també al seu finançament. Entre les entitats que tenen programes de mentoring figuren Acció, Barcelona Activa, Netmentora, Secot i la Federació de Cooperatives.

“Nosaltres farem el paper de posar d’acord als que ja estan fent mentoria; el que volem és ajudar-los a comunicar a les empreses que existeix aquest recurs amb una campanya institucional i una pàgina web que explicarà què és el mentoring i qui el fa”, avança Juncà. Segons el director general, l’any 2021, en una segona fase, aportaran finançament públic a aquestes entitats per tal que puguin escalar els seus serveis i adaptar-los a l’increment de la demanda que es produeixi gràcies a aquesta iniciativa.

Els països que se’n surten són els que col·laboren i el mentoratge va de col·laborar

Juncà subratlla que aconseguir popularitzar el mentoring a Catalunya no només serà bo per enfortir les pimes, sinó pel conjunt del país. “Els països que se’n surten són els que col·laboren i el mentoratge va de col·laborar. Si podem, com a Administració, fer un pas endavant per tal que siguem un país on col·laborar sigui més habitual que competir entre nosaltres crec que fem un gran servei per la competitivitat del país. La col·laboració és un dels puntals de l’economia de qualsevol país modern”, assevera.

Amb relació a l’acord amb Barcelona Tech City per ubicar un centre especialitzat en fintech a l’edifici de la Borsa de Barcelona, Lluís Juncà avança que un dels objectius de la Generalitat és aconseguir que la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) radiqui a la capital catalana el sandbox o banc de proves que servirà per regular les noves empreses tecnològiques del sector financer.

Segons el director general, aquesta proposta per ubicar el sandbox a l’edifici de la borsa, on la CNMV ja té oficines, ja s’ha efectuat, però ara com ara no hi ha res concretat. “Creiem que és una oportunitat per Barcelona, però formalment encara no hem avançat en aquest tema”, explica.

“Barcelona pot aspirar a ser important com no ho havia sigut mai en el món financer gràcies a l’ecosistema tecnològic que s’ha creat a la ciutat i al procés de descentralització de les finances. Avui és la tecnologia qui lidera la transformació financera i, per això, ja no té tanta rellevància com abans estar a Madrid a prop del Banc d’Espanya, és més important estar a prop d’un bon focus innovació tecnològica“, reflexiona.

Barcelona pot aspirar a ser important com no ho havia sigut mai en el món financer gràcies a l’ecosistema tecnològic

En l’èxit en la creació d’un bon ecosistema fintech a la capital catalana també pot contribuir tenir “una administració que sigui friendly amb la innovació financera”. “Aquí —admet Juncà— tenim deures: el repte real és com modernitzar la gestió financera de la Generalitat per tal que Catalunya sigui un bon banc de proves per les fintechs“.

Nou fons inversor de fins a 1.000 milions

El Departament de la Vicepresidència i d’Economia va adjudicar fa unes setmanes a Deloitte el contracte per dissenyar el nou vehicle d’inversió publicoprivat que pretén “aixecar fins a 1.000 milions d’euros” per finançar els projectes de creixement de les empreses catalanes. Es tracta d’una font alternativa a la banca i als fons de capital risc que vol cobrir un buit de mercat que la Generalitat considera que existeix actualment i també es fa amb l’objectiu de frenar “la deslocalització de les decisions que es produeix quan les empreses han d’anar a buscar finançament fora de Catalunya”.

El Govern posarà el 50% del capital, amb una aportació inicial de 100 milions d’euros, tot i que el repte seria arribar als 500 milions. L’altra meitat es vol que siguin aportacions del sector privat, és a dir, d’entitats financeres, fons d’inversió i inversors internacionals.

Aquest instrument ens permetrà afavorir aquests processos de fusió entre empreses catalanes

“Deloitte ens farà una primera proposta de com ha de ser aquest vehicle abans d’acabar l’any; estem cada cop més convençuts que ha sigut una decisió correctíssima impulsar aquest fons, perquè hem rebut moltíssimes mostres d’interès d’empreses que volen créixer i que ens demanen saber amb quines condicions podran accedir a aquests fons”, explica Juncà.

“L’objectiu del fons és que les empreses a qui ajudem mantinguin l’arrelament a Catalunya”, afirma l’alt càrrec del Govern, que destaca també el repte de promoure projectes de fusions entre empreses per fer-les més fortes i competitives. “Aquest instrument ens permetrà fer un acompanyament institucional, afavorir aquests processos de fusió, podem ser-ne els catalitzadors”, afegeix.

La Generalitat aspira al fet que arribin a Catalunya 30.000 milions d’euros dels fons de reconstrucció europeus. Segons Juncà, per primera vegada Catalunya pot planificar en gran, és a dir, fer un canvi de xip, perquè ara no hi haurà un problema de recursos. “La gran problemàtica que tindrem a partir de 2021 no és la falta de diners, sinó com invertir els diners a la velocitat que ens demana la Comissió Europea. El volum d’ajudes és tan gran que la principal amenaça és no poder anar tan de pressa. Hem de canviar el xip mental que ens falten diners i presentar projectes tan grans com sigui possible. L’única cosa que no ens faltarà seran diners, faltaran habilitats per gestionar-los i tenir administracions àgils en la concessió de permisos”, avança.

Hem de canviar el xip mental que ens falten diners i presentar projectes tan grans com sigui possible

A Catalunya ja s’han identificat més de 500 projectes susceptibles de rebre fons del programa NextGenerationEU, però d’aquests una vintena seran projectes amb una capacitat realment transformadora per l’economia catalana i que es catalogaran com a Perte (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica), la figura jurídica que ha creat l’Estat per vehicular aquesta part dels fons europeus més estratègics.

Fons europeus per crear una industria de disseny de xips

Per seleccionar aquests 20 Perte catalans la Generalitat va crear un comitè d’experts que ja ha entrat a la recta final de la seva feina, que entregaran abans d’acabar l’any. “Aquest comitè ens ha d’ajudar a identificar aquests grans projectes, però qui decideix quines són les propostes que es presentaran finalment a l’Estat és el Govern”, matisa Juncà. “Alhora, qui decideix realment quins projectes rebran fons és la Unió Europea i ho farà en funció de les iniciatives que li presenti l’Estat. Nosaltres al que aspirem és que a la llista de projectes espanyols que Madrid enviï a Brussel·les n’hi hagi tants com sigui possibles de catalans“.

Un dels Pertes que preveu presentar la Generalitat té per objectiu crear a Catalunya una indústria de prototipatge i disseny de xips que sigui líder a Europa a deu anys vista aprofitant que tenim un gran actiu com el supercomputador MareNostrum. “És un projecte clar, de consens per tothom, perquè compleix tots els requisits que ha de tenir un Perte: és nou i aprofita una cosa singular del territori com el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Aquest formarà part segur de la llista perquè és el paradigma d’un projecte transformador”, conclou.