El Gran Teatre del Liceu estrenarà l’any 2023 amb una nova producció de Tosca, de Puccini, amb el segell de Rafael R. Villalobos. El jove director sevillà manté Roma com a epicentre de la història, però aquesta esdevé una reflexió més atemporal sobre les estructures de poder i les virtuts revolucionàries de l’art i l’amor.
L’òpera que es representarà del 4 al 21 de gener al Liceu és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla i l’Òpera de Montpellier es va estrenar el juny 2021 a La Monnae de Brussel·les, i ara arriba a Barcelona amb Maria Agresta, Sondra Radvanosky, Michael Fabiano, Vittorio Grigolo i Željko Lucic com a veus principals.
La història original de Tosca transcorre a Roma el 1800, on el personatge de Cavaradossi és un liberal –per tant, partidari de la Revolució Francesa i de Napoleó Bonaparte–, mentre que Scarpia és el cap de la policia del Vaticà, un agent polític al servei del règim absolutista del Papa, informa Pau Cortina, per ACN.
En la producció de Villalobos, totes dues postures ideològiques es fan més atemporals, i Cavaradossi és un defensor de l’emancipació individual i dels drets humans, mentre Scarpia és un còmplice de la intolerància que representa la temptació feixista. Tosca, al seu torn, és una jove creient i obedient que un dia comença a fer-se preguntes i a no seguir més la corrent.
Per reforçar aquest simbolisme, Villalobos ha decidit d’acompanyar l’acció amb personatges, obres d’art i situacions que reforcen la tesi que el poder té por de l’art. A més, el director se serveix de dos noms principals: el pintor barroc Caravaggio i el director de cinema i escriptor Pier Paolo Pasolini –assassinat el 1975–, com un alter ego del mateix Cavaradossi, en una de les diverses “capes” de lectura que li agrada incloure al director d’escena.
“És una producció clàssica en la seva concepció, però alhora va afegint capes sobre què significa ser artista a Roma, com la ciutat enterra dins seu tres realitats (capital d’Itàlia, seu del Vaticà i capital de la moral d’Occident) i com les relacions politico-religioses i artístiques es van mesclant al llarg dels segles. Més enllà del melodrama, Tosca és una obra política“, concloïa Villalobos aquest dijous en roda de premsa.
Així doncs, la producció de Villalobos posa en relleu la por a Déu com a eina de dominació política i de manipulació social en un drama on la música subratlla la psicologia dels personatges. Una partitura on Puccini va assolir el nivell més elevat de truculència: uneix les baixes passions de l’òpera verista i l’expressionisme amb el cant de la tradició italiana.
Tosca és una de les òperes més representades al Teatre de la Rambla, i ara torna sota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos amb un extens repartiment que inclou els noms de Maria Agresta, Sondra Radvanosky, Michael Fabiano, Vittorio Grigolo i Željko Lučić, entre d’altres. L’encarregat de dirigir l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu serà el director Henrik Nánási.
