El “miracle” de Borges no té edat: “Amunt i crits!”

El president d’honor de Borges, Antoni Pont, segueix amb només 88 anys al peu del canó. “Soc un més de la família i el más viejo del lugar”, comença bromejant durant la primera sessió del nou cicle True Leaders organitzat pel The New Barcelona Post en col·laboració amb EY per conèixer de primera mà els diferents líders empresarials i els seus casos d’èxit en un entorn exclusiu amb una trentena de presidents, CEOs i directors financers.

“Com ho fa per mantenir-se tan jove?” Li pregunta Joan Tubau, soci responsable d’auditoria a EY Barcelona. Malgrat haver patit un atac de cor i una fibril·lació arterial amb cardiomiopatia, Pont se sap pràcticament de memòria la recepta del mente sana in corpore sano: “El secret és intentar gaudir del que fas. Cada dia esmorzo fruits secs, de deu tipus diferents, i un bon oli d’oliva”.

Durant el prefaci del recent llibre que el president d’honor de Borges ha publicat en conversa amb el periodista Joan Antoni Domènech hi ha tota una declaració d’intencions que fa referència a Camilo José Cela i a l’ocàs de la vida on diu que “ja pot dir lliurement allò que pensa i fer allò que vol”.  S’ho ha guanyat amb el pas del temps i així és precisament Antoni Pont: més d’acció que d’anàlisi i més de fer que de dir.

Fa tot just uns dies se celebraven els 125 anys de Borges al Mas de Colom de Tàrrega que és la nova seu institucional i espai divulgatiu de l’empresa. “Ha sigut un miracle tot el que ens ha passat”, comentava Antoni Pont juntament amb els seus germans. Un miracle que no té edat. La seva és una nissaga de pagesos amb esperit empresarial i auster procedent d’una terra de secà entre Tàrrega i Reus. “Ens ha marcat l’esperit familiar: la il·lusió de fer casa. És un sentiment, una vinculació, una manera de ser, el fet de buscar sempre el bé de la casa. Anar en línia recta. Ser honrat fins i tot per egoisme, que deia el meu pare”, recorda. Antoni Pont forma part de la tercera generació que va copilotar l’empresa durant 50 anys impulsant la internacionalització, la diversificació i la verticalització del negoci, així com el llançament de la marca Borges sempre fidel a la dieta mediterrània. “Has de fer, ensenyar a fer, fer fer i deixar fer”, destaca, una frase apresa d’una altra gran saga familiar catalana, els Puig.

La veritat de la família

L’empresari que té 5 fills i 16 nets té molt clar que “la família és una de les poques veritats d’aquest món”. Ara bé, la veritat supera sovint la ficció i a vegades no compleix del tot les expectatives. A la tercera generació de la família Pont li feia il·lusió que els seus 14 fills continuessin fent casa a l’empresa, però no va ser possible tot i que vuit fills sí que ho van acceptar. Què va passar doncs? El testimoni en primera línia d’Antoni Pont és molt clar: “No hi havia un líder clar de consens entre ells —a diferència d’altres empreses familiars catalanes com Puig—. No hi ha una fórmula única, t’has d’adaptar a cada circumstància. Vam prendre una decisió heroica i dràstica: vam acomiadar als 8 i vam decidir que la família només estaria en el govern de l’empresa i no en la gestió. Vam apostar per una gestió 100% professionalitzada, amb David Prats, que avui és el CEO i president. Un representant de cada una de les quatre branques de la quarta generació integra avui el consell d’administració”. Dit i fet, i és que tal com diu també Ortega y Gasset, “ets fruit de tu mateix i de les teves circumstàncies”.

“La família és una de les poques veritats d’aquest món i la quarta generació és un bon contrapès a l’equip directiu liderat per David Prats”

La cohesió és clau dins les empreses familiars, però també ho és respectar el caràcter de cada generació i per tant, de cada fill. La seva il·lusió era repetir amb la quarta generació el mateix que havia passat amb la tercera generació, però es van intuir problemes de futur i es va optar per la professionalització de la gestió. En todas las famílias cuecen habas…, diu el refrany popular. Cadascú sap què passa de portes endins a cada casa, però segurament no és tan important allò que passa sinó com s’afronta. Sempre en equip. El president d’honor es mostra en aquest sentit molt content amb la tasca que la quarta generació està duent a terme dins el consell d’administració: “Són un bon contrapès a l’equip directiu”.

Per entendre’ns, val també la pena anar més enllà dels errors perquè “aprendre de les dificultats és un art”. Aquesta frase que podria ser també obra del gran filòsof Arthur Schopenhauer que tant agrada al seu amic i directiu Salvador Alemany és tota una filosofia de vida per a Antoni Pont. “Sempre hi ha defectes i virtuts, però ningú l’endevina sempre i hi ha coses que es poden arreglar i d’altres que no. L’important és la felicitat”, reivindica, encara que la felicitat no sigui mai un camí de roses per Sant Jordi.

L’art dels tres errors

En el seu cas, el president d’honor de Borges recorda tres grans errors que han ajudat a avançar l’empresa: els problemes ja mencionats en la quarta generació de la família Pont, però també no haver tingut més paciència a l’hora de prosseguir amb la producció local de fruits secs o haver arribat tard al gran mercat de la Xina —“hem intentat que no ens passi el mateix a l’Índia i tenim el somni de desenvolupar el nostre negoci a l’Àfrica”—.

Tres errors: el relleu generacional, tenir paciència amb la producció local de fruits secs o haver arribat tard a la Xina

La clau de Borges va ser i és la diversificació, l’estratègia multiproducte i multiembalatge, l’esperit marquista i no només exportar, sinó implantar-se a cada país. De aquellos polvos de granel, estos lodos… Star als Estats Units, Tramier a França, ITLV a Rússia o Ortalli a Itàlia, entre d’altres. Tot plegat ha convertit Borges en líder mundial de l’oli d’oliva envasat en marca i en un dels grans líders en fruits secs i olives amb presència a més de 100 països i una facturació total superior als 700 milions d’euros, dels quals al voltant d’un 70% prové del mercat internacional. “Hem intentat tenir un soci local a cada país, però sempre tenint la majoria. El món és molt gran. Hi ha moltes oportunitats de creixement malgrat les crisis i les guerres. Podem créixer geogràficament amb productes o innovació. El cel és el límit”, argumenta. The sky is the limit.

El fruit de l’èxit de Borges…

Així doncs, quin és el fruit de l’èxit de Borges? Segurament n’hi ha molts: fer casa, Talent i Treball (2Ts), risc ponderat (“no fer res és equivocar-se i qui no s’arrisca, no travessa la mar”), l’acció vs. la paràlisi de l’anàlisi (“ens va la marxa!), laissez faire, mesurar i avaluar (“el que no està escrit no existeix”), anticipar-se a les jugades, convertir els problemes en oportunitats, buscar la sort, l’empatia, l’humanisme a l’estil Pere Duran Farell, la gestió del temps a l’estil Isidre Fainé o l’ànima de l’empresa a l’estil Borges… “Ser empresari és una vocació. Has de ser fidel al que penses i gaudir del que fas. Trobar-te a gust i tenir ganes de créixer així com tenir inquietuds per aprendre”, defensa Antoni Pont.

Encara podríem afegir moltes més receptes d’èxit que també podeu trobar al seu llibre: hàbits, voluntat, valor de l’actitud i l’aptitud, organització, ambició sana, diplomàcia, entusiasme, optimisme, creativitat, planificació a curt i llarg termini, serietat i responsabilitat, ser honest i honrat, ser conscient de les pròpies limitacions, mentalitat oberta o el trípode de la felicitat: exercici, control de l’estrès i alimentació saludable.

I un incendi convertit en oportunitat

L’incendi a la planta de Borges a Reus aquell llunyà 28 de març de 1996 mereix un capítol a banda i és que aquella tragèdia va significar una lliçó magistral de com convertir una crisi en una oportunitat sense precedents. Almenys així és com es veu amb el rellotge i el retrovisor posat. Antoni Pont diu que també va heretar del seu pare que “les assegurances són una inversió i no un mal necessari”.

Borges va rebre llavors diferents ofertes de diferents administracions per traslladar la seva seu, però el seu gabinet de crisi va optar per fer una roda de premsa familiar inèdita, retirar els materials calcinats, establir aliances, mantenir la producció, negociar amb l’Ajuntament de Reus,  o fer un benchmarking de les millors fàbriques de fruits secs del món. D’allà en va sortir una marca popular i reconeguda, la nova fàbrica de Borges que ha sigut el mirall de mitja Europa o el nomenament d’un conseller delegat del grup per professionalitzar la gestió i començar a fer la transició cap a la següent generació.

“El canvi climàtic global és una realitat dramàtica i dir el contrari és demagògic”

Un cop fet el col·loqui públic entre Antoni Pont i un servidor arriba l’hora del torn de preguntes i alguns empresaris li demanen la seva opinió sobre la sequera. L’empresari respon que “hem d’intentar adaptar-nos a les circumstàncies perquè el canvi climàtic global és una realitat dramàtica i dir el contrari és demagògic”. La guspira està encesa i alerta també que el cas del Canal Segarra Garrigues és “una vergonya tremenda” tenint en compte que “la infraestructura que més diners ha costat a Catalunya rega 70.000 hectàrees”. “S’ha fet una inversió molt copiosa i desaprofitada. No s’ha gestionat bé”, etziba.

L’última pregunta

L’última pregunta de Sergi Saborit, director del The New Barcelona Post, té un especial interès periodístic: la cotització a borsa i l’opció de vendre l’empresa. La resposta del president d’honor ho diu gairebé tot: “Sempre existeix l’opció de vendre. Hem fet pinitos a borsa a través de la filial Bain, però la borsa no és la panacea. No és una solució perquè estàs subjecte a la rumorologia i les circumstàncies del mercat i de l’economia mundial que afecten la cotització. La sortida a borsa pot ser una possibilitat. La vocació és clarament de continuïtat i ens fa il·lusió seguir sent una empresa familiar”.

“Sempre existeix l’opció de vendre. Hem fet pinitos a borsa a través de la filial Bain, però la borsa no és la panacea. La vocació és clarament de continuïtat i ens fa il·lusió seguir sent una empresa familiar”

Durant l’acte dels 125 anys de Borges, la seva filla Ana Pont posava de manifest l’equilibri entre cura del medi ambient, benestar social i creixement econòmic com a punta de llança de Borges alhora que el xef José Andrés reivindicava que “l’alimentació ho és tot: salut, vida, canvi climàtic, pobresa… Hem de convertir els problemes actuals en oportunitats de riquesa. Tots formen part de la solució”.

Una anècdota personal a Madrid

Deixeu-me acabar aquest article a títol personal recordant una petita però simbòlica anècdota que vaig viure ara farà poc més d’un any amb l’Antoni Pont en un viatge que vam fer junts a Madrid en motiu dels Premis Aster d’Esic on compartim jurat.

Estàvem esperant l’AVE de tornada a Barcelona quan l’Antoni va decidir entrar a una botiga de l’estació d’Atocha per veure on estaven col·locats els productes de Borges. Fins i tot, li va fer diferents preguntes al venedor sobre la distribució i el consum dels seus productes. En no saber en cap moment qui era el seu interlocutor, crec que el venedor en qüestió encara no ha entès ben bé el perquè de tot plegat… Un gest que reflecteix fins a quin punt l’Antoni és un empresari emprenedor i un True Leader que al llarg de tota la seva trajectòria vital ha cuidat sempre fins a l’últim detall.

“Els únics que no fracassen són els que no fan res. L’important és l’acció. No sempre encertes, clar, però en el fracàs aprens a millorar i aprens la lliçó… T’has d’atrevir”, assegura. Dit això i tal com li agrada recordar mirant el rellotge, “la puntualitat és l’elegància de l’intel·ligent”.

“Els únics que no fracassen són els que no fan res. L’important és l’acció. No sempre encertes, clar, però en el fracàs aprens a millorar i aprens la lliçó… T’has d’atrevir”

Així doncs, donem per acabada la primera sessió del cicle True Leaders de forma puntual i el més elegant possible que va comptar amb l’assistència de Jaume Alsina Calvet (Bon Àrea), Joaquim i Felip Boixareu (Irestal), Jaume Alsina Casalduero (Encofrats Alsina), Pere Cisteré (H10), Imma Amat (Amat Immobiliaris), Albert Campabadal (Grupo Sifu), Eduard Fitó (Semillas Fitó), Jaime i Mar Grego (LetiPharma), Josep Vilaseca (Celsa), Manel Romero (Condis), Carles i Bernat Pons (Yellow Nest), José Luis Esteban (Olam Grains), Laia Casas, (Esic), Miquel Paris (Genebre), Rafael Oncins (Plusfresc), Enric Pascal (La Liga), Xavier Arboleya (Andbank) o Anton Aluja (TdB Arquitectura), entre d’altres.

Aviat més i millor True Leaders.

Persona a persona i Cas a cas.

“Amunt i crits!”, que diu l’Antoni Pont.