Un forat de bala al cap d’un Sant Josep en un llenç barroc de segle XVII rep al visitant de l’exposició El Museu en perill, que el MNAC va inaugurar fa un parell de setmanes. El tret es va produir al principi de la guerra civil, quan un grup d’anarquistes va irrompre a la casa dels propietaris del quadre. Va ser un dels múltiples atacs contra el patrimoni artístic a Catalunya, que no només es va enfrontar al perill dels bombardejos franquistes, sinó també a la fúria dels diversos moviments revolucionaris i anticlericals.
La mostra del MNAC narra un capítol èpic, no bèl·lic però no menys transcendent, que va ser l’esforç titànic per part de les autoritats de la Generalitat de posar fora de perill centenars d’obres d’art.
Liderat per Joaquim Folch i Torres, primer es van concentrar les obres al MNAC, més tard es van evacuar a Olot i la major part van acabar l’any 1937 a París a l’exposició L’art catalan du Xeme au XVème siecle, una operació també propagandística per reforçar els suports a la República.
El quadre del tret dóna inici al relat d’aquella operació, amb l’exposició d’algunes de les obres del MNAC que van ser evacuades i fotografies que ho documenten. Una de les històries d’aquella salvaguarda de patrimoni no forma part de l’exposició, però val la pena explicar-la per la seva singularitat. Una de les obres evacuades i que van formar part de la mostra de París és la cadira del rei Martí l’Humà, un seient d’or i plegable que el monarca feia portar sempre amb ell per poder descansar quan la seva condició física ho requeria. En morir el rei Martí sense descendència, va estipular llegar la cadira i altres béns a Jesucrist com a rei de reis.
Aquest fet va generar segles després l’interès de Hitler pel tron perquè formés part del museu de relíquies de poder que el líder nazi tenia planejat. Aquesta peculiar col·lecció havia començat amb una presumpta Llança del Destí —amb la qual el soldat romà Longinos hauria donat mort a Jesús a la creu— que es guardava en un museu de Viena.
Una de les obres evacuades i que van formar part de la mostra de París és la cadira del rei Martí l’Humà, que va generar segles després l’interès de Hitler
Els nazis van dedicar molts esforços en aquesta empresa i especialment en la recerca del Sant Grial, la gran relíquia. Fins i tot Himmler el va buscar al monestir de Montserrat. També hi va haver un intent de robatori a l’abadia londinenca de Westminster de la pedra Scone, sobre la qual es coronen els reis britànics. Avui, el tron d’or del rei Martí s’exposa al museu de la catedral de Barcelona juntament amb la custòdia. La peça, amb la resta d’obres de la mostra de París, van tornar a Espanya l’any 1940.
El Museu en perill és una de les activitats en els últims mesos del MNAC relacionades amb la guerra civil. Fa unes setmanes, en aquesta mateixa secció parlàvem de La guerra infinita, una mostra sobre les imatges de la contesa a Barcelona que el fotògraf Antoni Campañà va mantenir oculta durant dècades.
En paral·lel, a la Sala Oval del MNAC, pot contemplar-se fins al pròxim mes de setembre una instal·lació de l’artista Francesc Torres en la que recrea la participació de l’aviació soviètica en la guerra civil.
Rèpliques de dos aparells que van participar en la contesa converteixen de manera espectacular l’emblemàtic espai del museu en un dels escenaris d’aquells fets, llur base va ser el camp d’aviació de la Sénia, que més tard seria també utilitzat per la Legió Còndor alemana. Els dos avions exposats són un bombarder Tupolev SB-2 Katiuska en posició vertical de picat, com si estigués a centímetres d’estavellar-se contra el terra. L’altre és un caça Polikarpov I-16 Mosca.
Per completar l’oferta temàtica del MNAC amb la guerra civil, des del passat 1 de juliol s’han obert noves sales dedicades a l’art en aquest període històric. Un art d’avantguarda que va plasmar la influència de la propaganda en un i altre bàndol i en el qual els artistes van expressar els seus compromisos ideològics en la pintura, l’escultura i el gravat, però també amb nous suports com els cartells, la fotografia i el cinema.
En el seu conjunt, es tracta d’una bona oportunitat per visitar el museu de Montjuïc i fer activisme de la cultura com a mitjà per a la reactivació econòmica i social de la Barcelona post-pandèmia.
