Paula Ciria Espinosa, ingeniera de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona 2040.
La enginyera de Camins, Canals i Ports Paula Ciria.
BARCELONA GLOBAL YOUNG TALENT

“El model de Barcelona ha de ser un equilibri entre ser una ciutat global i mantenir la identitat local”

Entrevistem a Paula Ciria, participant del programa de lideratge i ciutat de Barcelona Global i coordinadora de Nous Negocis en Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Paula Ciria Espinosa, una de les joves directives que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Com a coordinadora de Nous Negocis a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ciria treballa actualment en la posada en marxa de l’operació de la línia Lleida–Manresa i de la llançadora a l’Aeroport.

L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.

— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?

— Barcelona és una ciutat amb una geografia i una història úniques, i el seu futur dependrà de com abordi els reptes de connectivitat, sostenibilitat i creixement territorial. Barcelona està envoltada per quatre barreres naturals, amb el Mediterrani i Collserola al nord i sud, i els rius Besòs i Llobregat a l’est i oest. En aquest sentit, espero que per a 2040 estigui millor connectada amb el seu entorn superant aquestes barreres naturals, i que aquestes connexions siguin tant a nivell de mobilitat com tecnològiques i permetin una millor integració amb l’àrea metropolitana i més enllà, fent evolucionar la ciutat cap a un concepte territorial més ampli. També espero que el 2040 haguem culminat les principals infraestructures planificades al segle XX i estiguem executant aquelles que responguin als desafiaments del futur, ampliant i enfortint el teixit territorial de la mateixa manera que ho van fer grans intervencions del seu moment, com la creació de les rondes o l’arribada de l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. A més, espero que haguem après de les experiències prèvies i aconseguim establir una planificació consensuada i coordinada entre administracions, amb visió a llarg termini i continuïtat més enllà dels cicles polítics de quatre anys, així com poder implementar models de gestió i finançament més eficients que permetin avançar al ritme que exigeix una ciutat moderna, competitiva i sostenible.

— Amb quina ciutat compararies Barcelona?

— A nivell territorial i d’infraestructures, podem comparar Barcelona amb diverses ciutats del món que han donat o estan fent un salt d’escala gràcies a projectes clau. A Tòquio, compten amb una xarxa d’alta velocitat que connecta les principals ciutats del país. A més, disposen d’una xarxa de transport de rodalies que dona servei al voltant dels grans nuclis que conformen cada ciutat i, finalment, xarxes urbanes que ofereixen solucions d’última milla i transport de proximitat que completa el transport punt a punt. De Tòquio destacaria la intermodalitat i coordinació entre les xarxes dels diferents nivells i l’alta qualitat de cadascuna d’elles, la qual cosa dona com a resultat un sistema altament eficient i independent del vehicle privat. A París, en la seva àrea metropolitana s’està executant el projecte ferroviari Grand Paris Express, que inclou la construcció de quatre noves línies que envoltaran la capital i connectaran diferents barris en ple desenvolupament i els tres aeroports de la ciutat. D’aquest projecte, mereix especial atenció l’objectiu d’impulsar les àrees econòmiques perifèriques i garantir la seva interconnexió sense dependre exclusivament del centre, tot això mitjançant un sistema de transport sostenible.

“Barcelona ha d’apostar per sectors empresarials que aportin valor social, ambiental i econòmic”

— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?

— Barcelona ha de potenciar un model de ciutat que combini sostenibilitat, eficiència i qualitat de vida. El seu futur no està a replicar altres models, sinó a adaptar les millors pràctiques globals al seu propi context. El model de ciutat ideal per a Barcelona serà aquell que es basi en la proximitat: una metròpolis connectada on les persones puguin accedir a serveis i oportunitats de manera ràpida i sostenible, minimitzant l’impacte ambiental. Aquest model ha de ser un equilibri entre ser una ciutat global i mantenir la seva identitat local.

— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?

— Barcelona té diferents reptes en cartera, com l’accés a l’habitatge, la resiliència davant el canvi climàtic o la gestió del turisme. Però centrant-nos en el sector de les infraestructures, els reptes principals són la planificació tècnica a llarg termini, el finançament i la gestió eficient, interrelacionats entre ells. És necessària una planificació tècnica a llarg termini consensuada entre els múltiples agents que intervenen, tant públics com privats i aquesta ha d’anticipar-se als canvis demogràfics, tecnològics i climàtics que influiran a la ciutat i en la seva àrea metropolitana. Els mecanismes de finançament han d’assegurar que aquestes planificacions siguin executables de manera sostenible i contínua en el temps, ja sigui mitjançant pressupostos públics, fons europeus, deute o bons verds, col·laboracions públic-privades, concessions, o un conjunt de diversos d’aquests mecanismes. A més, les administracions públiques han de ser capaces de gestionar de manera àgil reduint la burocràcia, millorant la coordinació interadministrativa, i disposant i captant personal qualificat.

— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?

— Les noves generacions tenen la responsabilitat d’aprendre de les anteriors i continuar treballant en els grans reptes de Barcelona. Però també han d’innovar, aportant noves maneres de fer les coses que siguin més tecnològiques, transversals i connectades.

“És mitjançant el talent i el lideratge tècnic i professional com es podran superar els reptes de la ciutat”

— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?

— Barcelona ha d’apostar per sectors empresarials que aportin valor social, ambiental i econòmic, i per això un dels focus ha d’estar a atreure i desenvolupar talent, creant entorns col·laboratius que promoguin la innovació. Això inclou invertir en formació, millorar la qualitat de vida urbana i fomentar ecosistemes que potenciïn tant el talent local com la seva capacitat per atreure talent internacional. És precisament mitjançant el talent i el lideratge tècnic i professional com es podran superar els reptes de la ciutat, tant en el sector de les infraestructures com en la resta que tenen impacte a Barcelona.