The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Paula Ciria Espinosa, una de les joves directives que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Com a coordinadora de Nous Negocis a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ciria treballa actualment en la posada en marxa de l’operació de la línia Lleida–Manresa i de la llançadora a l’Aeroport.
L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— Barcelona és una ciutat amb una geografia i una història úniques, i el seu futur dependrà de com abordi els reptes de connectivitat, sostenibilitat i creixement territorial. Barcelona està envoltada per quatre barreres naturals, amb el Mediterrani i Collserola al nord i sud, i els rius Besòs i Llobregat a l’est i oest. En aquest sentit, espero que per a 2040 estigui millor connectada amb el seu entorn superant aquestes barreres naturals, i que aquestes connexions siguin tant a nivell de mobilitat com tecnològiques i permetin una millor integració amb l’àrea metropolitana i més enllà, fent evolucionar la ciutat cap a un concepte territorial més ampli. També espero que el 2040 haguem culminat les principals infraestructures planificades al segle XX i estiguem executant aquelles que responguin als desafiaments del futur, ampliant i enfortint el teixit territorial de la mateixa manera que ho van fer grans intervencions del seu moment, com la creació de les rondes o l’arribada de l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. A més, espero que haguem après de les experiències prèvies i aconseguim establir una planificació consensuada i coordinada entre administracions, amb visió a llarg termini i continuïtat més enllà dels cicles polítics de quatre anys, així com poder implementar models de gestió i finançament més eficients que permetin avançar al ritme que exigeix una ciutat moderna, competitiva i sostenible.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— A nivell territorial i d’infraestructures, podem comparar Barcelona amb diverses ciutats del món que han donat o estan fent un salt d’escala gràcies a projectes clau. A Tòquio, compten amb una xarxa d’alta velocitat que connecta les principals ciutats del país. A més, disposen d’una xarxa de transport de rodalies que dona servei al voltant dels grans nuclis que conformen cada ciutat i, finalment, xarxes urbanes que ofereixen solucions d’última milla i transport de proximitat que completa el transport punt a punt. De Tòquio destacaria la intermodalitat i coordinació entre les xarxes dels diferents nivells i l’alta qualitat de cadascuna d’elles, la qual cosa dona com a resultat un sistema altament eficient i independent del vehicle privat. A París, en la seva àrea metropolitana s’està executant el projecte ferroviari Grand Paris Express, que inclou la construcció de quatre noves línies que envoltaran la capital i connectaran diferents barris en ple desenvolupament i els tres aeroports de la ciutat. D’aquest projecte, mereix especial atenció l’objectiu d’impulsar les àrees econòmiques perifèriques i garantir la seva interconnexió sense dependre exclusivament del centre, tot això mitjançant un sistema de transport sostenible.
“Barcelona ha d’apostar per sectors empresarials que aportin valor social, ambiental i econòmic”
— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?
— Barcelona ha de potenciar un model de ciutat que combini sostenibilitat, eficiència i qualitat de vida. El seu futur no està a replicar altres models, sinó a adaptar les millors pràctiques globals al seu propi context. El model de ciutat ideal per a Barcelona serà aquell que es basi en la proximitat: una metròpolis connectada on les persones puguin accedir a serveis i oportunitats de manera ràpida i sostenible, minimitzant l’impacte ambiental. Aquest model ha de ser un equilibri entre ser una ciutat global i mantenir la seva identitat local.
— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?
— Barcelona té diferents reptes en cartera, com l’accés a l’habitatge, la resiliència davant el canvi climàtic o la gestió del turisme. Però centrant-nos en el sector de les infraestructures, els reptes principals són la planificació tècnica a llarg termini, el finançament i la gestió eficient, interrelacionats entre ells. És necessària una planificació tècnica a llarg termini consensuada entre els múltiples agents que intervenen, tant públics com privats i aquesta ha d’anticipar-se als canvis demogràfics, tecnològics i climàtics que influiran a la ciutat i en la seva àrea metropolitana. Els mecanismes de finançament han d’assegurar que aquestes planificacions siguin executables de manera sostenible i contínua en el temps, ja sigui mitjançant pressupostos públics, fons europeus, deute o bons verds, col·laboracions públic-privades, concessions, o un conjunt de diversos d’aquests mecanismes. A més, les administracions públiques han de ser capaces de gestionar de manera àgil reduint la burocràcia, millorant la coordinació interadministrativa, i disposant i captant personal qualificat.
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— Les noves generacions tenen la responsabilitat d’aprendre de les anteriors i continuar treballant en els grans reptes de Barcelona. Però també han d’innovar, aportant noves maneres de fer les coses que siguin més tecnològiques, transversals i connectades.
“És mitjançant el talent i el lideratge tècnic i professional com es podran superar els reptes de la ciutat”
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— Barcelona ha d’apostar per sectors empresarials que aportin valor social, ambiental i econòmic, i per això un dels focus ha d’estar a atreure i desenvolupar talent, creant entorns col·laboratius que promoguin la innovació. Això inclou invertir en formació, millorar la qualitat de vida urbana i fomentar ecosistemes que potenciïn tant el talent local com la seva capacitat per atreure talent internacional. És precisament mitjançant el talent i el lideratge tècnic i professional com es podran superar els reptes de la ciutat, tant en el sector de les infraestructures com en la resta que tenen impacte a Barcelona.