El Museu de Cera de Barcelona canvia de mans i vol reobrir aquest desembre

La crisi del coronavirus ha interromput molts plans i moltes il·lusions, però també són molts els projectes latents que esperen pacientment que torni la normalitat i que estan desitjosos d’ajudar a Barcelona a recuperar el ritme, la vitalitat i l’optimisme. Una d’aquestes iniciatives vol tenir un paper actiu en el procés de reactivació del turisme, amb una nova oferta lúdica i cultural per a la ciutat que ajudarà, a més, a revitalitzar La Rambla. Es tracta del Museu de Cera de Barcelona, ​​que ultima la posada en marxa d’una nova etapa després d’haver canviat de gestors i rebut una forta inversió per remodelar i actualitzar les seves instal·lacions.

Segons han explicat a The New Barcelona Post fonts pròximes als nous propietaris, l’objectiu del Museu de Cera és reobrir al públic al desembre, encara que tot dependrà de l’evolució de la pandèmia i de les restriccions que les autoritats sanitàries puguin adoptar fins llavors. Si la normativa no ho impedeix, el pla és obrir el museu el mes vinent perquè els barcelonins puguin gaudir-lo durant Nadal. Si no és possible, s’ajornarà la inauguració a la primera meitat de 2021.

Darrere de la nova etapa que vol iniciar al Museu de Cera es troba una persona molt coneguda a Catalunya, Toni Cruz, un dels tres fundadors de La Trinca i exdirector general executiu de la productora Gestmusic. Ell és el director creatiu del nou museu, que serà gestionat per l’empresa Advanced Leisure Services (ALS), liderada per Ángel Díaz. ALS és una firma especialitzada en la gestió i comercialització d’espais culturals i turístics i opera equipaments com el Castell de Montjuïc, la Cripta Gaudí de la Colònia Güell o el centre de divulgació del patrimoni de Catalunya que hi ha al Palau Moja de La Rambla.

Àngel Díaz, a través d’ALS, es va aliar a un grup d’empresaris del sector audiovisual per fer-se amb l’explotació del Museu de Cera, que fins llavors estava en mans de la família Alarcón, fundadora de l’equipament. No han comprat l’edifici, sinó que han signat un contracte de lloguer i gestió de l’espai, la propietat la manté la família. La transacció es va efectuar a finals de 2019, però el grup de socis no van començar a operar l’equipament cultural fins a l’1 de febrer d’aquest any. No obstant això, els seus plans per rellançar el museu es van truncar amb l’arribada de la pandèmia, el confinament de la població i la desaparició dels turistes.

Els nous gestors han aprofitat tot aquest any per sotmetre al museu a una remodelació integral que ha suposat una inversió de diversos milions d’euros. “Serà un nou museu de cera”, expliquen, en referència al fet que hi haurà un canvi substancial respecte a l’anterior, que feia molt de temps que no s’actualitzava. “Creiem que hi ha una oportunitat amb aquest tipus d’oferta museística, el Museu de Cera és un actiu i volem tornar a posar-lo a disposició de la ciutat”, afirmen.

En el seu perfil de Linkedin, Toni Cruz explica que està bolcat en el “nou projecte, per remodelar, actualitzar i dinamitzar el Museu de Cera de Barcelona, ​​per recuperar el seu caràcter emblemàtic”. Segons l’exmembre de La Trinca, el repte implica convertir aquest equipament de la Rambla “en una parada cultural i lúdica obligatòria per a tots els públics”.

Inicialment, els nous gestors preveien posar al dia el museu en tres fases. No obstant això, el coronavirus ha accelerat la remodelació, que s’ha fet tota de cop aprofitant la situació d’anormalitat que ha provocat el coronavirus. No han transcendit detalls de la reforma, però les obres ja estan pràcticament acabades, de manera que la voluntat és obrir d’aquí a un mes.

L’antic Museu de Cera disposava d’una col·lecció de 200 figures de cera de personatges històrics, com Cleopatra, Charles Chaplin, Fidel Castro, Lenin, Chewbaca, Shakespeare, Hitler, Manolete, John Lenon, Dalí o Joan Pau II. Es desconeix quantes d’aquestes figures formaran part de la nova proposta museística i quins personatges nous s’incorporaran. Cal tenir en compte que el Museu de Cera de Barcelona responia a una visió molt particular del seu propietari i que no tenia com a missió assemblar-se al Madame Tussauds de Londres, que incorpora contínuament noves figures seguint el ritme de l’actualitat. De fet, el museu barceloní estava com congelat en el temps, ja que feia més d’una dècada que no incorporava nous personatges. Els visitants, per exemple, buscaven a Leo Messi, però no el trobaven.

El Museu de Cera de Barcelona va ser fundat per Enrique Alarcón, un arquitecte i escenògraf que el 1973 va comprar el palauet neoclàssic situat al final de la Rambla en considerar que es tractava d’un lloc “idòniament misteriós per a una col·lecció d’aquestes característiques”, segons explicava a El Periódico el 2018 el periodista Mauricio Bernal. “La condició seva d’escenògraf, marcaria el destí del lloc”, apuntava.

El Museu de Cera va arribar a aconseguir l’any 2016 els 200.000 visitants anuals, però des de llavors aquesta xifra ha anat en retrocés. El 2017 —l’any de l’atemptat terrorista a La Rambla— es van rebre 160.000 visitants i el 2018 ja van ser 150.000, segons les últimes dades disponibles. Els fins ara responsables sempre havien fet gala de ser un museu cent per cent privat que no rebia ni un euro de subvenció pública. L’equipament té, però, una segona i destacada font d’ingressos, el Bosc de les Fades, un bar adjacent que recrea un bosc amb gnoms i criatures fantàstiques que havia anat a més durant els últims anys. El complex es completava amb el Passatge del Temps, una botiga que venia objectes de disseny. Es preveu que els nous gestors incorporin també a aquests dos espais en la seva nova proposta turística.

El Museu de Cera està situat al carrer de la Banca, en un edifici que data de 1867 i que va ser construït per la família Girona. Va acollir les seus de la Companyia General de Crèdit, del Banc de Barcelona i de l’entitat Crèdit i Docks. Ideat per l’arquitecte Elies Rogent, en aquest palauet guardaven les joies i els diners les millors famílies de la burgesia catalana de finals de segle XIX i principis el XX.