El peix i els pescadors de Barcelona

Llegeixo amb alegria que, finalment, a finals d’aquest any, el Port de Barcelona començarà les obres de la nova Lotja de Pescadors al Port Vell. El nou equipament es construirà al costat de la Torre del Rellotge, a tocar de la llotja actual, i com a principal novetat tindrà una passarel·la elevada des d’on els ciutadans i, per descomptat, els turistes podran seguir la subhasta del peix. També hi ha previst obrir-hi un restaurant –esperem que especialitzat en peix i marisc de quilòmetre zero i a preus que no siguin una aixecada de camisa–.  S’hi invertiran 8 milions d’euros i els treballs s’allargaran prop d’un any i mig.

La nova llotja de pescadors hauria de servir de revulsiu per un sector no prou tingut en compte per una ciutat que es vanta d’haver-se obert al mar d’ençà de la transformació olímpica. Està molt bé que Barcelona es promocioni turísticament com a ciutat de platja, però també hauria de reivindicar amb orgull el seu caràcter mariner o, més concretament, pescador.

De fet, tinc la sensació que la petjada pescadora ha anat desapareixent de la ciutat. En bona part per la pressió turística, especialment, a la Barceloneta. És cert que en aquest barri d’innegable tradició marinera i pescadora hi queda algun bon restaurant de peix, però cal buscar-lo en mig de dotzenes de locals de pèssima qualitat on serveixen unes paelles de jutjat de guàrdia. Tractant-se d’un barri a tocar del mar, hi trobo a faltar restaurants d’aquells de tota la vida que a l’entrada exhibeixen el peix i marisc del dia sobre un llit de gel i que amb tanta freqüència encara trobes a ciutats com Istanbul o Nàpols.

L’enorme transformació que ha patit el Port de Barcelona en les darreres dècades –centre comercial i d’oci, aparcament per a grans iots de luxe de fortunes més que sospitoses– també ha contribuït a fer pràcticament invisible a ulls de la majoria de barcelonins la presència dels vaixells dels pescadors de la ciutat.

Tot i això, els pocs pescadors que encara feinegen a la capital es neguen a convertir-se en una peça de museu. Per no acabar engolits per la Barcelona del sector serveis, alguns miren de reconvertir-se, també, en una mena d’atracció turística i fan bé d’intentar-ho. Fa anys, uns pescadors de la Barceloneta es van inventar una experiència al voltant de la gamba barcelonina. T’oferien acompanyar-los a pescar als caladors del Garraf i arrodonir la jornada amb un bon plat de peix acabat de pescar. En una ocasió –en un esdeveniment crec que organitzat per la mateixa Confraria de Pescadors de Barcelona per promocionar aquest producte–, mentre xarrupava el cap d’una gamba pescada aquell mateix dia, un pescador de la Barceloneta em va explicar que la gamba que portaven ells no tenia res a envejar a la famosa gamba de Palamós. Puc confirmar que certament la gamba de Barcelona, si és que la podem anomenar així, era deliciosa.

Penso, també, que és una pena que Barcelona no tingui un gran mercat de peix i marisc al bell mig de la ciutat com el meravellós i concorregut Noryangjin de Seul. Situat a la riba sud del riu Hangang, no massa lluny de l’estació de Yongsan, és un dels més grans de la capital sudcoreana que sap combinar perfectament tradició i modernitat. Els peixaters i restauradors acostumen a fer-hi cap de matinada, però durant la resta del dia és un formigueig de clients particulars a la recerca de tota classe de suculències marines: peix, marisc, algues… N’hi ha de mil classes –a ulls occidentals, raríssims i en algun cas d’aspecte sinistre o directament fastigós– i tots o pràcticament tots vius dins de grans aquaris d’aigua salada o sigui que, segons com, no saps si ets a un mercat o a l’Aquàrium. És tot un espectacle. Pel turista, sortosament escàs, un lloc ideal per fer el badoc i per fer-se un homenatge. Un dels atractius de Noryangjin és que un cop et decideixes pel peix o marisc que et fa més peça, te’l maten i netegen allà mateix i als restaurants del pis de dalt te’l cuinen al teu gust. Hi vaig anar fa uns anys i recordo que, entre altres peixos i mariscos que no sabria identificar, vaig cruspir-me un enorme crustaci que semblava d’un altre planeta. A priori, no era massa gustós, però oportunament condimentat va resultar ser una delícia.

El peix i els pescadors formen part del passat i del present de Barcelona. Seria bo que també hi fossin en el futur.