Les aigües residuals que arriben a la depuradora del Baix Llobregat (EDAR), una de les més grans del sud d’Europa, ja no s’aboquen al mar. Un cop depurades, se sotmeten a un tractament addicional que inclou mètodes fisicoquímics, de microfiltració i de desinfecció amb llum ultraviolada, fins a convertir-se en aigua prepotable que es torna al riu. Aquest recurs hídric, anomenat aigua regenerada, constitueix el pilar central de l’estratègia que ha dissenyat Aigües de Barcelona per lluitar contra l’actual context de sequera extrema que pateix Catalunya i també per acabar definitivament amb el dèficit hídric estructural de la regió metropolitana.
Actualment, l’estació de regeneració d’aigua (ERA) del Llobregat produeix 1.500 litres per segon, un cabal que es bomba des del Prat aigües amunt, fins a Molins de Rei, on s’aboca al riu. Vuit quilòmetres més avall, aquesta aigua torna a ser captada per a la seva potabilització a la planta de tractament (ETAP) de Sant Joan Despí, que la injecta a la xarxa de subministrament que arriba a les llars. En l’actual context de sequera extrema, aquest volum d’aigua regenerada equival al 25% del total de l’aigua que es consumeix en l’àmbit metropolità (6.000 litres per segon). Un altre 33% correspon a l’aigua procedent de la dessalinitzadora del Prat, que treballa també a ple rendiment, el 23% és aigua subterrània (pous i aqüífers) i només el 19% correspon a l’aigua dels rius, és a dir, dels pantans que integren el sistema Ter-Llobregat. Fins ara, en un any considerat normal, l’aigua dessalinitzada solia aportar únicament el 5% del recurs hídric i el 95% depenia de fonts lligades a la climatologia, és a dir, a l’aigua superficial i subterrània.
En total, el 2022 l’ERA del Prat i una altra de menor dimensió ubicada a Gavà van produir 50 hm³ d’aigua regenerada, xifra equivalent al consum d’un milió d’habitants i que aquest any es preveu que augmenti a 55 hm³ i arribi als 1.800 litres per segon. Segons Àngels Vidal, directora de les ecofactories d’Aigües de Barcelona, produir aigua regenerada és tres vegades més barat que dessalinitzar aigua de mar i redueix a la meitat la petjada de carboni.
Tot i que l’ERA Prat té una capacitat teòrica per produir fins a 80 hm³, aquesta xifra no es pot assolir, ja que no arriba prou volum d’aigua residual a la depuradora. “Ja estem regenerant tota l’aigua depurada de què disposem”, explica Vidal, que recorda que l’aigua regenerada del Prat es destina també a altres usos, com el manteniment del cabal ecològic del riu, a mantenir els aiguamolls del Delta del Llobregat, a frenar la intrusió salina per evitar la salinització de l’aqüífer i a usos industrials i de reg agrícola. A més, a conseqüència de la sequera, a l’ERA arriben diàriament entre deu i vint camions cisterna que reparteixen aigua regenerada pels municipis metropolitans, que els destinen a la neteja de carrers o a regs de manteniment.
Si la producció d’aigua regenerada al Prat no pot augmentar, com pot ser que aquest recurs pugui convertir-se en l’escut definitiu antisequera? La solució consisteix a replicar el model circular que s’ha implantat al Llobregat a la conca del riu Besòs, un projecte que requerirà una inversió pública per part de la Generalitat de 1.500 milions d’euros i que Aigües de Barcelona urgeix a executar com més aviat millor aprofitar els fons Next Generation de la Unió Europea. Es tracta de construir una ERA sota la gran esplanada del Fòrum, on també hi ha la depuradora del Besòs que, a diferència de la del Llobregat, actualment aboca les aigües depurades al mar.
“És urgent replicar el model d’èxit del Llobregat al Besòs perquè ens permetrà regenerar el 100% de l’aigua que consumim”, assegura Josep Lluís Armenter, coordinador del pla de sequera d’Aigües de Barcelona. Segons l’executiu, aquesta nova ERA, juntament amb l’aigua dessalinitzada i altres actuacions que estan en marxa o projectades al Besòs i al Llobregat, permetran disposar d’un volum addicional d’aigua de 180 hm³ anuals. “Aquesta inversió permetria deixar de dependre de l’aigua de pluja i garantir la resiliència hídrica de 5 milions d’habitants”, subratlla el directiu. “Amb aquest projecte, aquesta seria la darrera sequera en termes de reserves i consum d’aigua que patiria Barcelona”, sentencia l’empresa encarregada de gestionar el cicle de l’aigua a 23 municipis metropolitans.
En aquest context, Armenter assenyala que l’àrea de Barcelona consumeix al voltant de 190 hm³ a l’any i que gràcies a l’ERA del Prat (45 hm³) i a la dessalinitzadora (60 hm³) —que aporten un recurs garantit de 105 hm³— el dèficit hídric estructural és al voltant de 80 hm³. En conseqüència, aquesta aportació addicional de 180 hm³ que es projecta permetria donar per acabat definitivament aquest dèficit i deixar de dependre totalment de l’aigua dels pantans, amb el consegüent increment del cabal ecològic dels rius de les conques internes.
Aquest projecte inversor compta amb l’aval de la Generalitat, l’agència Catalana de l’aigua (ACA) i l‟AMB, però cal que es posi en marxa urgentment, ja que la seva execució és complexa i requerirà entre tres i quatre anys d’obres. Mentrestant, l’empresa està duent a terme altres actuacions al Besòs, com ara la recuperació del Rec Comtal i l’ampliació de la planta potabilitzadora (ETAP Besòs). Així mateix, també s’executen obres de millora de les plantes de Sant Joan Despí i Sant Feliu i s’han recuperat pous que estaven en desús, entre altres mesures incloses en el pla de lluita contra la sequera.
Propera declaració de l’estat d’emergència
Els pantans de les conques internes de Catalunya tenen actualment unes reserves de només el 19%, un mínim històric, per la qual cosa el Govern declararà la setmana que ve l’estat de preemergència, i això suposarà intensificar algunes de les mesures i restriccions que ja són vigents a l’actual fase d’excepcionalitat. Segons el director de l’ACA, Samuel Reyes, la situació “és realment crítica”, i per això demana màxima conscienciació per part dels ciutadans per estalviar aigua no només a casa, sinó també a les oficines, gimnasos o activitats d’oci. L’ACA destaca que l’escassetat de pluges acumulada a Catalunya equival a una manca de 300 hm³ d’aportacions a les capçaleres de les conques internes, per la qual cosa estem clarament “davant d’una sequera històrica” que es continuarà agreujant. En aquest sentit, les previsions meteorològiques no preveuen episodis significatius de pluja les setmanes vinents, per la qual cosa l’emergència es podria decretar al desembre.
Segons el pla de sequera de la Generalitat, la fase 1 de la situació d’emergència es declararà quan les reserves dels pantans baixin al 16%. Això significarà que els municipis no podran superar un consum de 200 litres per habitant i dia, davant dels 230 litres actuals. A la fase 2 de l’emergència, aquest volum baixarà a 180 litres i a la fase 3 a 160 litres. Cal tenir present que aquests consums són la suma de tots els usos: domèstic, industrial, urbà, municipal i agrícola. Si només es té en compte el consum domèstic, a Barcelona, per exemple, aquest indicador se situa als 105 litres per habitant i dia, per sota de la mitjana de Catalunya (117 litres, i del conjunt d’Espanya, 131 litres).
Proves tècniques per reduir la pressió de la xarxa
Un dels sistemes que es pot aplicar per reduir el consum és disminuir la pressió de la xarxa de subministrament d’aigua. En aquest sentit, Aigües de Barcelona va començar al setembre les proves tècniques per executar aquesta mesura, que ja té preparada per poder-la aplicar quan l’ACA així ho obligui. Ara com ara, tots els municipis de l’AMB compleixen els límits de consum establerts, però aquesta situació pot canviar quan es decreti la fase d’emergència.
“Hem fet proves de reducció de la pressió en 15 dels 180 sectors en què tenim dividida la xarxa i no hem registrat cap incidència en el subministrament d’aigua”, ha explicat Armenter, que ha xifrat en un 7,6% l’estalvi d’aigua aconseguit amb aquesta mesura, encara que l’estalvi podria arribar a ser del 20% si cal per arribar als 180 litres per habitant i el dia de la fase 2 d’emergència. Segons el directiu, si es redueix la pressió, els que ho notaran seran especialment els veïns que visquin a les plantes més altes dels edificis, encara que, en una primera fase, aquesta mesura s’aplicaria únicament de nit. “Fa dos anys que treballem en aquest projecte i tenim la xarxa preparada”, conclou.
A diferència d’altres ciutats, que utilitzen bombes per elevar l’aigua als pisos més alts, a Barcelona la xarxa està altament pressuritzada, ja que la normativa obliga a garantir una pressió equivalent a una columna d’aigua de 15 metres, xifra que habitualment se supera. En aquest sentit, les proves que Aigües de Barcelona ha realitzat fins ara no han disminuït la pressió per sota d’aquests quinze metres, i per això els ciutadans no ho han notat, precisa Armenter.
