La futura arribada del Clínic a la part alta de la Diagonal ha posat en el centre d’atenció una zona que ja estava en plena ebullició i que ara ha rebut un impuls definitiu per convertir-se en un gran pol biomèdic, estenent-se més enllà de les fronteres de la capital catalana. Queden molts anys perquè l’hospital s’instal·li a les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB), però els altres agents no esperaran tant per posar-se al dia. Aquí es troben el Parc Científic de Barcelona (PCB) i l’Hospital Sant Joan de Déu, tots dos immersos en processos d’ampliació perquè s’han quedat sense espai, però també queda a prop el Barcelona Supercomputing Center (BSC), acostumat a anunciar passos de gegant cada molt poc.
Després de moltes discussions sobre on s’havia d’ampliar l’hospital, que s’havia quedat encaixonat en l’entramat de l’Eixample, el Clínic va desencallar el seu futur apostant per mudar-se al campus Diagonal. Com recorda el seu director general, Josep Maria Campistol, fa més de 30 anys ja es va posar aquesta possibilitat sobre la taula, però es va acabar rebutjant. El temps ha acabat donant la raó a la proposta i serà aquí on es construirà un complex de 300.000 metres quadrats. No serà, ni molt menys, un trasllat d’avui per a demà i les primeres estimacions calculen que no serà una realitat fins al 2035.
Mentrestant, el Clínic ho va posant tot en ordre. A la seva nova ubicació, no només vol guanyar espai sinó que vol integrar més l’assistència, la docència, la recerca i la innovació. Per a això, l’hospital està treballant juntament amb la UB i l’Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) per definir un nou pla funcional que permeti treballar d’una forma més polièdrica i amb una participació més gran de professionals i pacients. Aquest mes, preveuen llançar el concurs per redactar-lo, dirigit a consultores nacionals i internacionals, amb la previsió que s’hi posin a treballar a partir de setembre. Aquesta pota del futur Clínic s’unirà amb la definició arquitectònica de la ciutat hospitalària. A això s’estan dedicant una desena de joves arquitectes amb una fórmula innovadora. Ho estan fent a través d’un màster de la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s’estendrà al llarg d’aquest curs.
Totes dues vies acabaran confluint per poder llançar el concurs arquitectònic internacional a la tardor de 2026, coincidint amb la capitalitat mundial de l’arquitectura. “Estem en marxa”, remarca Campistol, com també ho estan la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat. Les tres ciutats han de definir com s’urbanitzarà la immensa parcel·la (gairebé 10 hectàrees) on s’instal·larà l’hospital i el seu entorn, comprès entre la Ronda de Dalt, l’Avinguda Diagonal i la carretera de Collblanc. “El Clínic canviarà la fisonomia de la Diagonal. Hi ha bona sintonia entre totes les administracions, tots ho estem llegint com una gran oportunitat i s’ha generat molta il·lusió. Avancem en la bona direcció”, defensa el doctor. “Serà una operació que transformarà la ciutat i que constituirà un pol molt avançat de biomedicina, com unes segones Olimpíades”, afegeix el rector de la UB, Joan Guàrdia.
Molt a prop de Sant Joan de Déu
Una oportunitat que tots els que ja es troben a la zona alta de la Diagonal volen donar-li forma, sabent que encara hi ha buits per cobrir en un sector que investiga molt i ho fa molt bé, però que encara té problemes per arribar al mercat. “Existeix una conjunció de diferents organismes que s’ha de potenciar. Falta que vinguin empreses biotech i farmacèutiques per traspassar el coneixement a la indústria i poder donar resposta al pacient”, sosté el director d’Infraestructures a Sant Joan de Déu, Albert Bota. En aquesta direcció remen noves iniciatives com la de facilitar l’accés de les pimes a tecnologies com la IA, un dels últims projectes anunciats pel BSC. Per a l’hospital maternoinfantil també serà clau la prolongació de la línia verda de metro més enllà de la parada de Zona Universitària, un projecte que esperen que el Clínic faciliti. “Tots els grans hospitals de Barcelona tenen el metro a la porta menys nosaltres”, lamenta Bota.
Sant Joan de Déu es troba molt a prop del futur Clínic —a només 250 metres però amb una barrera infranquejable com l’autopista— i ja pensen en possibles sinergies. Molt abans que s’instal·li el nou veí, Sant Joan de Déu comptarà amb el centre Unicas, que estarà dedicat a les malalties minoritàries. Guanyaran més superfície (16.000 metres quadrats) però també passaran a estar més amples en les instal·lacions actuals, on conviuen en 89.000 metres quadrats diferents edificis, dedicats a l’hospitalització, les consultes externes i un centre d’oncologia pediàtrica. Les obres del centre Unicas van començar l’any passat i es preveu que l’edifici estigui operatiu a finals de 2026. Al costat, emmarcat en el projecte que es coneix com a Porta Diagonal, s’està construint una torre de 100 metres d’alçada que es preveu que inclogui habitacions d’hotel i també apartaments per a llargues estades, una cosa clau per a les famílies de Sant Joan de Déu. Abans d’optar per l’edifici Estel, AstraZeneca es va interessar per aquests espais per situar el seu hub d’innovació global.
Més enllà de Barcelona
Davant aquest escenari, ciutats veïnes del campus Diagonal com Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí aixequen la mà per capitalitzar un sector que els pot permetre reindustrialitzar-se amb llocs de treball qualificats i relligar-se encara més amb la capital catalana. “Tenim una oportunitat clara per potenciar les ciències de la salut i el que hem de fer és crear les condicions perquè les coses passin. Al final, és la iniciativa privada la que ve si s’ha creat un ecosistema en el qual se senti còmoda”, sosté l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz. La ciutat vol treure profit no només a la seva proximitat amb el futur Clínic sinó també a la tradició d’haver acollit a companyies del sector com Salvat o Ferrer per atreure noves inversions, sabent que Barcelona s’ha quedat petita i que s’ha d’anar expandint.
“És com una taca d’oli. La Diagonal s’està allargant cap a Esplugues i Sant Joan Despí. L’eix salut de la Diagonal no s’acaba quan ho fa Barcelona”, coincideix la directora del PCB, Maria Terrades. Ho saben bé des d’aquest equipament públic que acull instituts de recerca, però també petites i grans empreses, des d’una spin-off creada per estudiants que s’acaben de graduar fins a companyies més madures com Hipra, Reig Jofre i Laboratorios Ordesa.
Un dels seus grans èxits ha estat Stat-Dx, una petita startup que va néixer en les seves instal·lacions l’any 2010 i que va acabar sent adquirida per la multinacional alemanya Qiagen. Ara, el grup ha decidit situar a Esplugues un centre de recerca i desenvolupament (R+D) global per a malalties infeccioses, on concentrarà a 400 treballadors. Ho ha fet en els terrenys que fa anys va ocupar l’antiga fàbrica de Braun, d’on van sortir els minipimers i les espremedores de suc que hi havia a moltes cases fins que la crisi econòmica va tancar la planta.
Qiagen està a punt d’abandonar els laboratoris que l’han vist créixer al PCB, espais molt desitjats en el complex, ocupat al 100% i això encara sense tenir un Clínic a pocs minuts a peu. En els seus 100.000 metres quadrats, s’encaixen 3.500 treballadors i un centenar d’entitats. “Estem completament plens, no tenim ni un centímetre lliure”, va repetint Terrades des de fa temps. Davant aquesta demanda, el complex està immers en un procés d’ampliació que comença a encarrilar-se. En primer lloc, el parc científic té una peça pendent per desenvolupar a les seves instal·lacions. Són gairebé 2.000 metres quadrats que es destinaran a laboratoris secs i es preveu que les obres d’adequació comencin a principis del 2027, amb l’objectiu que un any després ja s’hi puguin instal·lar empreses. En pocs dies, es triarà el despatx arquitectònic que el dissenyarà.
En paral·lel, se’n derrocarà un edifici que queda just davant del PCB, la seu de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), la qual cosa deixarà lliure un solar on es construirà un edifici de 10.000 metres quadrats. S’espera que les obres comencin l’any 2028 i els inquilins entrin el 2029. En el nou bloc, es preveu que se situï l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec), actualment instal·lat al parc científic i que està registrant un fort creixement, especialment després de la seva aliança amb l’Institut Fraunhofer, l’organització més gran d’Europa dedicada a la recerca aplicada. Des de fa un any, l’institut alemany té la seva seu al PCB.
La iniciativa privada es comença a sumar
Veient com li anava al PCB, un grup inversor com Stoneshield Capital, cofundat per Felipe Morenés Botín, fill de la banquera Ana Botín, i Juan Pepa, no va trigar a sumar-se. La gestora d’actius immobiliaris s’ha endinsat des de fa uns anys en la ciència i la salut, primer a Madrid i després va arribar a Barcelona amb el campus Basid. Bàsicament, la seva aposta consisteix a replicar el model del PCB, creant pols científics privats i posant a la disposició d’empreses laboratoris i oficines, afegint l’opció de poder habilitar fàbriques si ho necessiten.
Avui dia, el campus Basid compta amb cinc edificis que sumen 60.000 metres quadrats i tenen capacitat per a 3.000 treballadors. “No només volíem estar el més a prop possible de la part nord de la Diagonal sinó que també volíem instal·lar-nos en una zona amb tradició en el sector salut per no començar de zero. A més, ens trobem en terreny industrial, la qual cosa ens permet acompanyar a les empreses fins al final”, remarca Pilar Gil, coconsellera delegada de Deeplabs, empresa propietària del campus Basid. La majoria dels espais es troben a Esplugues, tot i que la gran peça és la seu de Bayer a Sant Joan Despí (25.000 metres quadrats), on la farmacèutica manté les seves oficines centrals per a Espanya però ha passat a compartir espai amb altres empreses.
